Christopher Lambert...

Ja ho diu la llegenda: "No se puede acabar con lo que no tiene fin..."

L'aparició del galan Francés a l'anunci de Renault he de confessar que m'ha impactat. Ja no només per veure la demacrada cara del que fora Connor MacLeod en The Highlander, sinó perque el comercial en sí em recorda als que fa dos anys protagonitzaren Amunike, Prosinecki i el porter de Malta, i que al meu entendre deuria ser la guinda final per a una carrera artística plena de despropósits.

En l'anunci, d'apenes uns segons de duració, l'actor presenta les ofertes de l'estiu de Renault, identificant-se com Christopher Lambert "el que nunca muere", katana a la mà amenaça als televident dient "dentro de 200 años yo puedo volver" i al.ludint que Renault no tornarà a fer ofertes com aquestes en molt de temps, tant que només un inmortal (com éll) podrà disfrutar. El comercial acava penosament amb un afilador de carrer afilant la katana de Lambert davant la divertida mirada de l'actor, supose que conscient del que estaba fent: confirmar ja l'apocalipsis de la seua carrera.

Impagable.

El cert és que Lambert, un dels acrots francesos millor pagats de l'història, no sempre ha estat així. En 1984 debutà a hollywood amb Greystoke: La leyenda de Tarzan, junt amb Andie McDowell i el prolífic Ian Holm, un film que guanyà 3 oscars (ningun d'ells per a Lambert, per sort) pero que va fer pensar al públic en general amb un nou Jean Paul Belmondo. En 1986 li arrivaria el cénit amb The Highlander de Russel Mulcahy, junt amb Sean Connery i un gandíssim Clancy Brown (el qual només en papers secundaris ja supera en prestigi al propi Lambert) , sens dubte el millor film de l'actor i el personatge que el caracteritzarà al llarg de la seua llarga i calamitosa carrera posterior. Dos anys després, Lambert interpretarà a Salvatore Giugliano en The Sicilian , un edulcorat film biogràfic sobre l'exkiller de cosa nostra i posterior fora de la llei, que tot i ser més fluixa que les dues anteriors confirmen que l'actor segueix en l'èlit del cinema i que la seua cotització, inalcanzable ja per al cinema europeu, creix a amèrica com la bromera.

No acabaste con él cuando podias, Ramírez, comparte ahora su vergüenza...

Si algú en el planeta vullguera eliminar la década dels 90, aquest és Lambert. The Highlander II, un dels pitjors films mai rodats, marca l'inici del "camí Lambert cap a la perdició". No només suposa una destrucció del mite del primer film i l'interpretació nefasta de Cristopher, sinò qu és el primer cop que veiem a Connery fer el ridícul en escena (per desgràcia no serà l'últim). El seguí Fortaleza infernal (1993), Gunmen (1994), i en 1995 dos titols "inoblidables": The Highlander III i Mortal Kombat , l'última uní a Lambert amb els films de videojocs, un coktel més que perillós que per sort no va prosperar... no sé ben bè perquè.

Una sequència de films menors a la 2ona meitad dels 90 arriva amb dos entregues de Lambert prou interesants, Nirvana (1997) i Resurection (1999), films normalets que es poden arrivar a suportar. Peró Lambert tenia que ser éll mateix i ens guardà dos perles per acavar la década: Fortaleza infernal 2 i en 1999 , per si d'encàs el món s'acavara l'any següent, la joia de la corona: Beowulf de Graham Baker.

Michael Ironside, Katana, a Highlander II, si algú recorda una malo més cutre que m'ho faja saber...

Encara recorde les carcallades d'Alberto i Juan el dia que alquilarem aquest film, les quals supose que sentiria desde l'infern l'anònim que escriguè la llegenda de Beowulf, i que mai de la vida estaraia tant content del seu anonimat.

En el 2000 , Highlander IV junt a l'actor que protagonitzava la serie de televisió, i en el 2001 un altre film per a enmarcar: Druids de Jacques Dorfman. No sé en que estava pensant el director al donar-li el paper de Vercingetorix a Lambert, pero supose que no exactament en rebre la Legion du Honeur de mans del president de la Republique Francaise, si més no una palissa amb nuntxaqus en un bareto del port de Marsella. Davant d'un guió que no s'agafa, té el mérit de mesclar la mística del druides gals amb la pseudohistòria, i de fer fer el ridícul en escena a dos actors consagrats: Karl Maria Brandauer i Max Von Sydow. Tot i que en espanya mai li agrairem tant a Dorfman i Lambert el fet de mostrar al món lo patética que és d'actriu Inés Sastre, especialment en el doblatge al castellà que es dobla a ella mateixa. He de confessar que aquest film el vaig veure al cinema, junt amb guillermo, i les rises de tot el cine davant l'intervenció de l'actriu espanyola en els moments dramàtics mai se m'oblidaran.

¿El horror? ¿Que sabes tú del horror?

Tot i que ha fet més films al llarg del 2000, l'únic que he vist és El Inquisidor, en el qual treballa amb una actriu que vaig tindre la sort de coneixer personalment a Hongria, Oroszlan Sonja. Es tracta d'una producció hispano-hongaresa on Lambert interpreta el paper d'un corregidor en una anónima ciutat espanyola del segle XVI, el guió no està malament, pero la posada en escena fa entendre que les colaboracions entre el cinema de tots dos països podrian millorarse ostensiblement.
A l'espera que Lambert torne per a torturar a l'humanitat en anys próxims o per a comprar-se un cotxe Renault (tal volta prompte farà anuncis amb Fernando Alonso i tot, he he) , no puc sinò expresar temor, preocupació, i, sobretot , desconfiança en un cinema europeu ávid de crear monstres d'aquesta magnitud.

Lambert, el colega de los peludos. Com molaria ser jo el de l'esquerra...