miércoles, 27 de agosto de 2008

Hurricane Days




Viva Abjasia manque pierda!



La nit és extranyament silenciosa a Benicàssim. La calor però continua siguent insuportable en el primer pis, a ma casa. Els gossos busquen inquiets un lloc on hi haja corrent d'aire i mentres, un servidor, selecciona un disc compacte al sharp junt la taula del meu pare.

Estem a finals d'agost i fa pocs dies que he tornat d'un d'eixos viatges llargs i torbadors, als que fa temps ja que em dedique. La música comença a sonar i puc sentir una veu masculina assofrada, segurament extreta del mateix avern. ( I got a ticket to nowhere, I got no respect for the law...)

A la planta baixa algú amb insomni ha engegat el televisor i puc sentir com Russia ha ratificat l'independència de dos nous països: Ossetia del Sud i Abjasia. Mentres els països "occidentals" es rasguen les vestidures supose que en Kosovo començaran tots a obrir comptes a Suïssa. Si almenys Xina, Japó o Gondor reconegueren els Països Catalans! (...I got no use 'cause it's all abuse. It's the cutting edge of the saw...)


Busque a la meva estanteria de llibres, he decidit endur-me 15, la maleta no deu pessar gaire per no tindre que pagar sobrepés. Faig una ullada per les cróniques. (...Ain't got no time for the future; Ain't got no time for the past; I'm running up a down escalator, I'm going nowhere fast...) Supose que l'Ibn Khaldun que vaig comprar a Tunissia (tot i que en francés) em tindrà ocupat una bona estona, així com The history of the english people de Huntingdon, un llibre minúscul que mai he acabat de llegir. (...I'm hanging on like a spider. Blowing in the wind. This storm's gonna tear a hole. Right thru this web I'm in...)


Vaig a la meua habitació i agafe diversos llibres d'història que encara tinc pendents. El somni i la tomba de Payne, juntament a Las mujeres en las cruzadas de Regine Pernoud, per seguir amb l'ofici que m'agrada dir que tinc. També agafaré Contra el olvido de Francisco Espinosa i The balkan wars, un interesant llibret de diversos autors que vaig comprar a Eslovenia ja fa algun temps. (Thunder lightning, The wind outside is so damn frightening; But it's alright, all right...).


Les neurones que guarde per a la memória de coneixements dispars ja estaran del tot saciades i satisfetes , així que la resta de llibres els agafaré de literatura. (Stand clear; You're living in the hurricane years, in the hurricane years...) Aquesta és una bona ocassió per rellegir a Mallory i la seua Mort d'Artur, així com L'illa del dia abans d'Umberto Eco i Les mil i una nits, que mai he acavat. ben segur que Terry Pratchett no faltará, Hombres de armas i Guardias, guardias comprats per a l'ocassió. També agafaré Histories de l'illa sense costes de Miquel Torres, el qual tinc dedicat, i tot i que he llegit vàries històries de quan no era un llibre (o era un altre ens) encara no he experimentat la lectura global. Tampoc em faltarà aquesta volta The Childe Harold's pilgrimage, en l'edició d'Oxford que em van portar de Londres els meus pares quan tenia 19 anys i que m'ha acompanyat al llarg de les llargues estàncies a l'extranger, Lord Byron mai faltarà en les peregrinacions de Ferrando... (...I've been thru major destruction; I've seen thru terrorists' eyes. Sometimes I feel no emotion. Sometimes I break down and cry...)


Pel demés, vaja, encara tinc diversos dies per decidir-me, alguna cosa de literatura més fantástica encara i potser el que em queda per llegir de Leonardo Sciacia. ( ... I need to walk on a wire; I need a layer of skin; I need a preacher breathing fire; To burn away my sins...)




Si lees no conduzcas.

Tot seguit baixe els llibres a l'antiga habitació de ma germana i torne a pujar al primer pis. Doble click a l'explorer. Al diari espanyol progre digital "Condena unánime del g-7 a la política expansionista de Moscu" i "Crisis en el mar Negro". Canvie al diari diari digital de l'espanya conservadora "Sarkozy advierte a Rusia de que habrá consecuencias" i "El gobierno no contempla la recesión". Crec que en els llibres citats dalt que ja m'he llegit (alguns diversos cops) trobaré més coses noves que en la premsa espanyola informativa. Pase a l'informació esportiva. (....And I can't help the victims; On the side of the road; And I can't stop the cyclone; That's about to explode...)


En el periòdic més llegit per aquesta Espanya que tant deteste una línea de medalles aconseguida per esportistes espanyols: 5 d'or (ciclisme en ruta, ciclisme en pista, piragüisme, vela tornado i una en tenis, curiosament l'única en que coneixia a l'esportista); 10 d'argent en diverses especialitats entre les que destaca el bàsquet (de veres varen perdre?); i 3 en brontze (una d'elles en esgrima tan solo resta batirnos deuria dir l'esportista en qüestió). Continue clicant i em surt el medaller general. Les potències de l'esport com USA, Xina o Russia a anys llum de Gran Bretanya, Italia, França i Japó. Destaquen també les poderoses Corea del Sud, Ucraïna i Australia. Els espanyols en número 14, just detràs de Jamaica i davant de Kénia, federacions que no guanyen precisament medalles de "tiro al plato" ni de vela "100 estilos pijoteras". Pero el més curiós són les cróniques nacionalesportives referint-se als triomfs olímpics. L'afirmació "Las medallas que ganamos" i l'ús d'aquesta persona em fa dubitar i mire a l'estanteria en busca d'alguna medalla ganada por mi , així com si en porte alguna penjant del coll d'algun metall alié al mousse de xocolata del sopar. ( ...Turn my eyes to heaven; Watching all the clouds roll by; I see the blood moon rising; I know I'm way too young to die...)


La millor portada de Marca a l'història...


Aliviat pense "Es clar, haviem quedat que jo soc un traïdor" i tot seguit m'imagine als espanyols que conec practicant vela, tenis, basquet, gimnástica rítmica, esgrima, handbol i fins i tot piragüisme... i pense "Definitivament, no". Després m'he posat a pensar en els esportistes que s'esforçen i guanyen medalles per a que un panflet mal escrit per periodistes del cul fajen un gràfic amb una "rojigualda" i un número al costat, així com un ESPAÑA als titulars el dia que guanyes el metall... i la gran majoria no sap en que consisteix el teu esport i prompte olvidaran el nom que tens. El teu triomf serà tan sols un numeret més al costat de la "rojigualda". Et fa pensar si el citius, altius, fortius ja s'assembla més al dulce et decorum est pro patria mori... el Baró de Coubertin deia "Olimpia y las Olimpiadas son símbolos de una civilización entera, superior a países, ciudades, héroes militares o religiones ancestrales", es clar que avuí en dia ja no és així encara que ens ho vullguen fer creure, el pobre Pierre ben segur que es remourà a la tomba.


Apague l'ordinador i mire l'hora, crec que aniré a dormir. Demà seguiré preparant l'equipatge, diuen que el dessert és un bon lloc a la tardor. Ja vorem que tal en els temps que ens toca viure...


(Thunder lightning; The wind outside is sodamn frightening. But it's alright, all right; Stand clear You're living in the hurricane years; In the hurricane years.)

martes, 26 de agosto de 2008

Gambiteros! Fib 2008, i ja en van 8...


Hola, ja estic a Benicàssim. De moment no escriuré rés del viatge fins que no tingue les fotos. Els herois de la furgoneta mereixen una crónica a l'altura. Ara bè, pocs dies abans de moure varem asistir a una nova edició del Festival Internacional de Benicàssim. Aquest és el resultat...

Que pongan una de Baron...!
Que quins grups em varen agradar?! Doncs realment no recorde molt bé pero la puretona Siouxsie el diumenge ho va fer molt bé.

Uns tipos que són capaços d'aguantar 3 dies de macro i 3 dies després creuar europa en furgoneta...

Cert és que el nostre company de fatiga al llarg de gran part del Fib va ser David Ferris, com també la meua germana i algunes amigues, en el cas de Victor, David i un servidor ja te mérit, que superem la trentena...



Que era la nostra vida abans dels móbils amb cámera?...

Algú podrà dir que no m'he currat massa el post pero m'havien retat a que no penjava les fotos del Fib al blog... pobres...

pd. Ens ho varem passar d'alló més bè, que els deus del metall em perdonen

sábado, 16 de agosto de 2008

Torne el cap se setmana que ve...

hola des de helsinki, on fa un temps de lujoi la cervessa és barata, la setmana que ve tornare a benicássim per torrar-me el que queda de l'estiu. El vitage en furgoneta está siguent un déixos vitages que tan sols els culs més durs podem aguantar. Un salut i fins dissabte...