I si..... James Bond treballara en una Conselleria?

A la platja d'Alcossebre totes cauran xorroses...

Imaginem que James Bond fora funcionari a la generalitat, treballant amb plaça fixa a la Conselleria d'Afers Secrets i Espionatge de la Generalitat Valenciana, prèvia oposició es clar, tots sabem que en el govern Valencià no hi ha nepotisme.


La seua història solitària començaria fa algunes décades a la Ribera Alta. Jaume Bond Renau natural d'Algemesí, orfe als pocs anys de neixer, entraria dins dels plans d'entrenament de cossos d'èlit que el primer govern de la generalitat valenciana allà per 1982 va possar en funcionament per garantir la seguretat dels Valencians. Els seus primers destins de risc abans de convertir-se en un doble 0 varen ser molt diversos: a l'estranger en cos valencià de Pau enviat a Beirut, com a delegat de seguretat a la fira de la ceràmica de medellin i posteriorment com agregat militar a la fàbrica d'Avidesa a Angola; dins del territori nacional destaquen les perilloses misions antiterroristes a Moros i Cristians d'Oriola, una delicada missió de rescat a festes dels quintos de Villafamés i diversos anys de policia municipal a Almassora. Finalment M li va concedir el grau de 007 i la llicencia per a matar, i, inmediatament se li va assignar una importat missió anomenada Casino Royale, on un dels consellers corruptes del darrer govern socialista valencià disfressat d'artista fallero es jugava els quartos públics a una partida de poker en Monte Picayo junt a traficants de drogues, constructors i mercants d'armes de les comarques centrals, i alguns d'internacionals. La missió fou un éxit pero Bond pergué al que fou l'amor de la seua vida i jurà (com a bon valencià) que mai els sentiments, el poder i el sexe s'interposarien en el seu deure de salvar als valencians de la maldat i la corrupció.

Ieeee rubiales!! vols un pardal sense ales?...

Bond és un tipo alt, templat, fred i fadrí, amb eixa classe que desprenen els verdaders mascles valencians i amb aquest accent de valencianoparlant que irradia tanta sensualitat quan parla altres llengües extrangeres, discret en les seues formes i contundent en els seus métodes. No hi ha missió de la que no puga fardar, ni femella que no puga seduïr (llevat de Monserrat, una secretària de Figueres que treballa a la conselleria, que és més dura que una rajola), a més li agrada conduïr cotxes bons i vestir impecable com un senyor.

Ya solo me quedas tu, Gaspar, saluda a Anguita en el infierno...

Entre les seues feines més destacades estan l'erradicació en El mañana nunca muere d' un satelit espia marroquí que volia gelar per mitjà d'un raig gegant tota la producció de taronges valencianes, especialment les navelines. També és responsable de la derrota del Dr. No, un enginyer bioquímic malvat que operava com a regidor de Izquierda Unida tombant propostes a l'ajuntament de Nules i, mentrestant, controlava una associació eco-socialista secreta anomenada Spectra (dins de la federació valenciana d'IU amb el nom de Verdes-Ecosocialistas) que tenia com a propósit crear un gas que convertira tos els edificis de la costa en arbres, i a tots els valencians no-ecosocialistes en mones. Bond s'enfrontà a aquestos malvats amd duresa fins conseguir quasi erradicar-los del mapa polític, fent que molts es pasaren al Psoe i lluitant a mort amb d'altres . També va intervindre en Nunca digas nunca jamas desbaratar l'amenaça dels grups terroristes alicantins que volien boïcotejar els Jocs Olímpics de Burriana disfressats d'atletes dins de la delegació Castellana (Bond aconseguí gran part de l'informació clau lligant-se a una per nadadora de Soria) . En la Operación Trueno salvà a les beates de Santa Barbara de les urpes d'una malvada cofradia de tambors aragonesos que havien invaït Picassent. En Licencia para Matar escoltà a la penya valencianista de Denia a la final de París. En Goldenye es va enfrontar a un president de la diputació amb un ull d'or que volia fer-se amb els negocis taulellers més importants de les provincies del nord per mitjà del nepotisme i l'extorsió. I finalment en Desde Rumania con amor ajuda a uns refugiats polítics de l'est d'europa a montar una cafeteria al Raval de Castelló.

El carajillo el vull tocaet, templat...

Sempre vigilant i sempre dispost, eixe és Bond i ahí està, per servir al poble valencià quan se'l necesita, 007 al servei de la Generalitat.

I si..... l'univers Marvel s'ambientara en Castelló?

En la Colla de Charles Xavier sirven cerveza Ambar y las Chatis ya estan pilladas...

Necessitareu dosis d'imaginació, pero per una volta deixeu-me exercir de "Stan Lee" benicassut i imaginar com serien alguns dels nostres (almenys els meus) superherois preferits convivint amb la fauna, obres i milacres de la capital de la Plana.

Per començar els Fantastic Four no viurien junts en el mateix àtic, ja que trobar un a la ciutat amb les característiques adequades supera les capacitats de qualsevol, per molt superheroi fantàstic que siga. El doctor Red Richards treballaria com ajudant de laboratori en alguna taulellera amb una flexibilitat d'horaris tan precària que més li convindria "estirar-se" molt per poder cobrir-lo i no abandonar les seues tasques quotidianes (com la de ser un superheroi, vaja). Ben Grimm o més conegut com The Thing treballaria per a LUBASA i compartiria pis amb el doctor Richards prop d'algun mercadona (per eixemple el del carrer castelldefels). Els germans Storm viurien junts, Johnny Storm , Antorcha Humana, serviria copes a les "pijes" en Spoonfull mentres Sue Storm, Invisible Woman, seria assessora del PP en l'ajuntament. Desenvoluparia els seus poders a base de crear camps d'energia que la mantingueren estupenda i allunyada dels voltors al Oxo, de tant en tant Red Richards aniria a pegar un polvet a casa dels Storm pero sense quedar-se massa temps ja que no estaria ben vist per la gent més pudent de Castelló, la qüestió de viure junts es plantejaria previa cita amb la vicaria del Lidon.

Peter Parker no podria pagar-se ni un cubata amb la pasta que guanyaria com a fotògraf a "El Mediterraneo" i segurament curraria moltes i moltes hores extres com a repartidor de Telepizza mentres estudia química a l'UJI per algun dia ser company del dr Richards a la Gres de Nules. Com a Spiderman es fartaria de pegarse culades, estaria ple de morats i portaria el traje plè de cositons de tant arrastrarse per l'asfalt... ha ha ha Spiderman !!! que fàcil era trepar per l'Empire State building i descolgarte en caiguda lliure fins llençar la xarxa a un edifici de 70 plantes amb dos volantins inclosos... prova a fer-ho des de el banco atlantico al teatre principal ajudan-te amb el "coherent" skyline castellonenc...

Els X-Men es reunirien a l'ovella per veure el futbol junt amb el Capitan America. Quan baixara del poble cap a Castalia, Wolverine, pararia un ratet pel Tango al acabar el partit i tornaria a La Pobla Tornesa completament regenerat. Storm seria deportada a Senegal per ser un perill evident per als partidaris del transvasament de l'Ebre, i Ciclope i la doctora Jean Grey gràcies a les seues places fixes de funcionaris de l'educació s'hagueren cassat per lo civil i viurien en el Grau.

Les dones dels pobles interiors tenen el caracter fortet i ja fa temps que practiquen la telequinèssia

El Ghost Rider, recient arrivat de Rumania, cremaria "tubarro" des de la Maria Agustina amb el perill d'endur-se per davant a Dare Devil, el qual vendria cupons davant del govern civil.
L'increible Hulk estaria verd de buscar aparcament per la ciutat i ben segur que acabaria llençant algun automóbil pels aires o bè siguent multat per escandol públic a mans de Rogue, que treballaria de policia municipal. El Dr Extraño, el Dr Octopus i el Professor Connors tindrian una plaça fixa de professor titular a l'UJI, tot i que no publicarien ni un sol treball d'investigació des que Galactus va provocar el diluvi universal o l'invenció de les gaiates.
El capità Marvel seria president d'una asscociació contra el soroll que produeix la gent al sortir del pub heavy on treballa Thor com a porter de nit, el qual prompte hauria d'usar el martell per trencar-li la cara a més d'un humà convertit en veí.

El Dr Doom seria accionista familiar d'alguna empresa amb "solera", amb aigües potables, hotels, discoteques, i rivalitzaria amb l'empresa de Magneto per aconseguir llicencies públiques, les quals, ves per on, SON expedides i adjudicades per Kinpin des de la Diputació... o no?

Un món, com veieu, allunyat de la realitat en la que vivim, amb gent que almenys pot fer front amb superpoders a la monotonia, grissor i hipocresia que ens envolta en la nostra bonica ciutat. La millor terreta del món, vaja.

Tota la nit ací penjat i no he vist ni una mamella, me'n torne a la Gramola a enborratxar-me

pd. Ja, ja ho se , i que pasa al el meu preferit, The Punisher? Doncs com no vull ni pensar que puga ser un ex-legionari m'agrada imaginar-me que es tracta d'un regidor nacionalista que tracta desesperament de fer "entendre" que les coses com van, no van bè... Fransesc Castell no busca venjança, tan sols càstig...

KING CONQUEROR

Mis huesos se revolveran en la tumba clamando venganza...

El meu amic Alejandro Martinez i Giralt (dic el nom complet perque es tracta d'un dels grans) m'ha fet arrivar una informació que m'espanta i em produiex curiositat al mateix temps: el rodatge d'un film sobre Jaume I que tindrà el nom en anglés de King Conqueror.

Ràpidament m'he possat a buscar informació sobre el film descobrint alguna de les sorpreses que us contaré seguidament.

Pareix ser que no es tractarà d'una petita producció i el film en qüestió pretén tindre una certa repercusió internacional, donat que alguns dels actors que es barallen són gent reconeguda internacionalment.

Per començar diré que el meu amic Alejandro temia, entre bromes, per un director com Riddley Scott o Oliver Stone... tots sabeu que tots dos són directors molt estimats pel meu gust, Kingdom of heaven , per a mi, és una obra mestra, que permet al bon Riddley de corregir l'afrenta a la "lógica" històrica presentada en Gladiator. Tan de bò algun productor pogués pagar a aquestos directors per tal film ja que l'elegit ha estat ni més ni menys que l'ex-director de la mostra de València Jose Luis Escrivà... sí amics, Arroz y Tartana i Cartas de Sorolla el presenten com un botxí regionalista preparat a caure sobre la figura del gran heroi nacional... per no dir l'infecta Manos a la Obra d'antena 3... rés de bò podem esperar.

Sobre els actors ja hi han alguns de fixos i d'altres que es rumorejen... l'anglés Tim Roth (nominat als oscars per secundari a Rob Roy, Mr Orange a Reservoir Dogs) encarnarà a Pere el católic, l'hongaresa Dobó Kata serà Na Violant (una bona actriu hongaresa que ja he vist a Szabadsag Szerelem una peli sobre la revolució de 1956), l'alemany Thomas Kretschman (Stalingrad o Blade II entre mil secundaris) com l'arquebisbe de Tarragona , Pete Postlethwaite ( In the name of the father o The last Mohican ) que supose farà de monjo templari, o el típics e insofribles actors espanyols: Juan Diego Boto com l'infant Alfons, Pepe Sancho (el horror sin nobre), Enrique Arce ( Al salir de classe) com Raymond de Moncada , o Gabino Diego, que provocaran l'horror més profund i l'indignació més absoluta... tranquils que els espanyols de SABINO ARANA no faran pelicules ... com deia La Bombi ¿porque seraaaa? ...

Obligadme a hablar vuestra lengua, a ir a los toros, a bailar sevillanas, pero si me obligais a ver vuestro cine os denunciaré a La Haya

Pareix ser que el paper estelar encara no està clar qui l'interpretarà ... pero alguns apunten a Jude Law... sí amics frikis (que sou frikis , cabrons) el "francotirador " Vassili Saizev a Enemy at the gates de Jean-Jaques Arnaud pot convertirse en Jaume I per l'art de màgia del cinema.... supose que l'ignorant de Jose Luis Escrivà desconeixerà la tradicional envergadura del rei històric (més de 1'90 metres, que el convertia en un gegant a l'època)... La veritat és que m'agrada aquest actor, pero no en el paper de Jaume I, si bè casi millor que l'interprete éll que no un actor espanyol ... almenys d'aixó ens salvarem.

No se com serà tot plegat, i vos dic que de veritat ... M'AGRADARIA EQUIVOCAR-ME !!! pero no pinta gens bè, sobretot per la direcció, recordem al infame Vicente Aranda en Tirante el Blanco.... em fan traure la vena patriòtica més homicida, la veritat, ja no només per malintencionats sinò damunt per "xavacanos" i mal professionals. Que deu ens pille confessats...

Ja siga castellà, moro o francés, per Sant Jordi que no passarà d'Oriola...

pd. A Roger de Flor que no el toquen , per favor...

La caricatura...

Uff encara hi haurem de fer de tot en aquesta vida...

Per una vegada el dibuixant del Sport ha fet una caricatura que m'ha fet gràcia... vindria bè al post de baix...


... i damunt el València va i guanya... :-P

Que guanyen els nostres

El model Kempes, en la transició van haver algunes esperances...

Ben sabut és, per tota la gent que em coneix, quines són les meues simpaties esportives i per quins colors m'agrada patir cada vegada que veig un parit de futbol o de basquet. Principalment el FC Barcelona i el Cd Castellón , a més de l'Athletic de Bilbao, són els culpables de més d'un disgust i d'alguna que altra alegria que vaig experimentant al llarg del meu cicle vital. Diuen que es pot canviar de cotxe, de casa, de ciutat o de dona, pero mai es canvia de club, i crec que és cert.

També saben quins són els més odiats per mi, el Reial Madrid principalment, el RCD Espanyol, i d'altres com el Mallorca o els equips Sevillans tampoc han estat sants de la meua devoció. No enganyaria a ningú, alguns ja hos saben, si diguera que alguna volta li he fet "botifarres" a la tele quan Scmidt, Fonseca i d'altres li marcaven gols al València CF, inclús quan aquest va anar a 2ona Divisió ja fa tants any que sembla una llegenda... No m'agradava Tuzon, ni Ortí i tot i que em feia gràcia Paco Roig pense que era un eixemple tópic de l'empresari valencià més caspós i absurd. I així ho pensava fins el 24 de maig del 2000...

S'enfrentaven les dos némesis , Real Madrid i Valencia CF, en una final de la Champions League. El meu amic Miguel va dir "No me puc creure que aço estigue passant..." i de sobte em va sembrar el dubte... un dels dos ha de guanyar... i vaig decidir. Com sempre apostar pel perdedor ha estat un constant en la meua personalitat, l'equip que vaig elegir va perdre 3-0 en un partit lamentable. Aquell dia vaig constatar perquè no soc del Real Madrid, un equip i una gent prepotent, màxim exponent del espanyolisme ranci i populista, que demostraren un cop més la poca classe i l'esperit de superbia que tots els estaments del Real Espanya (com li diu acertadament el meu pare) expandeixen als quatre vents cada cop que guanyen una copa. En canvi el maltractat València encara va tindre un altra oportunitat l'any següent contra el Bayern, i puc dir que mai he vist un disguts tan gran com el del meu company de pis aquell dia davant el televissor (era com un flashback a 1986 quan el Steaua ens va guanyar d'igual manera la copa, tot un trauma infantil difícil de superar). A més sumat a que alguns dels meus amics estaven a Milan per veure el partit en directe... doncs bè, alguna cosa et fa sentir implicat.
Més indignant ha estat encara, al meu entendre , per part de la premsa espanyola quan ha tractat de la sèrie de titols valencianistes com la UEFA o les dues lligues, o del meteòric ascens del Villareal CF a l'èlit futbolística estatal... que eixa és un altra.

No puc entendre el fet que en llocs com el nou Castalia es xule i es cante contra rivals com el Villareal, el València, l'Hercules o el Llevant i per contra, es puga veure tipos amb camisetes del Murcia, l'Almeria, el Salamanca, el Cadis i d'altres equips que són aplaudits tal volta des de el fons fins la tribuna. Una vesprada, sense anar més lluny, un personatge amb una camiseta del Castelló i sense dents, aplaudia a los de "su pueblo" el UD Salamanca i tot just després cantava allò de "Villareal aldea subnormal", supose que amb total coneixement de el cosmopolitisme que la seua persona (i part de la grada de Castalia emana) i "su pueblo" emanava envers d'una ciutat indústrial que podria "acaçar" a duros i a estudis no tan sols a Salamanca sinò també a gran part de la gent de la capital de la plana (amb el paleto de Guti inclós). Com a albinegro de cor i convicció refuse a aquesta gent com a castellonencs, com a valencians, i m'agrada exaltar un albinegrisme integrat dins d'un mapa esportiu exclusivament valencià (si forem independent jugariem UEFA i tot).

Diuen els vells que va existir de veres... pero jo no m'ho crec

De nou un equip valencià jugarà una final (tot i que li ha guanyat el tiquet justament al meu equip... de nou) i un servidor pasarà mil de la merda promadrilenya i proespanyola cutre que transmetran des de els mitjans de comunicació en favor del Getafe i apostaré ferventment per un València campió de la Copa del Rei i ho faré per a que el Symbol, Rubén Cansino, Isabel, Eduard, Elisa, Alejandro, Jaume, Paco , Cento, César, Silvia, Raquel, Ximo, Albert, Tico, Ruth i tanta gent que conec, la mateixa que va plorar a París i Milan com a Valencians, i que va riure i saltar a Gotebörg estiguen contents i no pateixen massa davant d'uns madrilenys (ja sabeu que un servidor els considere tan extrangers com un Francés o un Italià) que ben segur que seran amparats una vegada m´s per la España-del-buen-rollo-de-los equipos-pequeños (que no juegan contra el Madrid, claro) . Així doncs, que guanyen els notres i prou.

No hay que mezclar la política y futbol, siempre y cuando no sea la nuestra claro...

PD. I a l'eurocopa, que guanyen els més rubios i templats.

La Setmana Santa a Benicàssim

Join the Klan, Save our land

El Dijous Sant Jesus i els seus col.legues feren el sopar d'empresa més famós que es recorda a l'història (almenys en la cristiana, ja que el sopar dels Omeies en 749 tambè és recordat en l'Islam), no ens quedà constància exàcta del menú, si algú imità a chiquito als postres, ni tan sols si feren cafè , copa i puro, i sense dubte no sabem qui pagà o si ho feren a parts... (el cert és que fora com fora Judas va fer un "sinpa" de proporcions bíbliques). Després la jarana pels baretos de Jerusalem i els més "gambiteros" acabaren fumant petes, prenent àcid i potant en l'hort de Getsemaní.

Tal i com mana aquesta tradició tant nostra, encara recorde els anys en els que el Dijous Sant imitàvem als clàssic i començava la marxa non-stop de 4 dies pel poble de Benicàssim , un via crucis de diverses estacions que acavava amb la crucifixió del nostre fetge i la resurrecció per menjar-nos la mona el diumenge ben entrada la vesprada. Era un ritual religiós estricte: entrada triomfal a Sant Hilari on les masses ens aclamaven amb rams i hosanes, preniem el ví amb cola consagrat (i que encara recorde en alguns dies de plutja a la gola), anavem a l'arrebato i al stop, i a la fí , les carpes vora l'aquarama que veien tancar la nit. Alguns lligavem molt amb les madrilenyes (com Juan Montolio i jo, va, i Rubén un poquet també...) , d'altres no lligaveu gens, pero la festa la teniem tots.
Ja fa uns anyets que aquesta festa a Benicàssim ha canviat. Ja no és només per la zona ZAS sinò que pareix ser que el món es regeix per modes i en estos dies de Setmana Santa el silenci s'apodera de la ciutat i ja no pareix quedar rés de el "desenfreno" d'abans... la nostra ciutat, com d'atres, morirà sepultada pel silenci de veïns , multes i policia local.


silenci dic? NO...

A algun llest, d'aquestos tan "mamons" que la nostra localitat produeix i exporta (tan sols hi ha que veure al regidor d'ARB per saber a que m'estic referint...), se li va ocorrer de fer una tamborada a l'estil "turolense", tant impropi de la nostra cultura valenciana. Aquestos éssers armats i vestits amb robes ceremonials "nazarenes" es pasejen impúnement pels carrers, en grups organitzats , una mescla de Carlinhos Brown i David Burke i que damunt tenen la "histriónica" indecència de descriure com a festa tradicional, amb respectives subvencions i publicitat. Espirtualitat enllaunada, genocidi cultural premeditat una vegada més pels sectors més ràncis de la població i amb la benedicció d'una parròquia que, una vegada més, s'apunta a l'artificialitat en tal de demostrar el seu poder de mobilització.
Supose que a Jesús, Pere, Joan i demés l'últim que vullgueren sentir el dia de resaca és a un tipo d'aquestos tocant el tamboret junt a les beates, i amb tota seguretat telefonarien a la Centuria Romana Local per a que multara a aquesta gent que atenta contra la Zona Acústica Saturada de la part més "inn" del vell Jerusalem.

El voodo en la plana alta una costum que semblava aliena...

PD. Xiquets ací tot se val: Elige tu tradición, monta una cofradia y las subvenciones caeran del cielo...

Let the Tibet Free...

Les tradicionals models daneses que m'acompanyen als viatges, ultimament, s'agafen festa

Encara no fa un any que el sr Sos, Guillermo i un servidor mostravem "porte torero" per l'altiplà del Tíbet. Un vitaje de 3 hores desde Chengdhu a l'aeroport de Lhasa (a 95 km de la capital) i una estància de 5 dies en plè mes d'Agost entre les montanyes més altes del món, a 3900 metres d'altitud. Una superficie dos vegades la d'Espanya i amb una de les densitats de població més baixes del món, el Tibet és un ¿país? mundialment famós per la seua cultura i per la seua csituació tant geogràfica com política.

Un viatge per recordar, es clar, que ens transportà a una regió i una ciutat de caire mític i indiscutiblement pintoresca. Aleshores ja sabiem distingir entre l'ètnia Han i els Yao, i ara podiem tambè contemplar a les diverses ètnies tibetanes (dic diverses perque resulta que hi ha vàries) pero fins posteriorment no sabriem diferenciar els habitans de la vall de Lhasa amb els Naxi, i d'altres, lo qual no deixa de ser un handicap per tornar algun cop i seguir explorant la bonica diferència que la raça humana ens mostra per aquells paratges.

La ciutat de Lhasa no tindrà més de 200.000 habitants, un Castelló a 4000 metres, i consta de dos parts clàrament diferènciades. La part nova és una ciutat Han erigida al voltants del casc antic, plena de comerços moderns i edificis gubernamentals. La part vella està formada per edificis de baixa planta o com a molt d'una altura, fets de pedra, plena de comerços tradicionals i amb dos complexos templaris que jerarquitzen l'urbanisme i disposició dels edificis: Barkhor i Jokhang, centres espirituals indiscutibles de l'anomenat budisme xinés.

Amb amics com Richard Gere quie necesita enemics?

Ni el mal d'altitud, ni la lentitud dels autòctons, ni la vagància del senyor Guillermo ens impedí recòrrer la ciutat diverses vegades , viatjar tímidament per la regió i tindre un mínim de coneixement no turístic (I'm not a tourist, I'm a traveller) d'alguns aspectes del Tíbet i la seua gent (que hagués sigut major en el càs que haguèssim pogut contactar amb un Tibetà amic de Sergio que estudiava a Castelló...).

Un país indiscutiblement blaugrana

El cert és que en el país dels "Yaks" no ens setíem com en Xina. Controls de carretera per part de la policia i l'exercit, un règim de movilitat limitat en permissos (que mai vàrem veure físicament pero si que els vàrem abonar) ens mostrava la delicada situació que atravessava el poble Tibetà envers d'un enemic i ocupant implacable i contundent. Els succesos dramàtics recents que està vivint aquella gent et fa pensar lo absurda i incompetent que ès la política internacional. Ser una regió conquistada i colonitzada per Xina i que l'aternativa siga un estat teocràtic dels Dalai Lama la veritat és que no augura un futur massa esperançador per al poble (als pobles) tibetants.

Res es pot comparar a fer 6 hores de cola per aconseguir tickets per a Potala

Pd. Tinc moltes fotos del Tibet i de Xina, així com 18 cd's de video gravats per mi mateix, i que sàpies que la próxima casa que puc visitar potser la TEUA ....

La ciutat que mai no existí...

Cuando sea mayor, me ire de fiesta a Spook Factory

Costa de vegades imaginar la història com una gran obra de teatre escrita, per dramaturgs més o menys afins a la comèdia o a la tragèdia segons la situació, amb l'intènció de constatar fets, dates i situacions i amb la fí d'amagar (o dissimular) els actors que en ella intervenen, convertint-los en personatges més o menys creibles en funció de les seues virtuds i en interpretació dels seus deféctes. De vegades aquest fet d'amagar el sentit de les coses per resaltar unes altres, cosa evident en les cròriques històriques, no tè tan sols una víctima de carn i ossos , sinò més bè moltes encarnades quan aquesta es refereix a un territori concret, i encara més a una ciutat. Dificilment trobarem un injusticia major en l'història més pròxima i tangiblement més interpretable que el devindre i significació històrica, antropològica, cultural i lúdico-festiva (si s'em permet l'expressió) que observem i sentim aquells que estimem el nostre territori envers del nostre cap i casal, la capital del nostre regne.

Si forem ignorants d'eixos que fan ciència miran les tapes del "yogurts", uns frikis arrematats o simplement uns malintencionats acadèmics amb poc que produïr i molt que agraïr, començariem el relat parlant de Tito Livio i la seua Història Natural per la fundació de la Valentia Edetanorum per veternas de les guerres contra Viriato al voltants del 616 ad urbe condita i que va ser poc després destruida per les guerres sertorianes del segle I b.c (és una història que començaria d'una manera molt valenciana, vaja) . El cert és que segles obscurantisme , destrucions i recontruccions , pertanyent a provincies, conventus i demés demarcacions territorials, la ciutat arrivà amb unes condicions aceptables a l'època visgòtica (la preferida por los españoles) i de la qual, no queda absolutament rés, d'ahi la seua importància i relevància posterior. Passat l'aventura visigòtica (i bizantina, potser?) els verdaders arquitèctes de la ciutat tan en sentit físic com espiritual de la ciutat de "Balinsiya" varen ser els musulmans. Tots sabem allò de la cava i don Julian, de Rodrigo el moniato i "la derrota de los visigodos españoles" a manos de los jinetes musulmanes i demés històries per no dormir. Pero el cert és que, tal i com es recorda, la verdadera dimensió política de la ciutat de València respón al contexte urbà musulmà. Una unitat urbana al costat d'un riu (aleshores) navegable i amb una important xarxa d'espais irrigats promté es convertí en una de les ciutats de referència del califat, així com jerarquicament influenciant decisivament un territori que comprenia des dels límits al nord amb Tortosa, al sud amb Alacant, Elx i Murcia, i a l'oest amb Albarracín, Conca i Saragossa.
És aqui justament on comença la verdadera història de la ciutat i la condemna historiogràfica ,amb persecució ideològica inclosa, que la caracteritza. Parlar de la València musulmana (sempre en un contexte popular, que és el que crea els patrons identitaris) ve a a ser caspós com un film de Mariano Ozores ja que es tendeix a remarcar personatges i fets puntuals que amb tota intencionalitat i crueltat desdibuixen el paper històric de la ciutat front a interesos identitaris aliens. Ja no es tracta només que s'anomene a Ibn Madranis (mandeeee?..) com a Rey Lobo de Murcia (quan sempre havia estat Rei LLop de València) o es reste importància al regne taifa de València (anomenant-lo Sharq al andalus, que vol dir la al andalus de l'est o de llevant) , personatges com el Cid (en valència 1093-99) i la defensa de doña Jimena i el seu gendre (ahi és l'altra) Ramón Berenguer III enfront dels Almohades són extravalorats en la història d'una ciutat que ja era gran i important abans d'aquesta gent i que ho seguiria siguent després d'ells. València era llavors la tercera ciutat més gran després de Sevilla i Granada en el territori peninsular.
La conquesta cristiana, episodi cabdal en la ciutat, obriria la porta a un paper d'una relevància fins al punt mai vista. És quan València, ara ja d'una manera constatable i documentada, pasarà a ser capital d'un regne estructurat d'acord a les noves idees "revolucionaries" del segle XIII. Un regne amb furs i costums, si bè venien inspirades per les lleis de Barcelona en el seu inici, que prompte s'adequaran a un espai territorial i humà excepcional de nova conquesta i de noves relacions socials entre els elements de la societat. La conquesta d'un espai que revolucionarà i promocionarà al seu monarca "Comitis Barchinonensis, rex aragonis, rex valentiae ..." com un dels sobirans més dinàmic de l'occident cristià i que desenvoluparà un paper cabdal en la expansió catalano-valenciana (per deu ARAGÓ NO TE MAR!!!! prou ja de mentides historiogràfiques castellanes) pel mediterrani, i si bè el segle XIV serà demogràficament desastrós, esdevindrà el segle XV com el segle d'or en la cultura, política i societat valenciana.
El demés és ben sabut, guerra, decadència , derrota ... 1522, 1707, 1939... la gent que mai va anar a amèrica, que mai va conquerir Flandes ni Milan, pero que va pagar moltes d'aquestes coses, la valencia de la taronja i l'arrós, de Sorolla i Blasco Ibañez, l'última capital de la república espanyola, de l'orxata i les falles, d'una ciutat vençuda que se li ha retornat la seua grandesa amb l'etiqueta i el rol d'una comunitat servil, d'una massa informe de descerebrats i serfs que ofrenen glòries a Madrid i als Espanyols a canvi d'una entitat folklòrica dins del cancerígen estandart identitari hispànic. La culpa sobretot dels valencians, que no hem sabut valorar-nos el suficient, ens hem enfrontat entre nosaltres per franjes de banderes, per titulacions de la llengua, per delimitacions provincials totalment artificioses i sobretot per abraçar lo aliè com un grau de superioritat no comunal, sinò individual, per demostrar que si som grans és a costa dels demés valencians com nosaltres.

Si Villa quan marcara un gol besare aquest escut, jo canviava de club

Com a nacionalista m'agrada apreciar els fets identitaris dels pobles, també dels castellans no us enganyeu, però demane respecte pels meus comentçant per la meua capital. O és menys recordar a Jaume I, als revoltats de l'unió, al regne d'homes lliures sense gleba o mals usatges, a la resistència contra els castellans en 1363 i 1364 (d'ahi les dos L de l'escut com a ciutat dos vegades lleial), ciutat de frontera entre enemics, del segle XV, de Pere Maça i Joanot Martorell entre d'altes, de les tropes dels "tretze oficis" declarant la guerra al rei espanyol en 1519, dels austriacistes , Basset i els Maulets a 1705, i perquè no, del crit del palleter (d'interpretació clarament territorial ), de la carlinada o de la resistència de la ciutat al fascisme o a l'infern de Nules en 1938... Elements històrics, molts d'ells tregiversats, edulcorats o nitidament oblidats per restar importància a la que avuí és la 3er ciutat en importància a l'estat espanyol, no tan sols en població, sinò en capacitat industrial, i que sembla de vegades que se la tracta amb una insofrible deferència.
No m'agrada ni la vela ni la formula 1, no soc del Llevant UD ni molt menys del València CF, i tampoc he de ser-ho per per estimar la història, importància i significació de la capital del país, del Regne o com collons vullguen dir-li. El cert és que aquestos dramatugs que escriuen l'obra de teatre del nostre país, deu sap qui els paga, s'han emperrat en transformar i manipular el fil argumental de l'obra per fer apareixer als secundaris com a actors i als actors com a simples secundaris, intencionalitat del director? sentit tràgic del argument? Més bè la malintenció de transformarla i transformar-nos a tots en un sainet, tal volta repetit i reforçat cada cop que les autoritats, autèntics enemics del llegat de la ciutat i tal volta cómplices dels contacontes de l'història, venent expresant sempre que saluden rient desde l'ajuntament i, encara més vergonyosament, desde la generalitat.

Una peli porno en falleres triomfaria com la cocacola

pd. Les dones valencianes i de les riberes i l'horta (aquelles que ho són i ho parlen) les més sensuals, lingüísticament eròtiques i templaes que hi han al món, collons.

Masters del Universo: SKELETOR

El teclat de Lordi. Casualitat o una difícil infància en els 80...

És posible que alguns el recorden com un ninot de plàstic dur amb cap de goma i cintura retractible, que quan el soltaves donava uns mastegots brutals a tot aquell nino al que s'enfrontara, ja fora un click, un airgamboy, un g.i.j.o.e. oequalsevol altre "master de l'univers" menys mòbil (com triclops o ranman) i més baix en l'escalafó de comandament. D'altrés però, el poden recordar en les seues versions animades o cinematogràfiques (sí, sí, també van fer film protagonitzat per Dolph Lungren en el paper de He-Man i en el que Frank Langella encarnava al dolent Skeletor i que, extranyament, no apareix en algunes biografies cibernètiques de l'actor).

Siga com siga, heu de saber que la història de Skeletor és un cúmul d'infortunis. Amb el nom de Kelgor i com a cap de l'Assamblea del Mal es va enfrontar amb el rey d'Eternia per la supremacia de l'univers (com una assemblea federal d'esquerra unida pero amb gent de gimnàs), i és just lluitant amb el rei cos a cos quan esdevé l'accident que el deformà per a sempre i el convertí en el que és: Skeletor. El rei, a més, l'expulsà d'Eternia juntament amb els seus partidaris i així, com un pariah, dedicaria la seua vida a fer la guitza al rei i als seus descendents, amb l'objectiu de tornar algun dia al confortable castell de Grayskull.

A més d'una colla d'arreplegats estrafalaris a Skeletor se li va unir la sensual fetillera Evil-Lyn, una dona escultural i freda que tenia la costum d'anar sempre en bikini i a la qual skeletor no va tocar mai ni una mamella (encarnada en la pantalla per Meg foster, que anys després treballaria amb Rutger hauer en Blind Justice o amb John Boorman...looor.... en La selva esmeralda... per cert, en Masters of the Universe tambè apareixia una adolescent anomenada Courtney Cox.. pero és un altra història...). Supose que amb un humor de gossos i més calent que un rabossot a Skeletor li quedaven poques opcions per a portar una vida digna i enlloc de tornar a montar l'assemblea del mal, va decidir treballar per a si mateix (suposem que controlant l'assamblea gràcies a tipos com Mer-man, Triclops o Two-bad i explusant o fent dimitir a aquells que se li oposaren) i encarnar per si sol tot el mal que pogués haver, ara ja no es parlaria de maldat, es parlaria de Skeletor.

Tan se val no saber de que es tracta el secret de l'univers soterrat a grayskull (per a alguna cosa és secret), tan se val no donarse conter que detràs de l'identitat secreta de He-Man s'amagara el princep Adam d'Eternia (lo qual diu poc de skeletor, ja que la diferència és que un va despullat i l'altre no, si pensaveu que Louis Lane era com rompetechos al no reconeixer a Superman com a Clark Kent, lo de Skeletor és de jutjat de guardia), pero lo pitjor en la vida de Skeletor és que es que es quedà tot sol lluitant per imposibles i per dedicar la seua vida al mal i als frikis, enlloc de formar una familia i buscar-se un bon treball.

En les assemblees d'IU cada cop son més ortodoxos i menys corporeos

PD. Vosaltres ereu de cliks? airgamboys? g.i.j.o.e. ? masters del universo? o barriguitas?

Guanya Espanya... als punts

ALL RESISTANCE IS NOT FUTILE

Aclaparadors resultats electorals que presagien anys de tirania espanyola no només al país valencià (on el Pp puja més encara... em pregunte si tindrà sostre) sinò que s'extén al principat de Catalunya(quins temps quan encara era nacionalista) i Euskalherria. Baixen les forces de la llibertat dels pobles en tots aquestos llocs com tambè el BNG a Galicia i la desaparició de la Cha a l'Aragó. Almenys els espanyols d'IU s'esfonsen amb només 1 diputat (el de madrid, recordem que els de catalunya pertanyen a IC) dels 20 que arrivaren a tindre amb el nefast Julio Anguita.. mal de muchos... doncs això. Tot hi ha que dir que coincideixo amb l'anàlisi del moniato de Llamazares sobre la "tsunami" bipartidista (mentres es lamentava per l'injusticia de la llei electoral... es clar que mirant a d'altres forces que tenen lleugerament més diputats que ells i que són, extranyament, els nacionalistes). Les forces territorials han estan tocades pero no totalment vencudes...

Els meus hem fet la gamba de nou, cosa que alguns ja esperaven, i que jo em resistia creure al estar profundament enamorat del nas de la candidata per valència (i d'altres coses que un cavaller no diu). Així que .. ajo y agua ... que diuen els castellans. Espere que replantejem les coses i que es puguen millorar ja es clar que la feina del nacionalisme valencià és la d'estar en les corts valencianes al 2011, i deprés ja vorem.
Au vaig a dormir que demà escomence el preparament per a les oposicions... i per a Estiu 2008:objectiu csa... què és això? ja voreu he he ...

Bona nit.

Hoorah for the bonnie blue flag that bears a single star

pd. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer... ;-)

Pel món amb "cultura ajena"

quien le haga cuernos a zapatero no sale en la subvención..

Avui he llegit a "El País" (eixe periòdic de pogres i gafapastas) una d'eixes notícies que provoquen sarna: "Zapatero explica sus 'buenas noches y buena suerte'". En clara alusió a la popular frase d'Ed Murrow en el radiofònic See it all i popularitzada en l'orient capitalista per la película de George Clooney "Good night and good luck" (a la que supose que Zapatero es referiria i que deuria haver llogat en el videoclub la setmana pasada). El president del govern acavà el seu discurs parafrasejant al locutor radiofònic perseguit pel macatrisme als anys 50, tota una mostra de la cultureta "bon rollil" i guai del paraguai que ens tenen habituats els nostres amics (i socis, en alguns casos) de la progresia ibèrica més hilarant.

Lo més esfereidor és que el president del govern, cómplice amb el seu públic, va voler acavar així un encontre en el Círculo de Bellas Artes de Madrid amb "el mundo de la cultura" (tal i com diu la persona que signa l'article) i que ho va fer per a que "nuestro país sea sinónimo de paz en el mundo, y alegría porque vamos a ser los primeros en llegar el 0,7% para luchar contra la pobreza en el mundo". Que guai! es nota que els sociates són del món de la cultura, frases així, un lloc així, una gent així... levantemos nuestros mecheros y recordemos a John Lennon sus gafas y su sombrero. Pero lo millor és la foto (dalt linkejada) i el personal que acudí a la crida del món de la cultura... Joaquin Sabina (este no era de IU!? va a ser que no...), Jesus Vazquez (Vip guai...) , Nuria Espert (lo que demostra que encara està viva...), Concha Velasco (ah, és una bruja, una bruja...), ALVARO DE LUNA (sí, el algarrobo apoya a ZP, tot un bandoler de 1808, i curro jimenez a qui vota?), MIGUEL RIOS (el anticristo del rock, la conferència episcopal tenia raò...) i el periodista es queda ample al dir "entre otros"... què? i quienes són "los otros", en quin forat viuen?!!.... M'haguera agradat estar allí junt a Pedro Vera, James Manson i Mohamed Ata.
Aquesta reunió de valors de la "cultura" i el bonrollisme pareix ser la resposta a la reunió de Rajoy amb els esportistes espanyols, els quals, li donaren suport explicitament. Niurka Montalbo (eixa espanyola que és negra) , Coral Bistuer (que li fotia al seu home) , Almudena Fernandez, Abel Anton, diverses judokes (tot esportistes en falta de subvencions) i com a guinda Emilio Butragueño i Lolo Sainz.... aaaaaah ahi te he pillado Rajoy! estos ya eran del Pp antes... El Pp apuesta por la testosterona y no por la neurona, es podria dir.
Tot un circ de cares conegudes per esgarrapar uns quants vots els uns, i unes subvencionetes i càrregs els altres. Alta política , sí senyor, a tots aquells que criticaven als EUA perque chuck norris , ron hadfort o Jack Nicholson suporten als seus candidats els dic... merda! almenys són gent rica, famosa en tot el món i que no necesiten subvencions... o anem a comparar a Miguel Rios amb Twisted Sister, a Concha Velasco amb Nicholson o a Alvaro de Luna amb Chuck Norris?. Spain is diferent, realment.

Matar franceses en 1812 no te excluia de las listas electorales

I ara dic... en el Bloc deuriem fer el mateix? buscar estrelles en decadència i fer-les cantar la nostra cançò? Si hi han projectes d'això, per deu, deixeu-me participar... Ja estic veient els titulars... Enric Nomdedeu explica su "alegría que son dos dias!" en el acto celebrado en Mislata junto a Lucia Lapiedra, Celia Blanco y las estrellas de l porno que piden el voto por Bloc-Iniciativa... oh no és bonico somniar... :-P

Por favor, que alguien me sacrifique

pd. acabe el post i no dic rés de Llamazares? Pos supose que com no faja un acte amb Pepa Flores...

Eleccions a Espanya. Emoción , intriga y dolor de barriga

El voto de la izquierda no debe dividirse

Pot semblar trist pero és així. Estic totalment desganat davant d'aquestos comicis, tot i que, com sempre, aniré a votar. Són eleccions d'eixes generals espanyoles, i com cada any que així toca la gràcia està en si guanyen els espanyols de dretes, els espanols d'esquerres i si els espanyols de la flauta i la plaça funcionarial (no ens enganyem, en Iu ja no hi han ni llauradors ni obrers de la metalurgia i lo de la falç i el martell ha passat a millor vida) arriven al 5 % per a continuar eixint en la tele.


La història del perqué no te gaire secret. Ja fa uns anyets (pos 13, si no em falla la memòria, ara en tinc 31) que vaig decidir que aquestes mans no aportarien ni un vot a un partit estatal i que en el càs que així fora la força dels deus de les taronges, la paella, l'orxata i demés divinitats que protegeixen tópicament la nació valenciana (aixina ens va , amb deus tan cutres) farien que se'm gangrenaren les mans i el piu només entrar al col.legi electoral. Pot semblar estúpid, pero jo, que soc un home devot, virtuós i temerós de les forces inexplicables de la naturalea, faig prou càs a aquesta superstició personal.

Cada dia que pasa, cada noticiari que veig o cada periòdic que puc llegir (sense adormir-me) estic més convençut que l'espanya de juan carlos y la cohorte real, el castellano de lengua no impuesta (haw haw), el real madrid i la lfp, fernando alonso, los triunfos de las categorias sub-16 de las selecciones de canicas, el jamon ibèrico y su peste porcina, el 1er país en trasplantes de pestañas, la dieta mediterranea sana y sin calorias, la gente bulliciosa y que no folla más de dos veces por semana, el primer consumidor de cocaina europeo, la virgen del pilar, la inmaculada y sus puentes nacionalistas (o nacionalespañolistas) de cultura filisteolaicoreligiosa, de sabina y aute, de ramoncin o mago de oz, de la cultura del buen rollo , la ñ y las bodas gays (que guais, que guais), el patriotismo enlatado vendido en el carrefour con una bandera nacional de oferta (la qual per deu, ja que no es poc cremar, tal qual seria bò pergar-li un moc) , las pelis dobladas al castellano por comododidad para teñir el egoismo y la incapacidad, de la izquierda indivisible, de la derecha inquebrantable, del raul a la selección (o no) y la eurocopa, de los españoles que quedan octavos en el marathon, de la historia guay de españa en fasciculos (1812, 1833, 1868, 1931...)...ect...ect ect... ja n'estic molt , pero que molt fart. I no pel fet esencial de la espanyolitat intrinseca i etnólogica, sinò per hipocresia i la falta de vergonya que té l'espanyol progre davant de tot aixó.

Els altres no ho tenen tan fàcil. Els espanyols de dreta tot i que ho tenen més clar, els costa més fer un discurs que no provoque la risa. A la llarga la españa que devia fer més por... eixa de franco, de las glorias imperiales , del sol que no se pone, de la disión azul, del Cid o de los últimos de filipinas ens acava fins i tot fent gràcia, fa riure per la seua retòrica caduca, sobada i desfasada. Aquestos agredeixen a la democràcia frontalment per destruir la diferència que no els convé, els altres ignoren o proscriuen aquesta diferència per fer que la democràcia la destrueixa corcant-la i asmilant-la fins fer-la desapareixer sepultant-la a base d'universals d'opereta, el nacionalismo es malo lo aprendimos en las tapas de los yoghurts (claro, todo nacionalismo que no sea el nuestro). Resumint España de la "formula 1" i els acudits del "aleman, el francés y el español" és molt més destructiva i perillosa amb la disidència que la de Felip V, el general Sanjurjo o Blas Piñar.

Es clar que, el diumenge guanyaran els de sempre, i un servidor després de votar i sentir-se agust de fer-ho als valencians que no eixiran, se n'anirà al castalia a menjar pipes i després es sentarà a vore els resultats davant la tele, amb una pizza i unes cocacoles. A la llarga, una nit electoral a les generals és com sentar-te a veure una superbowl o uns play-offs de l nba... uns tios estrangers que corren amb jugades assajades i donen espectacle... tan sols demanaria que en aquest càs també foren majoritàriament negres i que no gestionaren els nostres impostos ni destruiren la nostra cultura.

la oveja asesina votara Zp para que no ganen los malos

pd. Ja m'es casi igual, PPCC, Regne de Valencia o País Valencià... per salut pública, independència ja. :-P

Deep in the south of slumber (trad lliure Una Magdalena per a recordar)

I am a man of constant sorrow
I've seen trouble all my day.
I bid farewell to old Kentucky
The place where I was born and raised.
(The place where he was born and raised)

For six long years I've been in trouble
No pleasures here on earth I found
For in this world I'm bound to ramble
I have no friends to help me now.

[chorus] He has no friends to help him now

It's fare thee well my old lover
I never expect to see you again
For I'm bound to ride that northern railroad
Perhaps I'll die upon this train.

[chorus] Perhaps he'll die upon this train.

You can bury me in some deep valley
For many years where I may lay
Then you may learn to love another
While I am sleeping in my grave.

[chorus] While he is sleeping in his grave.

Maybe your friends think I'm just a stranger
My face you'll never see no more.
But there is one promise that is given
I'll meet you on God's golden shore.

[chorus] He'll meet you on God's golden shore.

pd. perque son estos dies els que valen la pena de contar... i hi ha que estar ahi per a contar-ho.

Apocalypse Pau

Dissabte de Magdalena, l'hora de la veritat, i el tropilla es prepara per enfundar la camisa negra de les gran ocasions. Avuí és l'ultim dia de magdalena 2008. Tras nosaltres queden diversos dies de festa, inclosos algunes jornades on la llum de la colla "dead rat" ha deixat vore el nou dia (per aixó s'ha guanyat el sobrenom de la colla "del dia de mañana").
El programa per a avui és simple, eixirem i a vore que pasa... contem en la presència del nostre company del wow Dawis d'algemesí i el desembarcament (o aixó diuen els corbs) de Pep Querol, com a reforços festuquils, i a més amb l'alta confirmada del clàssic Juan després que el treball el tinguera lligat totes les magdalenes: avui hi ha tomata. Els Village people toquen al pau gumbau i el barça jugarà a l'ovella negra a les 20'00, dos cites inequívoques de que el món, malgrat tot, continua girant.

També serà l'últim dia de la colla rilisss, amb el handicap de "tot allò que no beguem ho haurem de carregar". Supose que en una bolseta de carrefour hi haura prou...

au pues, que ja m'esperem...

demà valoració , mascletà i vitol.


pd. the war is up to begin...