Vacances a Formentera

Que et sembla si anem al pont de maig a vore a Leandro a Formentera? - Em va dir Denise. Qui pot resistir-se?

Bè, donat el disgust d'aquesta nit i penden de certes ofertes de treball que venen des de llocs llunyans, m'en vaig uns dies a formentera per visitar l'illa, on habite un conegut ermità castellonenc (recordeu alló de "estic vivint a l'illa, treballant de sol a sol..."?). Com és habitual m'acompanyarà Denise Richards. Recorde que és l'illa de "Lucia y el sexo"...

Un salut a tots.

Si hem d'eixir de festa en Najwa Nimri, m'enduc les figures del Warhammer 40.000

pd. com tornaré amb les piles carregades vos parlaré de l'eurocopa i de les meues seleccions favorites. També contaré 7 històries sobre fadrins valencians a qui maltrataven les dones.

I si.... el PCE hagués guanyat les eleccions de 1977?

Hoy es dia de fiesta, la luna brilla en el poblado Aurón...

Todo sucedió muy rápido. La muerte de Franco, el advenimiento de Carrillo, el regreso de Enrique Lister y la Pasionaria junto a los demás exiliados, la reconstrucción del Partido y el reconocimiento del PCE en el Kommintern , las CCOO en el Profintern y las JCE en el KIM. Filas de españoles se agolpaban en las puertas de las oficinas federales del partido en todas las provincias del estado para afiliarse. Las ediciones de El Capital y el Manifiesto Comunista se agotaban en las librerias y en todos los quioscos, artistas melenudos y con los dientes amarillos cantaban a la juventud española consignas y himnos sobre la inminente llegada de la primavera proletaria. El PCE estaba de moda y en España se vivian tiempos de libertad.

Las elecciones constituyentes, tras el harakiri del régimen, fueron un éxito para Carrillo y los suyos, 201 diputados, la victoria en casi todas las circumscripciones españolas (salvo País Vasco y Cataluña) y el control mayoritario del senado, llenaron de barbudos y calvos los asientos del congreso así como se perfilaba un proyecto de constitución basado en los principios comunistas y en el manual constitucionario del PCUS. Los trabajadores (por si acaso) asaltaron el palacio de la Zarzuela y el Acorazado Aurora apuntó hacia el Palau de Miravent en Palma de Mallorca, el gobierno provisional de Adolfo Suarez emigró a Chile y los nacionalistas Vascos y Catalanes se fueron a Irlanda. Santiago Carrillo fue nombrado presidente del gobierno, Lex Luthor ministro de infraestructuras, el general Zod en la cartera de defensa y Pepa Flores ministra de Cultura.
La monarqia fue abolida y expulsada, asi como el estamento religioso, el abrazo entre el presidente de la república Enrique Lister y el presidente Ruso Andrej Chernenko en Batu abria un nuevo periodo de relaciones internacionales del PCUS con la cuanca mediterránea, así como la adhesión de Grecia y la simpatia de la Italia de Enrico Berlinguer al tejido político prosoviético.
Grandes temas estaban sobre la mesa, la vertebración territorial del estado español mediante la creación de autonomias socialistas sovieticas con un senado que velaba por la unidad territorial (Unión de Autonomias Socialistas Sovieticas o UASS); la adesión o no al Pacto de Varsovia; la entrada en el COMECON; la planificación de la economia y colectivización de los bienes de la burguesia; y la puesta en marcha de un modelo educativo igualitario y revolucionario en la escuela española, con la imposición obligatoria del español en todos los territorios del estado y del ruso desde los 3 años, la inclusión de las lenguas venáculas en el sistema y la disolución de los gobiernos civiles y diputaciones con su sutitución por soviets provinciales, con las autonomias como vertebradoras del aparato territorial.

Abans els polítics sí que eren atractius i els cartells bonicos de veritat

En 1981 tras el abortado golpe de estado dió pie a una relajación de las medidas, las lenguas vernaculas serian optativas en el sistema educativo, asi como el régimen autonómico perderia competéncias y se veria relegado a un mero aparato burocrático e institucional.
En 1982 tras el boïcot capitalista de Brasil, Argentina, Francia, Inglaterra, Italia (desmarcada por Craxi del Kommitern), Uruguay, Portugal, Holanda, Belgica, Mexico, Chile, Noruega, Suecia, India, Australia, Salvador, Canada, Turquia, Arabia Saudí, Iraq, Samoa y Jamaica al mundial de España, la "Roja" se adjudicaria la copa del mundo en la final con un gol de Juanito contra Hungria en la prorroga. Los integrantes de la selección serian galardonados con la distinción de Heroes de la Unión Soviètica Española y Kadar y Lister entregarian la copa de Campeones a un Santillana pletórico, que seria nombrado comisario de Madrid dos años después.

Si algú coneix una associació en la que se lligue menys i se pille menys "cacho" que m'ho faja saber, siusplau.

En 1986, Gerardo Iglesias relevaria a Carrillo como 1er ministro (que pasaria a ser presidènte de la república) y España entraria en el COMECON y , pese a haber sido detractor en el pasado, el nuevo presidente firmaria el ingreso Hispano en el Pacto de Varsovia.
En 1989 y 90 la legión española intervendria en sofocar las revueltas de Berlin y el golpe militar de Rusia, con la siguiente ejecución pública del traidor Boris Yeltsin. Un año después Marta Sanchez actuaria en el ¿Barco? español desplegado en Afganistan Soviético.
En 1992, año de luces para al República Española, las olimpiadas de Barcelona (con su momento álgido cuando sonó el himno español de Riego a la entrada del presidente de la República Santiago Carrillo en el estadio olímpico) y la exposición universal de maquinaria indústrial de Sevilla, asi como la designación de Madrid como capital europea del proletariado.
El gobieno Anguita y su programa en 1996 reformaria los planes quinquenales diseñados por Lex Luthor y impulsaria el sector de la construción de bloques grises de hormigon en zonas costeras para fomentar la población en regiones con puertos importantes y con indústria pesada y siderúrgica. El transvase de agua entre regiones sovièticas con el Plan Hidrológico Federal y el impulso de políticas sociales y de fomento de la cultura española en las regiones vernaculas basaron los gobiernos Anguita desde 1996-2004, la prohibición de los partidos nacionalitas pequeñoburgueses mediante un pacto nacional con el PP de Jorge Vestringe y el Psoe de Jose Luís Bono, así como la designación de Pio Moa a ministro de Cultura fueron criticados con dureza desde algunos sectores sociales, el ministro del Interior Ivan Drago aplicaria medidas disciplinarias a aquellos soviets más disidentes, como la prohibición bajo gulag de realizar referendums autonómicos o la inconstitucionalidad y pena de quemar fotografia de Carrillo en público. En el 2004 la polémica foto de las canarias, donde Anguita apoyaba la intervención en Argelia de la URRS y de China, trajo problemas graves de terrorismo islàmico , asi como la toma del islote de perejil por parte de la guardia roja española desencadeno un conflicto diplomàtico con el reino de marruecos. Las elecciones dentro del PCE fueron ganadas por Paco Frutos y Gaspar Llamazares, políticos de talante y ambos sustituyeron a Santiago Carrillo y Julio Anguita respectivamente.

El president del Reial Madrid (segon de peu per la dreta) com a bon espanyol col.laborava amb el politburó.

En las elecciones de 2008 el PCE-IU-Unión Nacional Española ganó con 400 diputados, incluso en regiones donde sacaron el 120% de los votos se autogeneraron nuevos diputados, dejando en minoria microscópica a los partidillos regionalistas aun legales, hecho de satisfacción comentado en todos los setores sociales, ongs, forums, sindicatos y asociaciones, medios de comunicación y demás generadores de opinión. Los ministros Gaspar Llamazares, Francisco Frutos, Darth Vader, Gloria Marcos, Khan, Joan Herrera, el dr Octopus y Julio Anguita, brindaban felices junto a Esperanza Aguirre, Jose Luis Rodriguez Zapatero, Jose Luis Bono y demás lideres de la oposición; mientras ven el la TVE como el español Fernando Alonso adelanta a los McLaren con su Lada-Seat 2008 de fabricación hispanorusa . En la españa del proletariado tampoco se pone el sol.

I mentres, els animals de la granja venien per la finestra com homes i porcs brindaven, incapaços de distingir als uns dels altres. L'anec Xabier, la mofeta Juan Manuel i el gall Artur s'horroritzaven de com l'ovella Josep Lluís havia col.laborat en tot plegat, oblidant el que ells havien fet temps enllà. D'altres animals com les gallines Pepa i Enric es feien les sueques en la minoria, el gos Lehendakari Juan josé bordava ja feia temps des d'un racó, ignorat per tots els demés habitants que discutien per fer valer el seu só de bestiar més fort, per apaivagar inutilment l'insoportable soroll i rumor de cretinisme que venia de dins la casa.
La rabossa Arnaldo, temps fa ja prohibida en la granja, se'ls acostà tímidament i els digué: Animals de corral de megalomania aldeana, tranquils, sempre us quedarà Iowa.

Tranquils, en el món españolista soviètic de la dimensió paral.lela també va triomfar Jose Luis Moreno i "Mari Carmen y sus muñecos" en Noche de Fiesta

I si.... It aterroritzara als xiquets de Benicàssim? (I)

La ciudad de los festivales alberga un mal primigènio

Aquell estiu de 1991 era molt calurós, i una colla d'amics desfaenats feien malesses en l'antic "Termalismo", ara abandonat. Es tractava d'un grup de diversos xiquets: Fran un blanquinós extremeny nouvingut; El princep Blai, un personatge curiós i extrovertit; El tropilla, un jove atratiu i esportista; dos bessons (el malvat i el simpàtic) , que els agradaven molt els llibres i dibuixar; El templat, el més jovenet de tots; i un tal Iñaki, que només pensava en mamelles i ties en pilotes. (Sí, ja ho se, en l'història original hi havia una tia, que després es torna sexualment molt liberal, pero aquest seria un món de Stephen King! ja ho posa en el títol IT en BENICÀSSIM, benvinguts a la realitat).
Ja feia un any que l'ajuntament havia tancant el centre de talasoteràpia i colles de xiquets, homeless i d'altres vandals l'havien saquejat de dalt a baix, emportant-se les coses més insólites i destrossant sense sentit l'abundant mobiliari i utensilis mèdics del centre. A mig vespre, la falta de llum li donava a l'edifici un toc sinistre que encantava als més joves, i feia que les incursions al seu interior foren del més excitant.
Després d'una estona a la teulada fent curses de cadires de rodes rovellades amb els demés, Fran es separà del grup per a buscar plaques de plom (pretenent alguna cosa com fundir-les per fer figuretes del warhammer) i es dirigí cap a la primera planta de l'edifici. A l'arrivar a la zona de les piscines, on la verdor de l'aigua i la blavor de les pareds es reflectaven en la pell pàlida del jove, sentí una veu que el saludava.
- Hola. -diguè la veu.
Fran es girà de cop i veiè el que pareixia un "clown" amb un globus a la mà, a pocs metres de distància.
Es sentí un crit i les rises dels xiquets que corretejaven pel terrat s'aturaren de cop. Blai es dirigí corrent cap les piscines, i els demés el seguiren ràpidament. La sala de les piscines estava desserta, ni rastre de Fran. De cop el templat es fixà en l'aigua que ja no estava verda, sino vermella, roja de color sang, i els xiquets s'asustaren. De repent, una figura emergí de l'aigua, era un "clown" de cabells taronja i nas roig, anava vestit amb una disfressa llampant i duia un globus a la mà.
- Buscais a vuestro amigo -digué el clown amb tò sarcàstic- está aqui abajo, flotando. Aqui todo flota; y cuando vengais vosotros, también flotareis, mu ha ha ha ha (risa estrident mostrant les afilades i monstruoses dents).
Cal dir que els joves ja feia temps que corrien muntanya avall, si algú els hagués cronometrat s'hagueren enregistrat divesos rècords mundials de velocitat, fins que arrivaren als segurs apartaments Acapulco.
Obviament l'escena no va ser descrita a la policia. Qui els haguera cregut?Ramón de Venta, el comissari, etnia altres coses de què ocuparse. El cert és que tampoc encontraren rés, la sang, fran i el clown s'havien esvaït com per art de màgia.

El bessò malvat sempre mirava els monstres del mòdul quan Blai no estava, i el demés... doncs... tambè

Al llarg de les següents setmanes no es parlava d'altra cosa baix de l'arbre de "Acapulco", tot eren històries que havien sentit parlar a uns i d'altres sobre veus que parlen des de les aixetes i les canyeries, d'algunes piscines d'apartaments on havien desaparegut xiquets en els darrers temps. Un vespre el bessó simpàtic aparegué corrent des de la porteria amb un llibre vell i groguenc a la mà.
-Mirad lo que he encontrado en casa mi abuelo! -digué triomfalment.
Es tractava d'un diari personal d'un home que havia treballat al ferrocarril i contenia numeroses informacións de diaris i còpies de gravats antics. El llibre parlava d'un ens, antic com les colomeres, que habitava en els claveguerams de Benicàssim des de temps inmemorials, i que cada 28 anys atacava als nens. En els gravats, provinents al pareix ser d'eixe llibre de Cabanilles que mai va ser editat i que parlava justament dels essers sobrenaturals del regne de València, ja mostraven imatges d'un "clown" monstruós que menjava infants i parlava castellà.
(tots quedaren en silenci una bona estona).
- Jo ja l'he vist algun cop -va dir el Templat- en el meu bloc hi ha un home al cinqué pis que em convida a "flotar" cap a dalt amb el que pareix un globus a la mà, pero jo el veig en forma de d'ex-regidor d'hisenda del PP.
- Aixó és un altra cosa -digué Blai amb autoritat- hi han més ens en Benicàssim més perillosos que el "clown", antics com les estrelles, que dormen aletargats en el temps i l'espai...
- Humm - exclamà pensatiu El tropilla- també diu el llibre que el perills d'essers amb veu aflautada, ridículs com el clown... aixó explica el perquè de Mawro concejal d'ARB... Són culpables d'infanticidi, de canibalisme i cultes ancestrals a la parroquia i al terme...
- I a més, també diu que el clown és el culpable de que els xiquets d'Orpesa siguen tan burros i no estudien! - exclamà triomfant el bessò malvat. (asentiren tots amb el cap)

De sobte Blai s'incorporà i exclamà amb tò greu:
- Siga el què siga aquest monstre hem d'acabar amb éll! Aci posa un antic rite indi per contactar amb els esperits que ens guien cap al camí de la victòria. El monstre tè que morir!! Venjarem a Curro!... perdó... Venjarem a Fran!!!! (un Visca el Princep Blai! es sentí des de Acapulco fins a Princicàssim).

El rite "powhow" dels Poncas que habitaven la regió, però era conegut en argot com "El rito del Chud" i consistia en trobar el camí espiritual tancantse en un clot o una habitació i inhalant fum de romer en gran cantitat (més tard aquestos joves experimentarien en altres rituals més il.lícits, pero aixó és un altra història) i interactuant amb les visions que el gran esperit del Chud els mostrava. I així ho feren, en l'antiga caseta que utilitzava Chaparra per a guardar revistes porno (i que Iñaki coneixia molt bè) situada en un descampat a pocs metres del Poble Sec*. Finalment, alguns veïns alertats correren cap al solar i tragueren als extenuats moniatos de dins del clot. Tan joves i ja fumant porros, es sentí dir a una vella des de l'atra punta del carrer.
Els xiquets, una vegada recuperats, es reuniren de nou baix el pí d'"Acapulco" per compartir experiències.
- Yo he visto tetas como carretas! - digué Iñaki excitat- la solución pasa por coger 5000 pelas e ir al JB**, a ver que pasa.
- Pos jo he vist tios en bigotet que ballaven en mallas maciste, seguit de ninjes amb caputxes sols i pirates molt piratons - afirmà greument el Templat.
- Yo no he visto nada -digué confós el bessò malvat- pero me vinieron ganas de chupar el azufre de los ladrillos para complemetar el efecto.
- Pues a mi me ha pasado algo muy extraño -exclamà el bessó simpàtic- Nos he visto a nosotros dentro de 15 años, en un pueblo pequeño de montaña, con un tipo con gafas que tenia un "mauser", borrachos como cubas mientras otro tipo muy personaje tocaba la guitarra debajo de una sombrilla de frigo y bebia ponche aguado. (es sentí un ooooh general)
- Aixó és imposible -protestà el Tropilla- d'ací 15 anys serem uns tipos exitosos, rodejats de dones i càrregs fixos dins de l'institució educativa i universitària, i a més aixó no importa... jo he vist un entramat laberintic de tunels, foscos i plens de merda, i una llum amb un cubil on dorm una bestia octopoda...
- Jo també he vist aixó un moment! - digué amb ansietat Blai- i després una tortuga pasejant per unes palmeres cap un edifici gran i ficant-se fins al cul de licor...
- La sequiota*** i el carmelitano! - cridaren tots.
- El monstre viu en el laberint de la Sequiota i se'l pot danyar amb moscatell.. o almenys aixó pareix indicar el somni... - la lògica de Blai s'imposava un cop més.

El PP municipal dispost a treure candidats d'on siga per a les llistes electorals

El plà era senzill, el Tropilla i Blai anirien a comprar llanternes i bateries, el templat s'encarregaria de fabricar aparells de guerra i el bessó malvat junt amb Iñaki es farien passar per belgues infiltrant-se en un grup de visites a la destli.leria. Tot funcionà perfectament.. i el bessò simpàtic? doncs aquells vespre feien Roma contra Roma en canal 9 i es va quedar a casa fins que s'acavà el film.
A mitja tarda ja estaven preparat i llestos per emprendre el camí a les clavegueres de la Sequiota. Formaven un grup compacte, recorden que en les partides de rol mai ningú volia anar primer... estigueren hores que pareixeren dies pels passadisos, i extenuats pensaren que ja seria de nit fora, en la seguretat.
De sobte una veu torbà el sepulcral silènci que els envoltava, una veu càlida i sensual digue simplement... hola.
Recordem que els nostres herois són una colla de pre-adolescents jugadors de rol, i davant tenien l'imatge que més els torbava i aterroritzava... una rossa impresionant vestida amb un bikini minúscul que els cridava... Venid aqui guapos....
Tots es quedaren estupefàctes, tots? No... Iñaki es llançà com una bala cap a la rossa monumental quan de repent es va apagar la llum de la pila que portava a la mà el bessò simpàtic. Es sentí un crit aaaaaaaaaargh! i el silènci.
Quan el templat engegà de nou la llum tots seguien en els mateix lloc, i en el terra es podia divisar un fil de sang.
-Han matado a Nacho! - digué el templat.
- Hijos de putaaaaa !!!! -exclamaren tots en coral.
El templat mogué la llum nerviosament i quan enfocà al bessò simpàtic es quedà blanc com el cul de Fran... Un monstruos "clown" amb les urpes afilades i les dents gegants el cap del pobre xiquet que no s'en havia adonat fins a aquell moment. Tots cridàren i es mogueren confusos menys el pobre bessò que veia la mort tan prop... fins que una mà imprevisible tragué una ampolla de licor daurat "made in Benicàssim" mortalment sense dosificador i llença el seu contingut dins la boca del clown... el princep Blai, imprevisible com sempre, havia calculat bè la jugada.
El crit de la bestia es sentí desde el voramar fins la curva, de la torre Sant Vicent fins la Font Tallà, així com la velocitat en la que es desfeia el clown era directament proporcional a la velocitat de fugida del joves travesant les clavegueres, creuant el Fartxa i apareixent, plens de merda, en la porta de casa el Tropilla. Tot s'havia acavat.
Que dir que el còs d'Iñaki no es va trobar, i la policia local va arxivar el càs amb una extranya pressa, venien les eleccions i gobernaria en minoria Esquerra Unida amb un jove candidat de pels rissats . Els fenòmens paranormals, com veieu, no s'acavaven. Sobretot quan en l'inauguració d'un nou tram de clavegueres aparegueren , de sobte, centenars de globus...

Aquesta volta no va fer falta recurrir a kristofferson, pero a saber que ens aguarda en el futur...

* El Poble Sec és com es denomina popularment el Barri Juan XXIII, pujant per la carretera del Dessert. Tambè es coneixia com la "Pequeña Rusia".
**El JB, per als que no sou de Delaware, era l'antic club de putes ubicat on avui està el Sal i Sal.
*** La Sequiota era l'antic barranc que a principis de segle XX partia Benicàssim, actualment (i ja fa temps) es convertí en una claveguera destinada a drenar l'aigua que baixa de les montanyes.

PD. Els noms i personatges que apareixen en aquesta història són producte de l'imaginació, i qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència.

I si.... El Cd Castellón fora un mite de futbol internacional

Mladenovic marca contra el Bayern en el Nou Castalia

Aquell vespre prometia ser màgic en l'Amsterdam Arena; la final de la Champions League 2007-8 estava servida. S'enfretaven els dos clàssics equips del futbol europeu, el AC Milan de Berlusconi amb 7 copes i el Cd. Castellón de Laparra amb 5 trofeus continentals. La fantasia dels italo-brasilers rossoneri contra la ferrea disciplina del "forrellat" de la Plana, dos equips i dos filosofies distintes que, una vegada més, es veurien les cares en una final.

El nou castalia abans d'esser substituït pel nou nou castalia arena, de 130.000 espectadors

La història, tot i que de vegades esquiva per als valencians, ja els havia enfrentat en 3 ocasions anteriors. El primer cop a la temporada 72-73 quan en Lieja els orelluts de Del Bosque i Causanilles guanyaren la primera "copa orelluda" tal i com es conegué popularment al futbol espanyol . Tardarien més d'una década els castellonencs en tornar a una gran final continental, seria a Luxemburg en maig de 1984 quan s'aconseguiria el somni de la segona copa, en un dur partit contra el locomotiv de mosú on els homes entrenats per Luiche i capitanejats per Arias guanyarien als soviètics 5-4 en la tanda de penals on Martinez Puig pasà al Hall of Fame de la FIFA. Aquesta generació marcaria un abans i un després en el futbol europeu, amb dos trofeus més, els anys 1985 i 1987, amb la bota d'or i baló de diamants Pedro Alcanyiz, l'internacional urugaià Cabrera i el porter legendari Emili. Justament en 1987 eliminrien al Milan d'Arrigo Sacchi en semifinals, guanyant-li la final 1-0 a tot un Borussia Monchelgladbach plagat d'estrelles.



Després seguiren uns anys de deriva Castellonenca en la Champions, lo que no evità que Milan i Castelló s'encontraren de nou a la final de la copa de la UEFA en 1990, amb el resultat de Milan 3 (Donadoni, Savicevic, Boban) - Castelló 2 (Lentini pp, Mladenovic). La crisi econòmica i el canvi de cicle feren que el Castelló només optare a guanyar alguna lliga o alguna copa del rei fins que en 1996 de la mà de Causanilles com a mister tornara a encetar-se un periode de gloria albinegra.
I així vingueren les copes de 1996 i 1998 , amb una plantilla plena d'internacionals com Tosic, Julian o Fermin. Destacaren també estrelles brasileres com Vaginho que amb la seua màgia marcà la diferència aquell vespre en Leverkusen quan el Castelló tombà 0-1 al Aarhus i s'endugue la quarta copa. També el 1-0 gol de falta de Corcoles dos anys després que donaria el triomf a Estambul contra el Az alkmar, i la cinquena i última (fins ara) copa de campions.

Altres equips de merda no saben el que és la llegenda i la glòria

Així doncs, el Cd. Castellón tornarà a lluitar pel titol 9 anys després en un temporada especialment brillant, campió de lliga i copa, després d'eliminar a Besiktas, Livorno, Ofi de Creta i Newcastle a les semifinals. L'equip contarà amb la recuperació del internacional argentí Tabares pero perdrà a Dani Pendin, lesionat la setmana pasada en el Brasil-Argentina, així com el sancionat Pedro. A la grada 25.000 albinegres vinguts no sols des de la Plana sinó també les penyes d'holanda, alemania, groenlandia i Zimbawe, entre moltes altres. El seleccionador argentí Walter Pelleti, el preident de la LPF Javi Sanchis, el seleccionador espanyol Ayucar, l'entrenador del chelsea Igor Dobrowolski, entre la gent del futbol; en el món de la política el president de Nigeria Nduka Ugbade, l'embaixador a l'ONU per Bosnia-Herzegovina Emir Music o el cantant d'ópera hispano-guineà Jose Luis Rondo, i exjugador albinegres mítics com Marcos Estruch, Bernard Barnjak, Diego Loscri, Igor Gurinovich, Raudnei, Mauricio Romero, Dragan Punisic, Michael Martinsson, Paco Salillas, Bozur Matejic, Jorge Dos Santos, Javier Sanchez Broto, o el comentarista de la CNN esports Dragomir Racic. Michel Platini, Joao Havelange i Juan Epitié de la FIFA comparteixen tribuna amb el rei d'Espanya Felip de Borbón, el president de la república italiana Fabio Berlusconi i el president de la generalitat Enric Nomdedeu. Tots ells per ha disfrutar del millor espectacle del món, un partit del Castelló...

Abans de guanyar la pilota d'or, Andrés Curiel va jugar al Castelló

Questa l'Italia che non si spaventa...

El cinema italià, el millor d'europa amb diferència.

Ha tornat a guanyar Silvio Berlusconi les eleccions legislatives a Italia. Supose que ja ho haveu sentit tots. Després del vol.latil i descoratjador govern del senyor Prodi, torna Il Cavaliere a ocupar la presidència del Quirinal. Els resultats són temibles, amb una participació del 80% la coalició PDL-Lega Nord- movimento autonomo del sud ha aconseguit el 46'8% dels vots mentres que l'ex-sindaco de Roma Walter Veltroni i la coalició PD-Italia dei nValori només 37'5% i per tant estaran en una inocua oposició.

A aquestes altures ja no descobrirem Berlusconi, magnat de la comunicació i ex-president, poc li pesa l'escandol en Sardegna on se'l va fotografiar acompanyat de putes en xandall, tampoc les seues intervencions masclistes als debats electorals i ni molt menys les declaracions incendiaries en favor de la guerra d'Irak o els escandols financers en telekom italia i en el futbol (recordem que, a més, és president del AC Milan). Totes aquestes coses no conten, per fortuna, en Italia. I dic aixó perque l'esquerra italiana ho ha fet tan "bè" en els darrers anys que han resucitat a aquest senyor dins el camp polític, per alguna cosa serà, sobretot si pensem que personatges com Umberto Bossi o Alberto Fini tornaran a ocupar càrregs directes de responsabilitat al nou govern. Per contra l'UDC, l'antic partit democristià (i màxim exponent de la màfia) veu com el tradicional camp de la dreta (i supose que el suport extra que d'ella prové) es mou cap a les coalicions d'ideologia disparatada del senyor "Berlusca". Si tot aixó ho lliguem a que pocs dies després de perdre les eleccions Berlusconi la policia italiana va deixar fora de circulació a Salvatore Provenzano, amb la següent reestructuració de Cosa Nostra àvida del suport económic paralegal del qual es nudreix ( estava veient els resultats a les demarcacions sicilianes i la coalició dretana supera el 50% a totes dues, mala noticia per als meus amics Sergio, Giusi i Paola) . Rés sorprenent, la veritat.

Que fàcil és ser friki i italià a la vegada

Mentres l'esquerra (recordem que als 70 el PCI va arrivar al 30%) realment te per davant uns anys molt complicats, ja no només de representació, sinó també de reestructuració. Semblava que Prodi seria un glop d'aire i una cara amable per les coalicions de "sinistra" (recordem que Itàlia, malgrat tot, és una república civilitzada i diversa on el parlament reflexa i expresa la seua pluralitat tant humana com regional) . A més si contem que el seu "star system" intelectual (com Eugenio Scalfari, Gino Strada o Umberto Eco) ja pasen dels 70 anys ben bè caldria renovar els principis polítics i estratègics per reflotar una progresia que fa olor a naftalina (i que em perdone el senyor Eco, al que admire profundament, en el càs que entre en aquest blog :-).
Es clar que l'esquerra espanyola no està per tirar cohets tampoc...

Els diputats comunistes italians més els espanyols estarien en minoria en aquesta fotografia

Frikis

Buscat una novia com cal i deixa de fer "monaes"

Si jugarem al "quien es quien" (recordareu aquell inquietant joc que es tractava d'endevinar a un personatge a base de fer preguntes) en les meues amistats més pròximes, i algunes moltes de llunyanes també, obviament per endevinat al "personatge en qüestió deuria començar en hobbies i manies (la pregunta de "es tio?" ja s'obvia per cert): juga al warhammer? al wow? li agraden les pelis xines i japoneses de pinyes? i les de terror? quina és la peli bèlica que més t'agrada? te una obsesió pels grecs antics? coneix la IIona guerra mundial? de quin costat està, dels aliats, de l'eix o del komitern (buenos, malos o perversos com diu un que jo me se)? li agraden els jocs d'estratègia? ha jugat al chariots of war? quin clan del vampir prefereix? ha jugat al runequest en gloranta? Quina és la millor peli dels germans cohen? Quin és el millor capità de l'enterpise? quina és la tipa de "Battlestar Galactica" que més t'agrada? Lovecraft o Tolkien? Quin és el millor llibre adaptat a un film que conegues? Quina frikada li queda al cinema per mostrar? podria formular mil preguntes d'aquest tipus, i gairebè tots tindriem almenys 5 o 6 respostes, d'altres podriem contestarles totes.

Pareixia un xic de profit, i ara mira'l ...

Podria fer moltes enquestes així, i gran part de la gent que llegiu ja sabeu del què parle... pero ara bè... perquè? .... usant una frase friki que li agrada a un altre que conec "porqué elegimos la pastilla roja"? el cert és que supose que casdascú tenim la nostra resposta...

Diuen que Charles Manson era un às amb els cimmeris orientals

Per cert, per si a algú li interesa... el més friki de tots respon:
- he jugat al warhammer 40.000 amb dark angels i al fantasy amb bretonianos.
- jugo al world of warcraft amb l'horda.
-m'encanten les pelis de jet li, bruce lee i stephen chow.
- la millor peli de terror és "el exorcista".
- el millor film bèlic és "Kelly's Heroes", junt amb "Gallipoli" de Peter Weir.
- els grecs antics no m'impresionen, prefereixo els romans.
- tot i que sempre he estat més interessat per la primera i la guerra de secesió americana, la conec (més del que voldria, vaja).
- Prefereixo un brindis entre Monty, De Gaulle i Patton que a tots els altres.
- Especialment els simul.ladors a hexagons, els jocs nous m'acaven cansant.
- He jugat al Chariots of War amb els escites, i tot i conquerir una part importat del mapa, ho vaig deixar abans de tornar-me boig i entrar al mercadona amb un rifle.
- El clan Tremere, of course.
- Les partides al Runequest són les que més gratament recorde, hi ha que reconeixer que els Bretones saben fer de dungeonmaster (avore quan fan partida...).
- O'Brother.
- Jean Luc Piquard millor que Kirk mil voltes.
- La rossa Starback sens dubte.
- Lovecraft.
- Conan el Barbaro de Dino de Laurentis, tot i ser un film vell crec que va captar tota l'essència de Howard... de Conan el destructor no en parlem... existeix?
- L'última frikada que queda (i espere que christopher lambert no entre mai a este blog) és sense dubte l'adaptació al cinema dels llibres de Michael Moorcok, especialment la saga d'Elric de Melniboné... personalment (i per a evitar horribles sorpreses) crec que es deuria de tractar amb animació... pagaria per veure un Todd McFarlane editant un film sobre Elric... (i els traductors espanyols que estiguen avisats... Stormbringer NO ES TRADUEIX...). De fet Chris Weitz pareix ser que te els drets comprats, si us va agradar La Brujula dorada, doncs a saber....

I qui estigue lliure de culpa que tire la primera pedra...

Els matins són especialment dificils per a algunes persones

pd. Sento el post pero avui em trobava especialment friki.

S'ha mort Charlton Heston

Tindriem que aconseguir que Chuck Norris faja de Roger de Flor per a nivellar les coses

Trista noticia pel món del cinema de túniques i espases, també per la localitat de Peniscola, la qual Heston va inmortalitzar en el film d'Antony Mann "El Cid" i que va guanyar l'oscar a millor actor per "Ben-hur" i dos golden globe (per ben-hur i per los diez mandamientos). Tot un mite masculí del cine nordamericà dels 60 així com un personatge controvertit per les seues idees ultraconservadores dins del partit republicà i perque ostentava ferventment la presidència de l'NRA.

Jo soc valencià i també vullc un rifle

És difícil per a aquells que ens agrada el cinema odiar a un gran actor com este senyor, no sols els papers de Moises o Judà Ben-hur, sinò també en films com El planeta de los simios, Los tres mosqueteros, Call of the wild, Khartoum, 55 days in Pekin, El cid, La batalla de Midway, Pony Express, The Bucaneer, The touch of evil amb Orson Wells, Cuando ruge la marabunta entre els films que recorde i d'altres que veiem els dissabtes pel vespre ja fa algun temps. Un dels millors actors dels anys daurats del cinema.

Ja no hi han homes com els d'abans

Pd. A que no hi han castanyes a fer una marathò de pelis de Charlton Heston com a homenatge?

El hogar de los valientes

Anar a un aplec i trobar-me a Pep, a Miguel i a Cento és entranyable, pero...

Ja casi ho tinc decidit i programat. En "l'escapada" mensual d'aquest agost vullc anar als EUA. Després de diversos anys en Hongria i l'anya passat a la Xina, he de recuperar l'esperit que em movia a fer els interails i tornar a arrastrar motxila per eixes estacions de món. Bè és que ajude que alguna gent (especialment Miquel i Marisa) em feren dents amb els seus relats i experiències, pero el cert és que és un destí que ja fa temps que tinc en ment.

El revisionisme històric, l'undècima plaga

La ruta a seguir, encara que queda pendent la disponibilitat real dels transports i els horaris, i alguns detalls del calendari l'idea seria sortir de l'estat espanyol al voltant del 30-31 de juliol destí Nova York. Romandre 3 o 4 nits, les necesaries per veure algunes cosetes i que que es pase el "jet lagg" per començar la part "heavy" del viatge. Per mitjà dels bonos per a extrangers de Greyhound l'idea és viatjar en bus, sense renunciar al tren (un transport prou incoherent als EUA, per lo vist) o a l'avió en càs de emergència i/o canvi de plans. De Nova York a Washington, amb estància de 2 dies a la capital (3 si em rotara visitar algun lloc del Potomac o Filadelfia) per començar a pensar en l'objectiu real del viatge, els estats del Sud. L'idea és agafar des de la capital un bus cap a Lexington en Kentucky, d'alli anar cap a Tenessee i visitar Nashville i Menphis. Tot just en aquest punt dos opcions: 1) baixar pel riu fins Vicksburg i Jackson en Mississippí fins arrivar a New Orleans, una de les parades de descans més importants (també podria anar via Birmingham per Alabama); o bé 2) volar o prendre un autobúds de llarg recorregut fins Austin en Texas i bordejar la costa de Louisiana fins Baton Rouge per arrivar a New Orleans.

A la gent de la Vall te la trobes a tots els llocs

Després d'aquesta primera fase pels estats del r'n'r, el panís i la segregació, fer rumb a l'est per Tallahasee fins Jacksonville en Florida. Després ja quedaria el Deep South més clàssic Georgia (milllor visitar Savannah que Atlanta al meu entendre) i les Carolines, al Sud visitar Charleston (la ciutat del capità Red Buttler i del Fort Summter :-P) i al nord Raleigh o la costa fins Virginia. Depenent del temps que m'haja costat arrivar fins aqui visitar Richmond (innegociable), Fredericksburg i Yorktown. Després de tot aixó només em quedaria arrastrar-me fins New York de nou per tornar a casa. En total un mes, supose que fins el 28 o 29 d'agost.
Lamentablement, en aquesta ocasió no contaria amb la presència de Victor Sos, a no ser que canviara de treball, ni de Guillermo Colon per ser un soca i no deixar l'empresa ceràmica per dedicar-se a la vida contemplativa com fem altres... per aixó si algú no s'anima tindré que anar-me'n sol (Umma Thurman tè que estudiar per Setembre i a Elsa Pataky no vindrà perque ronca a les nits...). Al llarg d'aquesta setmana aniré a comprar els billets (de l'avió i el ticket dels Greyhound) si algú vol vindre que m'ho digue ara o que calle per sempre...

Els pobles de la Plana Baixa tenen un caràcter propi molt arrelat

pd. No, je ne suis pas "hispano", j'ai le sang des francs... je suis europeen...