Herois del Cercle Polar Àrtic... 6235 km d'anada... (revisited)

¿De donde sacaran a estos tipos?

Sabeu oh príncep, que els temps que transcorregueren des l'afonament d'Atlantis i l'independència del Països Catalans hi hagué un época inconcevible on regnes rutilants s'extenien sobre la terra com un mantell baix les estrel.les: Alemania i les seues rectes autopistes, la seua cervessa tostada i la seua neteja inquietant; Dinamarca amb la faxe kondi i les seues fémines de vestits vaporosos; Suècia, boles de carn amb puré i mobles de baixa calitat i disseny minimalista; Noruega i els seus paissatges, els rens i els seus tunels interminables; pero sobretot, Finlandia, paradís del viatger, la tendror de les seues dones i l'alegria dels seus habitants.

I allí arrivà el meu senyor, amb barret de pell de jack i vestit de caqui, de barba masculina i cabells caducs, acompanyat de dos tios lletjos, roncadors, i grossos. Sortejant els perills i monstres que habiten el fons del mar bàltic, l'oceà atlàntic, el mar de noruega i el mar de barents, els trolls i bésties que s'amaguen els boscos més enllà de les valls d'Oslo i Lillestrom fins Rovariemi i l'interior del país dels Samis. Coquetejant amb princeses élfiques a la bónica Helsinki i la màgica Frederikstad, desafiant al temible finladés en botes dels supermercats rema 1000, més ràpid que el carter de la ciutat de Santa Claus i escoltant els savis consells de l'home de la Pipa... Aquest és el meu senyor, viatger incansable i diletant insofrible per als que busquen escuses a no saber caminar. Aquesta, senyors, continua siguent una época d'herois, i esta història en parla d'alguns d'ells.

Més endarrere d'Oslo i les seues maravelles, les cróniques estan perdudes, si bè el bard que les canta les coneix bè i així pot donar fé que tot alló aqui descrit és verídic...

... i el mesquí Leandre, follet de la furgoneta, es neguitejava de com no havia parlat amb les donzelles de la ciutat de Federik, i es dirigien mentres a l'encontre de sir Victor. Oslo era una ciutat per a viure-la. Tots tres entraren en una taberna ornada per vespes i motius "souleros". La velada podia ser molt llarga en el café Mono de la capital Noruega si no fos per la malvada bruixa del sopor musical... l'infame ELISABETH COOK!!!!

Mamá quiero ser artista y dar por saco en los pubs modernuquis del mundo...

Salvats de la malvada bruixa invocant el poder dels xarcuters alemanys i perque godzilla ja estaba per destruïr la capital noruega, els heroïs deixaren Oslo per dirigir-se a Bergen, en la costa occidental, més enllà de les montanyes dels trolls.

Si la montaña te derrota Gandalf... ¿Por donde pasarás?

Per cert que la ciutat de Bergen, antiga capital del regne de Noruega, deparava dies d'intensa pluja abans d'enfrontar-se a incesant viatge dels cavallers de la plana i la seua furgoneta cap al Nordkapp, uns 2200 km al nord creuant fiords, valls i la perillosa ciutat de Mo i Rana.

Les costums bárbares dels bárbars habitants de Bergen...

Melimes y Melames se comieron un besugo...

I tot deixant la ciutat cap al nord travesaren per llocs que els seus ulls mai havien vist, acampant en campings on solien estiuejar éssers mitológics i alguns holandesos...

Perdona que te diga Leandro, pero ahora si que estamos a tomar por culo... (paraules de Pau en el camping de Bela Lugosi, un lloc que mai més trobarem...)

Trondheim, Mo i Rana, Hell, Narvik, Narnia, Hibrasil... no son solo Orcos lo que guardan sus puertas...

Más allá del mar habrá un lugar, donde el Sol cada mañana brille más...

Ya estan aqui los subdesarrollados...

I per fí el cercle Polar Àrtic i la ciutat de Tromso, un lloc bucólic in sempre hem somniat arrivar amb un tipo amb un barret blau tipo "madrileño subnormal" i un altre en una camiseta de Stewie de Family Guy...

El Amudsen colega

El dia 11 d'agost de l'any de nostre senyor de 2008, els exploradors castellonencs arriven a la península de Nordkapp...

Los renos han cortado el camino! ... Maldición!

Michael Bolton como Kenny G! ... Adiós!

Bon viatge pel guerrers que al seu poble són fidels...

Una vegada arrivats al pun 71 graus, 20 minuts nord de la terra i amb la satisfacció d'haver-ho fet tan sols dir que tot viatge que te una anada, també té una tornada... via Finlandia plena d'aventures i personatges, es clar, pero que relatar-ho serà cosa d'un altra ocasió... tan sols dir que el dia següent a nordkapp, per l'altura de Rovariemi en Finlandia ens quedarem sense gasolina en el bell mig de la campinya finesa...

¿Te acuerdas Pau, te acuerdas de la lenceria femenina? ¿Que es lo que haces ahora aqui buscando gasolina?

TO BE CONTINUED...