miércoles, 11 de marzo de 2009

Tel Aviv blues...

Va bo, ja se que no tinc massa temps per a escriure... be la veritat es que si que el tinc, pero no tinc internet a casa i ara estic escriguent altres coses. També teniu que tindre en conter que prompte començare els viatges pels voltans... l'altra setmana vaig estar a Israel per viure el purim i la veritat és que la festa s´hi val.


Braut, et confese que en Tel Aviv he conegut a Michael Jackson...





pero tranquils, molt prompte tindre coses que contar...

miércoles, 21 de enero de 2009

More fotos!

Great expedition of 3 wise men to the City of Heaven... who better than us!


4 hours waiting in the Israel`s border, your face can be like this...





Valencian patriots






Jerusalem East... like Castellon but with fireguns...




Goldstar, 100% Israelian beer...

Ja prou de Silenci!










Tots sabem que Raimon va ser un diseny de Jim Henson... si no de què?





Hola! Avui no escriuré an anglés, o siga quina siga la llengua amb la que al meu pessar estic escribint últimament, tan en la meua vida privada com l'última entrada al blog...


Un bon valencià quan blasfema i remuga ha de fer-ho sempre en la seu llengua, és el principi irremediable de tota normalització lingüística... que millor que recuperar el nostre idioma quan algú o alguna cosa ens toca els collons, quan sentim la incombustible flama de l'indignació surt de la nostra gola, expresa el que els demés no volen sentir, maltractar la naturalea que ens maltracta, destrueix les bones formes amb sonoritat líquida, usant pronoms febles i la "c" trencada.. hi ha un plaer major per a un valencià després del sexe i la mascletà?


Uneix-te a l'Eix del mal...


Doncs ara que estic indignat, ferit en la meua antropologia, acavat d'arrivar d'orient mitjà i amb l'esperança de tornar massa prompte... puc cagar-me amb els deus, els morts i la vida de tots aquells que suporten el silenci com a mitjà de vida, la calma com a dirvesió i l'esterilitat del veinatge com a convivència. Jo no vull viure en un món mig mort a mitja tarda i sepulcral després de sopar, pero sobretot, el que no vull és que me l'imposeu a cop d'hipocresia i policia municipal, el respecte al descans dels veïns ja no significa res sense tindre en conter el respecte a la vida dels veïns, i la vida amics meus, es sorollosa... si un nadó no plorés quan neix mala senyal, si en carrer no es sent una ànima, mala senyal, si en casa no sentim rés, ja ens podem cagar als pantalons... la mort és aqui.

Jo no demane una setmana de magdalena o falles amb descontrol acústic... no, no només demane aixó... jo demane que els malfainers de l'INE (sí, paco, sí, tu també...) feu una enquesta i una estimació de quin percentatge de la població és incondicional del soroll, amb total llibertat es clar, i el govern actue amb conseqüència... que som un 15%, un 10%... doncs per decret llei que es proclami l'anarquia acústica, 15 o 20 dies a l'any, el reste el deixem per als demés, que dret pareix que en tenen... i jo tornaré al 3er món, que per sort, encara existeix.


I si no... Cal inventar un nou país...Valencians! Usem la nostra antropologia per reivindicar lo nostre i alliberar-nos de l'eclavatge que suposa espanya i els seus cretins... la meua generació ha fallat, pero uns nous valencians s'apropen, el valencianisme que triomfarà és el que més soroll puga fer... mascletaes, bandes de música, trabucaires, dolçainers, tabaleters!!! El sabotatge acústic és la via a l'alliberament nacional!




No saben del que podem arrivar a ser capaços...




Donem-los pel cul fins que la terra sigue lliure!