SI TE HA PILLAO LA VACA, JODETÉ, JODETÉ...
Ningú s'ho esperava i aixó és bó. Ja era un temps que la Nike, Adidas i el madrid de los "galácticos" feien "ponzonya" en el món futbolístic amb anuncis estil matrix de Figo, Zidane, Ronaldo, kluivert o Del Piero. Era el partit inaugural de l'Eurocopa de Nacions de Portugal, i enfrentava a l'anfitriona plagade d'estrelles com Deco, Figo, Rui Costa o un jovenet Cristiano Ronaldo contra uns autèntics desconeguts en el Estadio do Bragao en Oporto. Com els grans killers que no fan patir a les seues víctimes Karagounis al minut 7 ja els ensenyaria a mitja europa que en l'esport possar collons val més que les mil firmes i les 10.000 exaltacions de falsa superbia patriòtica que països del 3er món intelectual com Portugal, Espanya o Rusia esperaven d'una competició que enfrontava jovenets en calçotets dins d'un camp d'herba. Basinas de penalti acavaria la jugada tot i que Cristiano Ronaldo al 93 maquillaria un resultat favorable al helènics per 1-2. La sorpesa estava servida.
En Espanya, el brunete mediàtic es frotava les mans una vegada més davant la desfeta aliena sobretot després de la pírrica victòria de la "roja" davant de Russia per 1-0. Els grans rivals havien estat vençuts per una banda de cutres i a més el gol de morientes davant Grècia en el minut 28 posaven als hispànics com a caps de grup i amb posibilitats d'esperar uns creuaments asequibles. Pero ahi va apareixer , del no rés, en lúnica ocasió de gol que tingueren els helens un angel vengador, un grec emergent que va respondre a una pilotá de mig camp d'eixes que només els deus de l'olimpo poden possar i només els herois més osats poden rematar. 1-1, resultat final i els mamons espanyols i tota la seu decadent propaganda tindrien que toparse amb els anfitrions lusos a vida o mort. Grecia començava a molar i molt.
Sagapó, perimeno, diodecapente, helleniki...Una vegada fora aquestos petardos i eliminada la meua gran favorita (la selecció italiana de Maldini per mérits própis) les simpaties anaren directament cap als grecs, sens dubte. De futbol bàsic i ronyós com éll mateix, que convertia en aiguaxirri la fantasia de jugadors de valia i en inoperants les avançades tàctiques dels mestres del futbol europeu. El somni continuà quan s'enfrentaren a la vigent campeona d'europa, la selecció francesa, d'Henry o Zidane entre d'altres. Un gol de nou del gran Charisteas de cap deixà a "les bleus" sense plome i cacarejant, així com un vitajet cap a frança en concorde, oh la la ...
Pero aixó no era tot i en el dolorós caminar dels grecs cap el titol es trovaren amb la selecció Txeca, posiblement la que millor futbol havia fet fins al moment, tota una escola d'assagistes virtuosos que es quedaren muts aquell dia 1 de juliol del 2004 en Oporto quan Dellas enviava a la xarxa en el minut 105 de partit (darrer de la 1era part del temp afegit) un baló celestial bombejat desde el corner (com no) que els despedia, contra tot pronóstic de la gran final.
I a la fí, la gran estocada, en el Estadio da Luz de Lisboa de nou contra els anfitrions el grandíssim Charisteas tornava a atacar rematan un corner davant de la pasivitat de la defensa lusa. Una cabotada a les estrelles, per deixar sense arguments a tots aquells superbs e hipócrites que donaven ja per guanyades les coses sense combatreles i que es trobaven ara sense arguments davants d'aquestos gegants que de la mà de Otto Rehhagel coquerien el máxim honor futbolític continental. Grècia era la campiona.
Esto, esto , esto es todo amigos... mu ha ha ha ha hahttp://es.youtube.com/watch?v=qr-4Ef1MvD0&NR=1
2 comentarios:
escase pusti... o com s'escrigue JAJAJA
Yo en futbol me quede en el PC Futbol 4, cuando todavia podias recuperar a Butragueño y a Maradona jejeje... pero aun con estos minimos conocimientos puedo predecir que ni siquiera pasarán de la primera ronda.
Ah! que tiempos aquellos en que podias hacer que el Barça B ganara la copa de Europa con el jugador '%'...
Publicar un comentario