La tomba de Salah Addin

"Que pretendes Yusuf? Tan solo eres un siervo de Nureddin y ya ansias para ti todo su poder. Nosotros que te hemos sacado de la nada sabremos devolverte a ella..."

Avui es dimecres, i mentres escric estes linees es faran les 20h... ja... comensa a cantar el muecin de la mesquita universitaria l'oracio del vespre. El ciber des d on refresque el blog esta a uns quants metres del temple. Fora comensa fer fred i d aci un parell d hores anire amb uns companys a fumar unes narguile de menta i discutir el viatge de dema mentres veiem el futbol.

Dema pot ser un gran dia. Apart de jugar el 2on partit en el equip de futbol sala del centre de llengues, del qual ja parlare tan sols tinga fotos, espere que la proxima oracio del vespre la pugue sentir des de la ciutat vella de damasc, prop de la gran mesquita omeia, on reposa el gran Salah Addin Yusuf ben Ayyub, senyor d'Egipte, Siria i Palestina, campio del Islam.

Anirem sis. Tres estudiants de filologia arab, un de Cordoba, un d Albacete i un italia, un de traduccio i interpretacio d'Oviedo, una estudiant de politiques d'Ankara i un servidor, que exactament no es sap que fa... Alquilarem un cotxe a Damasc per recorrer Siria: Alep, Homs, el Krak des Chevaliers i Ebla; despres visitarem Beirut. Tot aixo en una setmana.

Que Allah, el gran, el misericordios, ens protegeixa i ens siga favorable.

Tu no eres de la Vall?

Rick s Bar

En el bar de Rick no se permite la entrada a madridistas

No se perque ara em venen a la memoria els freds matins de Budapest. Pot ser tal volta perque ja de bon mati (si, de bon mati, quan vaig a classe despres de dormir 3 hores per culpa del meu maleit insomni) en Amman fa un sol que vaden pedres. En la capital d hongria un servidor rebia classes de llengua nativa en una academia privada al costat del nemzeti muszeum, en el cor de Pest, no molt lluny de la kalvin ter. Alli ens juntavem una serie de personatges curiosos que sempre recordare: Marc, un Holandes economista cassat en una hongaressa adicte al haxis, a la musica electronica i gran aficionat a la fotografia, que llogava el seu pis en el centre d Amsterdam per treballar a temporades en l universitat politecnica de Budapest i pegar-se la vida padre, tot i tenir 2 fills; Ryan, un personatge d Ohio que mai vaig saber que feia, pero que s havia cassat amb una nativa i li agradava molt pescar al Balaton i pillar unes sepies d Arany Aszov que marcaven epoca; Tobias, un estudiant de fisica d Uganda, negre com el carbo, que li agradava ballar i estudiar poc; i per fi, Ugo Nobili, un exjugador de Rugby profesional del Bolzano, antiberlusconia convensut i representant de ceramica, separat a italia encontra l amor a hongria en una noia fantastica, triatleta profesional.

Encara recorde quan parlavem a la cafeteria de l academia sobre histories i temes diversos. En un hongares rudimentari que encara conserve i en l angles eixe de pandereta que tots coneixem , la vida no tenia ninguna pressa. Tampoc importava la religio i la nacionalitat, tots erem rebels d alguna cosa: Tobias seu pais convols i cruel, Ryan recordava a George Bush cada vegada que li feia mal el cap, Ugo parlava del inter i odiava al cavaliere, enfront d ells jo els parlava del meu pais que no existeix i de l estat de cretins en el que em toca viure, mentres, beviem cafe i xocolata dessertors de tota responsabilitat i amb la conciencia tranquila que debia esser aixi.

Be, doncs gairebe 4 anys despres, de nou estic en una situacio similar. Aquesta volta, tot i que encara no conec a ningu, veig que sera diferent. Les classes universitaries no son les academies privades, aci hi ha un titol en joc i la gent, tal i com he vist a l escola oficial, no pareix disposada a parlar l arab per gust i antropologia. Part de les meues companyes son Ruses o Rumanes casades amb un jorda que aprenen arab per a parlar als seus fills, hi ha un rus ballari que tan sols vol ballar, diversos matrimonis de menys de 27 anys americans, una alemanya d eixes que saben anar per la vida, un hongares que te pinta de ser del fidesz, un hindu anomenat SORESH (ho jure), una sudafricana, diversos australians i un parell de suissos. Gairebe tots estudians universitaris, repetint i agafats a estereotips nacionals.Tot pot ser que cada cop soc mes vell per integrar-me amb la gent i que per sort confie en que alguna gent fa 7 o 8 mil kilometres per viure en un pais exotic no tan sols per a anar als viatges que organitza l universitat pero be, ja veurem. Espere que la cosa millore o deure d explorar tot sol l orient mitja.

Mira xati, este es el millor pianista negre dels Paisos Catalans i

a aquesta copa aconvide jo que no soc castellonero...

Amman, regne Haxemita de Jordania, 11 e dia de Ramadan de l any de l hegira de 1425.

pd. per cer, la c trencada i els accents en aquest teclat son una utopia...

Un creuat amb carnet d estudiant...

Sir Pau, mire una caravana de Oropesinos! -A per ells, per Sant Antoni!

Hola des d Amman, capital del Regne Haxemita de Jordania. Avui es un dia de festa, el primer divendres del mes de Rammadan. Abans de sentarme a un Ciber per escriure aquesta entrada he estat en el ruidos centre de la capital , en el barri de jebbel amman, prop de les ruines de la ciutat helenica de Filadelfia, del que queda d elles vaja, un de les ciutats pertinents a la decapolis, una xarxa de ciutats intercomunicades que constituien el poder roma a arabia. Aquesta es una gran ciutat, en extensio i poblacio. Caotica, bruta i ruidosa, com les ciutats vives de fora del primer mon. M agrada.

Ja porte quasi una setmana aci, i encara m estic adaptant a la vida jordana, tot i que el Ramadan esta siguent ubn tant pessat. El diumenge comence l universitat i per fi podre descobrir com son els diumenges al mati. (despres de dormir, clar)



Anire escribint tot el sobint que puga, tot i que no tinc internet a casa, en l universitat em puc conectar amb el portatil (si algu sap com debloquejar una linea baix clau que m ho diga, i aixi tambe tindria wifi a casa...).

Cert es que el meu objectiu "turistic" es descobrir l antic regne creuat de jerusalem, o almenys allo que es puga visitar sense arriscar massa la pell, supose que la primera visita sera Kerak , la setmana que ve. Seguire informant...

Els millors no vindran per diners, els millors vindran per mi...

Bè, ja no és un secret, aquell que no m'heu vist aquest estiu , tardareu més temps a veure'm ... demà diumenge 7 me'n vaig a Amman per a fer un curs d'àrab de 5 messos. Una nova ciutat, una nova vida, un nou país, més cd's de video per gravar i moltes històries per contar.

Ja que no estaré tampoc per nadal, nom´s dir que aquells que vullguen vindre a Jordania tan sols han de dir-ho...

" DRYDEN- Que sapies Lawrence , que tan sols hi han dos tipos d'homes als que els agrada el dessert: els Bedu i els deus, i tú no eres cap d'ells.

LAWRENCE. - Serà divertit ."

Herois del Cercle Polar Àrtic... 6235 km d'anada... (revisited)

¿De donde sacaran a estos tipos?

Sabeu oh príncep, que els temps que transcorregueren des l'afonament d'Atlantis i l'independència del Països Catalans hi hagué un época inconcevible on regnes rutilants s'extenien sobre la terra com un mantell baix les estrel.les: Alemania i les seues rectes autopistes, la seua cervessa tostada i la seua neteja inquietant; Dinamarca amb la faxe kondi i les seues fémines de vestits vaporosos; Suècia, boles de carn amb puré i mobles de baixa calitat i disseny minimalista; Noruega i els seus paissatges, els rens i els seus tunels interminables; pero sobretot, Finlandia, paradís del viatger, la tendror de les seues dones i l'alegria dels seus habitants.

I allí arrivà el meu senyor, amb barret de pell de jack i vestit de caqui, de barba masculina i cabells caducs, acompanyat de dos tios lletjos, roncadors, i grossos. Sortejant els perills i monstres que habiten el fons del mar bàltic, l'oceà atlàntic, el mar de noruega i el mar de barents, els trolls i bésties que s'amaguen els boscos més enllà de les valls d'Oslo i Lillestrom fins Rovariemi i l'interior del país dels Samis. Coquetejant amb princeses élfiques a la bónica Helsinki i la màgica Frederikstad, desafiant al temible finladés en botes dels supermercats rema 1000, més ràpid que el carter de la ciutat de Santa Claus i escoltant els savis consells de l'home de la Pipa... Aquest és el meu senyor, viatger incansable i diletant insofrible per als que busquen escuses a no saber caminar. Aquesta, senyors, continua siguent una época d'herois, i esta història en parla d'alguns d'ells.

Més endarrere d'Oslo i les seues maravelles, les cróniques estan perdudes, si bè el bard que les canta les coneix bè i així pot donar fé que tot alló aqui descrit és verídic...

... i el mesquí Leandre, follet de la furgoneta, es neguitejava de com no havia parlat amb les donzelles de la ciutat de Federik, i es dirigien mentres a l'encontre de sir Victor. Oslo era una ciutat per a viure-la. Tots tres entraren en una taberna ornada per vespes i motius "souleros". La velada podia ser molt llarga en el café Mono de la capital Noruega si no fos per la malvada bruixa del sopor musical... l'infame ELISABETH COOK!!!!

Mamá quiero ser artista y dar por saco en los pubs modernuquis del mundo...

Salvats de la malvada bruixa invocant el poder dels xarcuters alemanys i perque godzilla ja estaba per destruïr la capital noruega, els heroïs deixaren Oslo per dirigir-se a Bergen, en la costa occidental, més enllà de les montanyes dels trolls.

Si la montaña te derrota Gandalf... ¿Por donde pasarás?

Per cert que la ciutat de Bergen, antiga capital del regne de Noruega, deparava dies d'intensa pluja abans d'enfrontar-se a incesant viatge dels cavallers de la plana i la seua furgoneta cap al Nordkapp, uns 2200 km al nord creuant fiords, valls i la perillosa ciutat de Mo i Rana.

Les costums bárbares dels bárbars habitants de Bergen...

Melimes y Melames se comieron un besugo...

I tot deixant la ciutat cap al nord travesaren per llocs que els seus ulls mai havien vist, acampant en campings on solien estiuejar éssers mitológics i alguns holandesos...

Perdona que te diga Leandro, pero ahora si que estamos a tomar por culo... (paraules de Pau en el camping de Bela Lugosi, un lloc que mai més trobarem...)

Trondheim, Mo i Rana, Hell, Narvik, Narnia, Hibrasil... no son solo Orcos lo que guardan sus puertas...

Más allá del mar habrá un lugar, donde el Sol cada mañana brille más...

Ya estan aqui los subdesarrollados...

I per fí el cercle Polar Àrtic i la ciutat de Tromso, un lloc bucólic in sempre hem somniat arrivar amb un tipo amb un barret blau tipo "madrileño subnormal" i un altre en una camiseta de Stewie de Family Guy...

El Amudsen colega

El dia 11 d'agost de l'any de nostre senyor de 2008, els exploradors castellonencs arriven a la península de Nordkapp...

Los renos han cortado el camino! ... Maldición!

Michael Bolton como Kenny G! ... Adiós!

Bon viatge pel guerrers que al seu poble són fidels...

Una vegada arrivats al pun 71 graus, 20 minuts nord de la terra i amb la satisfacció d'haver-ho fet tan sols dir que tot viatge que te una anada, també té una tornada... via Finlandia plena d'aventures i personatges, es clar, pero que relatar-ho serà cosa d'un altra ocasió... tan sols dir que el dia següent a nordkapp, per l'altura de Rovariemi en Finlandia ens quedarem sense gasolina en el bell mig de la campinya finesa...

¿Te acuerdas Pau, te acuerdas de la lenceria femenina? ¿Que es lo que haces ahora aqui buscando gasolina?

TO BE CONTINUED...