Vuelve el héroe

Fer arqueologia matant nazis i tirant-se rubies, gran Indy

Efectivament, després de quasi 20 anys (l'últim film era de 1989), torna Indiana Jones a la gran pantalla. Com no podía ser d'un altra manera, tot i que no entenc perquè, un Harrison Ford geriàtric encarnarà de nou al doctor Henry Jones, arqueòleg, viajant i aventurer. Tot un icon del cinema i un maldecap per als professors d'arqueologia (un servidor que es va dedicar a cursas asignatures d'especialitat no va coneixer a cap que no fera bromes i sarcasmes sobre els métodes d'informació i excavació del personatge.

Personalmet és un heroi que sempre m'ha apasionat en sobremanera, ho podeu veure en la llista que vaig fer tot i començar el blog, i amb el qual comparteixo passions i sentida professió (el doctor Jones, principalment, es dedica a la docència). I espere amb impaciència que aquest film no acave amb un dels mites de la meua infantesa, adolescència, joventut i... que collons, també ara de tant en tant torne a veure els film de la trilogia, sobretot en moments de crisi, els quals ja conec de memòria en 4 idiomes.

Aixó et pasa, Indy, per liarte amb una de Castelló, que només volen lligarte i que sigues un funcionari...

En el primer film, Raiders of the lost Ark , el doctor Jones s'enfronta als nazis i a un d'aquestos dolents que marquen época (i dels quals parlaré algun dia) , l'arqueòleg francés René Belloq (Paul Freeman) en busca de l'arca que Deu entregà als israelites.
El segon film, Indiana Jones and the Temple of Doom, Indy viatja a l'India fortuitament (després de fugir dels xinesos dolents en la Shangai de 1936... collons, jo també vull viatjar a la Shangai de 1936!!) i s'enfronta als adoradors de Kali en busca de les mítiques pedres de Sankara.
En el tercer film molt més seriós en quant a temàtica, el doctor Jones torna a enfrontarse als nazis (nazis como los odio...) en una carrera trepidant per trobar el sant Graal.
Sempre m'ha agradat l'ambientació de les aventures d'Indy, als anys 30, en un món turbulent, canviant, on tot és posible, ple de mística i encant, on els herois desenvolupen les seues habilitats extraordinaries i on la gent creu en sí mateixa.
Acàs Belloq va pensar en les sortides laborals abans d'estudiar Hobitos? (vos ho diu una persona a la que li varen tirar en cara "¿que salida tiene estudiar hungaro?") Indiana Jones va asolir un plaça de funcionari per a fer viatges organitzats en periodes estivals i a setmana santa? te indiana jones hipoteca? I markus Brody? Un món en el qual és més fàcil morir d'una depressió o d'una embolia treballant en una oficina a l'agost perque no t'han donat vacances que esclafat per una pedra gegant mentres corres amb un ídol precolombí maleit a les mans, doncs, la veritat, quina merda de món.

En aquest nou film, Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull, pel que tinc entés, Indiana ja és gairebé un jubilat i l'acció transcorre a sudamèrica en les darreries dels any 50. Els dolents són els Russos, com no podria ser d'un altra manera en aquestes dates i realment no en vullc saber més fins el dilluns, que aniré a veure-la. Només vull dir-vos que si El tropilla fora el director (o l'heroi) seria posible que el gran Indy viatjara a Asturies a buscar la calavera d'Azaña recoverta d'or de Moscú i es trobe amb un culte ecosocialista liderat per Gerardo Iglesias que viuen en una mina de carbó i veuen partits del Sporting per Localia...

Markus, Alí, seguidme, conozco el camino...