Tel Aviv blues...

Va bo, ja se que no tinc massa temps per a escriure... be la veritat es que si que el tinc, pero no tinc internet a casa i ara estic escriguent altres coses. També teniu que tindre en conter que prompte començare els viatges pels voltans... l'altra setmana vaig estar a Israel per viure el purim i la veritat és que la festa s´hi val.

Braut, et confese que en Tel Aviv he conegut a Michael Jackson...

pero tranquils, molt prompte tindre coses que contar...

More fotos!

Great expedition of 3 wise men to the City of Heaven... who better than us!

4 hours waiting in the Israel`s border, your face can be like this...

Valencian patriots

Jerusalem East... like Castellon but with fireguns...

Goldstar, 100% Israelian beer...

Ja prou de Silenci!

Tots sabem que Raimon va ser un diseny de Jim Henson... si no de què?

Hola! Avui no escriuré an anglés, o siga quina siga la llengua amb la que al meu pessar estic escribint últimament, tan en la meua vida privada com l'última entrada al blog...

Un bon valencià quan blasfema i remuga ha de fer-ho sempre en la seu llengua, és el principi irremediable de tota normalització lingüística... que millor que recuperar el nostre idioma quan algú o alguna cosa ens toca els collons, quan sentim la incombustible flama de l'indignació surt de la nostra gola, expresa el que els demés no volen sentir, maltractar la naturalea que ens maltracta, destrueix les bones formes amb sonoritat líquida, usant pronoms febles i la "c" trencada.. hi ha un plaer major per a un valencià després del sexe i la mascletà?

Uneix-te a l'Eix del mal...

Doncs ara que estic indignat, ferit en la meua antropologia, acavat d'arrivar d'orient mitjà i amb l'esperança de tornar massa prompte... puc cagar-me amb els deus, els morts i la vida de tots aquells que suporten el silenci com a mitjà de vida, la calma com a dirvesió i l'esterilitat del veinatge com a convivència. Jo no vull viure en un món mig mort a mitja tarda i sepulcral després de sopar, pero sobretot, el que no vull és que me l'imposeu a cop d'hipocresia i policia municipal, el respecte al descans dels veïns ja no significa res sense tindre en conter el respecte a la vida dels veïns, i la vida amics meus, es sorollosa... si un nadó no plorés quan neix mala senyal, si en carrer no es sent una ànima, mala senyal, si en casa no sentim rés, ja ens podem cagar als pantalons... la mort és aqui.

Jo no demane una setmana de magdalena o falles amb descontrol acústic... no, no només demane aixó... jo demane que els malfainers de l'INE (sí, paco, sí, tu també...) feu una enquesta i una estimació de quin percentatge de la població és incondicional del soroll, amb total llibertat es clar, i el govern actue amb conseqüència... que som un 15%, un 10%... doncs per decret llei que es proclami l'anarquia acústica, 15 o 20 dies a l'any, el reste el deixem per als demés, que dret pareix que en tenen... i jo tornaré al 3er món, que per sort, encara existeix.

I si no... Cal inventar un nou país...Valencians! Usem la nostra antropologia per reivindicar lo nostre i alliberar-nos de l'eclavatge que suposa espanya i els seus cretins... la meua generació ha fallat, pero uns nous valencians s'apropen, el valencianisme que triomfarà és el que més soroll puga fer... mascletaes, bandes de música, trabucaires, dolçainers, tabaleters!!! El sabotatge acústic és la via a l'alliberament nacional!

No saben del que podem arrivar a ser capaços...

Donem-los pel cul fins que la terra sigue lliure!

Blues from the border line...

Amman, looking for Wally...

Hi people,

yeah, I know. Almost two month without news. The people can think that I left my blog forever... but nothing so far away from the reality.

The people who knows me good, and by fortune there're many of them, never can imagine how terrible I feel this winter, far away from home, without work , in a cold and desertic land, and in love ...again? of the wrong woman... no my god... maybe is the pasion of the lost causes that makes me do the things I do... or maybe something diferent, make up like stupidity. The people who knows me can remember how much I hate the cold... and the winter.

Anyway, the little trooper has back. I could have lost many things, but never my curiosity in the world we live, the world we walk, the world we love... and hate too.

What happened this last two months?... Can I explain in a post? ... No my dear, you have to be the 17th january in that wc, trying to hold the white line with your card to know it... I can only imagine two or three of you... you know who will be. You have to live that night with me to understand it... it's not so far away. Can you join to me?

Jordan is a strange place, sad, grey, and artificial. The people is good, but far away of our world. Exactly they live in the edges of it. A land of easy money, of consumism, of apareance, but empty of rights, empty of hopes... that we dont want to dream, there's here like a reality.

I like the arabs like themselves, not their society, nor their actitud toward the women (If I have to be woman, I have to be really stupid to be with an arab), but I like their actitude to the world, always expecting something better, but far away to sacrifice nothing to get it.

The israelis are diferent. Two times I visited that country in the last month... I have been really scared. The borders of the western world, the front line of the "modern democracies", the society of the wellfare cooked into the threat sauce and the oil of the hipocresy. A society reflex than ours, not so far away... how many things are you going to sacrifice to reach the total security? To carry guns in the streets is not for spanish, because the spanish let them to others (my friends of MCAN know that our security is in hands of the slime of the nation, anyway).

We create an unperfect system, full of contoversities, full of lies, full of hipocresy, but with the false hope that is the best we can reach, or (like the right people thinks) the less unfair of all the systems... what jerks are us...

The bombing and invasion of Gaza is not new. Only a step more, another lie more, another product of the mass media... how about Iugoslavia, Somalia, Guantanamo, Argelia, Haiti, Grenada, Cuba, Libia ... Iraq. Many bricks in our sistem to fix our world... or their world? Are we the same than the americans? Really? I dont think so... in the last years I've heard some of us blaming the americans, awakening of this stupid slumber we live, our leaders knows it and try to put the right icons to make us believe that europe has reached perfectly the postcapitalist world. All this is shit.

Europe is land of revolution. Of failed systems, yes, but a land where the future is a proyect, not an image. We're not americans, my god. I heard Ervin Nagy and Krisztina Horvath blame the USA, David Garcia dream about our conscience, Sebastian and Manuel Bretones discuse that the CCCP was not so grey, Toni Manya hates our fate like catalans but inside of him there's this hope we all mantain, Milda Bujanaite hates the cruelty and wish to pay it back with the same coin (I support it too), Paola Micali see how the mafia and Berlusconi eat all the good that exist in "our" island, Victor Sos dont like the greens, Leandre Messeguer blame them all, and Josep Braut laughing of them all :-)... Just make and focus our rage to see that we are not like them. Italians, french, germans, Spanish, Greeks, Lituanians, Polish, Slovenians, Catalans, Basques, Nordics, Portuguesse, Bulgarians, Hungarians, Romanians... we are many, diferent, and undoubhtely... europeans. Our diference that has separate for centuries makes us strong now... and only admiting it we can ellaborate a discuss enough to face the problems of the world, with justice and fair... not seeing it like a big market of our own.

I am really disapointed with the people of USA, I see them here like teenagers more interested in drink, fuck and became a rightfull piece of their system than in understand what is happening. No one of them is worth to be like the people I mentioned first. I know that they are in other plane of existence, but is really frustrating see the muslims (and the europeans) following their game. I hope the day they know that this world dont belong to them, than they can not move as freely as they can now... maybe this day they will learn how to respect the others... and the system they built too. Hizbullah, al quaeda, hamas... only names.

My experience in history (who of you can defy me in this?) show me that all the empires finally fall, and that there's people like us than likes to find the bricks to do it. Only we need people to believe in it... and act in consequence.

Land of hope?

From Hell... (nova versio a mitjes entre Charles Manson i la nova Canso)

...sufriras, moriras, esa es su voluntad, pero aun hay aqui, hijos de Cain...

Eren les 15 hores de fa una setmana... un dijous que semblava qualsevol en una qualsevol pista de l'ordinaria universitat de jordania en Amman.

En la pista els restes de la batalla i el suor en la seua camisa, el 7 lluent en roig i verd, coixejant de la cama esquerra ( Si eixa, que tinc de fusta) i en el maracador un contundent 7-2 a favor de Saudi Arabia que no reflexa la realitat de la lluita que varem protagonitzar.

No deberias firmar con tu sangre pactos demoniacos en magdalena, piltrafilla... ara a la caldera...

Pero lo que mes l'inquietava era eixa bandera roig i gualda que onejava a l'estadi... haguera pogut esser pitjor, ens hagueren pogut possar la marcha de granaderos per iniciar el partit... menys mal que aquestos arabs son bons tipos- pensava mentres es retirava satisfet pel bon partit que, a sobre, hi havia realitzat.

En aquell moment es dirigi cap al vestuari, ja tots els "espanyols" (recordem que hi havien 2 italians, un rus circasia i un jorda...) eren fora lligant amb les envelades natives. Es lleva la camiseta satisfet amb si mateix quan senti la melodia... Jo vinc d'un silenci, antic i molt llarg... esglaiat es gira cap a les desertes dutxes... que pasa? que estic sentint?... res... tan sols sera fruit de la meua ment cansada per l'esfors i l'agotament... No es res.

Jesus m'esperava fora junt a la meua language partner, una noia jordana promesa amb el seu cosi, a la qual intentava ensenyar espanyol i a qui suposava que mai veuria si en veritat tenia cabells i orelles... Es dirigiren al markis al lugat dispostos a repasar l'examen que la noia tindria la setmana seguent... El adjetivo... El articulo en espanyol... el imperfecto.... Heba repetia com un loro tot allo que li deia i prenia notes presurosa a no perdre ningun detall.

De repent la noia deixa d'escriure -cosa que adverti ell de sobte- i comensa a parlarli amb una veu desconeguda usant un jerga incompresible seguida d'articles salats... De matinada han trucat, son al repla de l'escala... amb els ulls en blanc i una rialla sarcastica.

Ell s'esglaia sobremanera, mentres es retirava escales amunt, mentres la xica del hijab blanc avansava amenasadorament ... que volen aquesta gent, que truquen de matinada... corre Pau, corre... pensava mentres pujava per refugiar-se a l'oficina de Mamoun Faouri, el coach i amic.

-Mamoun, Mamoun! tenemos un problema!... -crida al senyor prim del bigot que seia divertit en la cadira del despatx.

-Keifak ia Pau? Mada fahaltuka huna? - digue Mamoun compartint l'esglai mentres el "jove" tancava la porta.

-Ja se que no em comprens Mamoun, i no se per on comensar... confese que he jugat amb Espanya i he defensat els seus colors... pero tambe ho fan Xavi, Pujol i Albelda...

En aquell moment sona el telefon, en la pantalla posava el nom de Tawfiq, el director del centre, el qual segurament cridava per tranquilitzar-los i dir que la boja musulmana poseida per Maria del Mar Bonet havia estat detesa.

Mamoun despenja el telefon i sona una veu cavernosa, mentres s'enxufa misteriosament el mans lliures... La gallineta ha dit que prou, ja no pot pondre cap mes ou a fer punyetes aquest show que fa tans anys que m'esclavitza... Era la veu de Tawfiq, pero ell savia que no era Tawfiq imitant accent oriental...

Mamoun no entenia res. Era aquest el seu cap? Que feia aquell extranger esglaiat? Que era eixa rumor de gent que es sentia arremolinada baix les escales... Som de la Pelitrummmpeli... En el moment de maxim pavor i quan es sentien multitud de passos lents pujant les escales, Mamoun es gira cap ell i digue... poca forsa que tinc, i tant de temps l'he malmanada...

Va obrir la porta com si li hagueren possat un dit al cul, cames per a que us vull! Corregue pel pasadis i salta per la fisnestra trencant els llibres. Ferit d'un peu corregue i corregue cap a la sortida de la bab assamaliia de l'universitat (quiero ser mas rapido que ellos, echar todo a perder un dia tras otro...).

Corria mentres tancava els ulls... no es real, no es real... al vent, la cara al vent, els ulls al vent... els obri davant de la jamuah imbrahim al lawzi... els habituals que sortien de l'oracio de la tarda el miraven estupefactes... un d'ells s'avansa i somrient cinicament afegi... A la pobla hi ha un vell, a la pobla hi ha un vell que li diuen Tio Canya...

Qui eres? Qui t'envia?... eres el fantasma dels 25 d'abril del futur?... el mitologic ciborg d'accio cultural que no ... Ho sento molt, no tornare a jugar amb Espanya! No per favor, no per favor! Ho sento, ho sento molt! Jo soc un militant de l'esquerra independentista, del MCAN, excoordinador temporal de la CEPC autonoma, exmilitant del BEI, exmilitant ho confesse d'ERCvalencia! M'he menjat una paella feta per expresos de Terra Lliure, he vist decenes de concerts d'Obrint Pas, li he tirat els trastos a militants femenines de totes les organitzacions i partits catalanistes i independentistes! He estat a tots els punts del correllengua! A manis d'ACPV! M'he alegrat quan lo de Corea, Fransa i Nigeria! Yo odio a los romanos como el que mas! He votat a Erc a Sant Joan d'Espi i ho haguera fet a Sabadell! Tot i que no m'agrada gens les CUP puc dir que tinc amics alli! He seguit el proces de Vinaros fins el final! He llegit nosaltres els valencians! Diguem-li Catalunya... diguem-li Catalunya! Diguem-li Catalunya! ... Jo no soc espanyol... No soc espanyooool!

A dios pongo por testigo... que alguna vegada m'he possat una estelada de capa!

Tot seguit es desmaia.

Es desperta en seu llit tot suat... blanc... exclama... uf... tot ha estat un somni, fruit tal volta de hashish libanes que pilla Hugo ahir, o tal volta, del shawarma amb salsa del bar d'estudiants... quin infern.

De sobte s'adona de la presencia d'un altre cos al llit que es velluga... collons si que ha estat extranya la nit...

Pero mes enlla de la rao, en eixe lloc on moren els records i pensaments mes oscurs, on l'horror no te nom perque seria impronunciable... alla on mora Serrat, Miguel Rios, Ana Torroja i La Union... d'alla on tot no es oblidable... d'alla va sortir aquella cara i aquella veu, que es l'ultim que va vore i l'ultima cosa que va sentir...

Ia, Ia! Yogh-Sothoth...

Mes fotos, mes fotos... que es la guerra!

Amb tots vosaltres, gran part de l'equip de futbol sala del Markis al-Lugat...

El paregut de Rami (en el mig) amb el princep Blai es pura coincidencia...

Dia y noche, suenya con llegar... el desierto es su prision...

Els taxistes a l'orient mitja, eixe colectiu personatgil... per cert, el taxista es el del mig amb la gorra...

Les primeres fotos...

Tal i com vaig prometre, algun dia penjaria fotos de veritat, d'aquestes que es veu per fi la gent de la qual em rodeje... i aci estan... almenys alguns d'ells...

De dreta a esquerra en la festa de la primera setmana a casa dún suiss que no he tornat a veure més... Houston (Memphis, Tenessee), Hugo Pedrosa (Oviedo, Asturies), Jesus Castaño (Albacete, La Mancha), Miguel Lucena (Cordova, Andalucia)...

Tambe vaig prometre en un blog amic que penjaria una foto de l'atractiu president de Siria... en una tanca en el centre de Damasc.

Benvinguts a Wadi Rum!!! (sempre he vollgut dir aixó...gran Auda Yibutai)

Dessert rats!!! amb Chou-chou i Mou Mou de Taiwan (vos jure per Alice Cooper que els noms no son inventats)

Hugo, Jesus i Jo amb el gran Mamun, secretari del centre de llengües i el nostre entrenador en la lliga interna, el veritable rei de Jordania...