La tomba de Salah Addin

"Que pretendes Yusuf? Tan solo eres un siervo de Nureddin y ya ansias para ti todo su poder. Nosotros que te hemos sacado de la nada sabremos devolverte a ella..."

Avui es dimecres, i mentres escric estes linees es faran les 20h... ja... comensa a cantar el muecin de la mesquita universitaria l'oracio del vespre. El ciber des d on refresque el blog esta a uns quants metres del temple. Fora comensa fer fred i d aci un parell d hores anire amb uns companys a fumar unes narguile de menta i discutir el viatge de dema mentres veiem el futbol.

Dema pot ser un gran dia. Apart de jugar el 2on partit en el equip de futbol sala del centre de llengues, del qual ja parlare tan sols tinga fotos, espere que la proxima oracio del vespre la pugue sentir des de la ciutat vella de damasc, prop de la gran mesquita omeia, on reposa el gran Salah Addin Yusuf ben Ayyub, senyor d'Egipte, Siria i Palestina, campio del Islam.

Anirem sis. Tres estudiants de filologia arab, un de Cordoba, un d Albacete i un italia, un de traduccio i interpretacio d'Oviedo, una estudiant de politiques d'Ankara i un servidor, que exactament no es sap que fa... Alquilarem un cotxe a Damasc per recorrer Siria: Alep, Homs, el Krak des Chevaliers i Ebla; despres visitarem Beirut. Tot aixo en una setmana.

Que Allah, el gran, el misericordios, ens protegeixa i ens siga favorable.

Tu no eres de la Vall?

Rick s Bar

En el bar de Rick no se permite la entrada a madridistas

No se perque ara em venen a la memoria els freds matins de Budapest. Pot ser tal volta perque ja de bon mati (si, de bon mati, quan vaig a classe despres de dormir 3 hores per culpa del meu maleit insomni) en Amman fa un sol que vaden pedres. En la capital d hongria un servidor rebia classes de llengua nativa en una academia privada al costat del nemzeti muszeum, en el cor de Pest, no molt lluny de la kalvin ter. Alli ens juntavem una serie de personatges curiosos que sempre recordare: Marc, un Holandes economista cassat en una hongaressa adicte al haxis, a la musica electronica i gran aficionat a la fotografia, que llogava el seu pis en el centre d Amsterdam per treballar a temporades en l universitat politecnica de Budapest i pegar-se la vida padre, tot i tenir 2 fills; Ryan, un personatge d Ohio que mai vaig saber que feia, pero que s havia cassat amb una nativa i li agradava molt pescar al Balaton i pillar unes sepies d Arany Aszov que marcaven epoca; Tobias, un estudiant de fisica d Uganda, negre com el carbo, que li agradava ballar i estudiar poc; i per fi, Ugo Nobili, un exjugador de Rugby profesional del Bolzano, antiberlusconia convensut i representant de ceramica, separat a italia encontra l amor a hongria en una noia fantastica, triatleta profesional.

Encara recorde quan parlavem a la cafeteria de l academia sobre histories i temes diversos. En un hongares rudimentari que encara conserve i en l angles eixe de pandereta que tots coneixem , la vida no tenia ninguna pressa. Tampoc importava la religio i la nacionalitat, tots erem rebels d alguna cosa: Tobias seu pais convols i cruel, Ryan recordava a George Bush cada vegada que li feia mal el cap, Ugo parlava del inter i odiava al cavaliere, enfront d ells jo els parlava del meu pais que no existeix i de l estat de cretins en el que em toca viure, mentres, beviem cafe i xocolata dessertors de tota responsabilitat i amb la conciencia tranquila que debia esser aixi.

Be, doncs gairebe 4 anys despres, de nou estic en una situacio similar. Aquesta volta, tot i que encara no conec a ningu, veig que sera diferent. Les classes universitaries no son les academies privades, aci hi ha un titol en joc i la gent, tal i com he vist a l escola oficial, no pareix disposada a parlar l arab per gust i antropologia. Part de les meues companyes son Ruses o Rumanes casades amb un jorda que aprenen arab per a parlar als seus fills, hi ha un rus ballari que tan sols vol ballar, diversos matrimonis de menys de 27 anys americans, una alemanya d eixes que saben anar per la vida, un hongares que te pinta de ser del fidesz, un hindu anomenat SORESH (ho jure), una sudafricana, diversos australians i un parell de suissos. Gairebe tots estudians universitaris, repetint i agafats a estereotips nacionals.Tot pot ser que cada cop soc mes vell per integrar-me amb la gent i que per sort confie en que alguna gent fa 7 o 8 mil kilometres per viure en un pais exotic no tan sols per a anar als viatges que organitza l universitat pero be, ja veurem. Espere que la cosa millore o deure d explorar tot sol l orient mitja.

Mira xati, este es el millor pianista negre dels Paisos Catalans i

a aquesta copa aconvide jo que no soc castellonero...

Amman, regne Haxemita de Jordania, 11 e dia de Ramadan de l any de l hegira de 1425.

pd. per cer, la c trencada i els accents en aquest teclat son una utopia...

Un creuat amb carnet d estudiant...

Sir Pau, mire una caravana de Oropesinos! -A per ells, per Sant Antoni!

Hola des d Amman, capital del Regne Haxemita de Jordania. Avui es un dia de festa, el primer divendres del mes de Rammadan. Abans de sentarme a un Ciber per escriure aquesta entrada he estat en el ruidos centre de la capital , en el barri de jebbel amman, prop de les ruines de la ciutat helenica de Filadelfia, del que queda d elles vaja, un de les ciutats pertinents a la decapolis, una xarxa de ciutats intercomunicades que constituien el poder roma a arabia. Aquesta es una gran ciutat, en extensio i poblacio. Caotica, bruta i ruidosa, com les ciutats vives de fora del primer mon. M agrada.

Ja porte quasi una setmana aci, i encara m estic adaptant a la vida jordana, tot i que el Ramadan esta siguent ubn tant pessat. El diumenge comence l universitat i per fi podre descobrir com son els diumenges al mati. (despres de dormir, clar)



Anire escribint tot el sobint que puga, tot i que no tinc internet a casa, en l universitat em puc conectar amb el portatil (si algu sap com debloquejar una linea baix clau que m ho diga, i aixi tambe tindria wifi a casa...).

Cert es que el meu objectiu "turistic" es descobrir l antic regne creuat de jerusalem, o almenys allo que es puga visitar sense arriscar massa la pell, supose que la primera visita sera Kerak , la setmana que ve. Seguire informant...