From Hell... (nova versio a mitjes entre Charles Manson i la nova Canso)

...sufriras, moriras, esa es su voluntad, pero aun hay aqui, hijos de Cain...

Eren les 15 hores de fa una setmana... un dijous que semblava qualsevol en una qualsevol pista de l'ordinaria universitat de jordania en Amman.

En la pista els restes de la batalla i el suor en la seua camisa, el 7 lluent en roig i verd, coixejant de la cama esquerra ( Si eixa, que tinc de fusta) i en el maracador un contundent 7-2 a favor de Saudi Arabia que no reflexa la realitat de la lluita que varem protagonitzar.

No deberias firmar con tu sangre pactos demoniacos en magdalena, piltrafilla... ara a la caldera...

Pero lo que mes l'inquietava era eixa bandera roig i gualda que onejava a l'estadi... haguera pogut esser pitjor, ens hagueren pogut possar la marcha de granaderos per iniciar el partit... menys mal que aquestos arabs son bons tipos- pensava mentres es retirava satisfet pel bon partit que, a sobre, hi havia realitzat.

En aquell moment es dirigi cap al vestuari, ja tots els "espanyols" (recordem que hi havien 2 italians, un rus circasia i un jorda...) eren fora lligant amb les envelades natives. Es lleva la camiseta satisfet amb si mateix quan senti la melodia... Jo vinc d'un silenci, antic i molt llarg... esglaiat es gira cap a les desertes dutxes... que pasa? que estic sentint?... res... tan sols sera fruit de la meua ment cansada per l'esfors i l'agotament... No es res.

Jesus m'esperava fora junt a la meua language partner, una noia jordana promesa amb el seu cosi, a la qual intentava ensenyar espanyol i a qui suposava que mai veuria si en veritat tenia cabells i orelles... Es dirigiren al markis al lugat dispostos a repasar l'examen que la noia tindria la setmana seguent... El adjetivo... El articulo en espanyol... el imperfecto.... Heba repetia com un loro tot allo que li deia i prenia notes presurosa a no perdre ningun detall.

De repent la noia deixa d'escriure -cosa que adverti ell de sobte- i comensa a parlarli amb una veu desconeguda usant un jerga incompresible seguida d'articles salats... De matinada han trucat, son al repla de l'escala... amb els ulls en blanc i una rialla sarcastica.

Ell s'esglaia sobremanera, mentres es retirava escales amunt, mentres la xica del hijab blanc avansava amenasadorament ... que volen aquesta gent, que truquen de matinada... corre Pau, corre... pensava mentres pujava per refugiar-se a l'oficina de Mamoun Faouri, el coach i amic.

-Mamoun, Mamoun! tenemos un problema!... -crida al senyor prim del bigot que seia divertit en la cadira del despatx.

-Keifak ia Pau? Mada fahaltuka huna? - digue Mamoun compartint l'esglai mentres el "jove" tancava la porta.

-Ja se que no em comprens Mamoun, i no se per on comensar... confese que he jugat amb Espanya i he defensat els seus colors... pero tambe ho fan Xavi, Pujol i Albelda...

En aquell moment sona el telefon, en la pantalla posava el nom de Tawfiq, el director del centre, el qual segurament cridava per tranquilitzar-los i dir que la boja musulmana poseida per Maria del Mar Bonet havia estat detesa.

Mamoun despenja el telefon i sona una veu cavernosa, mentres s'enxufa misteriosament el mans lliures... La gallineta ha dit que prou, ja no pot pondre cap mes ou a fer punyetes aquest show que fa tans anys que m'esclavitza... Era la veu de Tawfiq, pero ell savia que no era Tawfiq imitant accent oriental...

Mamoun no entenia res. Era aquest el seu cap? Que feia aquell extranger esglaiat? Que era eixa rumor de gent que es sentia arremolinada baix les escales... Som de la Pelitrummmpeli... En el moment de maxim pavor i quan es sentien multitud de passos lents pujant les escales, Mamoun es gira cap ell i digue... poca forsa que tinc, i tant de temps l'he malmanada...

Va obrir la porta com si li hagueren possat un dit al cul, cames per a que us vull! Corregue pel pasadis i salta per la fisnestra trencant els llibres. Ferit d'un peu corregue i corregue cap a la sortida de la bab assamaliia de l'universitat (quiero ser mas rapido que ellos, echar todo a perder un dia tras otro...).

Corria mentres tancava els ulls... no es real, no es real... al vent, la cara al vent, els ulls al vent... els obri davant de la jamuah imbrahim al lawzi... els habituals que sortien de l'oracio de la tarda el miraven estupefactes... un d'ells s'avansa i somrient cinicament afegi... A la pobla hi ha un vell, a la pobla hi ha un vell que li diuen Tio Canya...

Qui eres? Qui t'envia?... eres el fantasma dels 25 d'abril del futur?... el mitologic ciborg d'accio cultural que no ... Ho sento molt, no tornare a jugar amb Espanya! No per favor, no per favor! Ho sento, ho sento molt! Jo soc un militant de l'esquerra independentista, del MCAN, excoordinador temporal de la CEPC autonoma, exmilitant del BEI, exmilitant ho confesse d'ERCvalencia! M'he menjat una paella feta per expresos de Terra Lliure, he vist decenes de concerts d'Obrint Pas, li he tirat els trastos a militants femenines de totes les organitzacions i partits catalanistes i independentistes! He estat a tots els punts del correllengua! A manis d'ACPV! M'he alegrat quan lo de Corea, Fransa i Nigeria! Yo odio a los romanos como el que mas! He votat a Erc a Sant Joan d'Espi i ho haguera fet a Sabadell! Tot i que no m'agrada gens les CUP puc dir que tinc amics alli! He seguit el proces de Vinaros fins el final! He llegit nosaltres els valencians! Diguem-li Catalunya... diguem-li Catalunya! Diguem-li Catalunya! ... Jo no soc espanyol... No soc espanyooool!

A dios pongo por testigo... que alguna vegada m'he possat una estelada de capa!

Tot seguit es desmaia.

Es desperta en seu llit tot suat... blanc... exclama... uf... tot ha estat un somni, fruit tal volta de hashish libanes que pilla Hugo ahir, o tal volta, del shawarma amb salsa del bar d'estudiants... quin infern.

De sobte s'adona de la presencia d'un altre cos al llit que es velluga... collons si que ha estat extranya la nit...

Pero mes enlla de la rao, en eixe lloc on moren els records i pensaments mes oscurs, on l'horror no te nom perque seria impronunciable... alla on mora Serrat, Miguel Rios, Ana Torroja i La Union... d'alla on tot no es oblidable... d'alla va sortir aquella cara i aquella veu, que es l'ultim que va vore i l'ultima cosa que va sentir...

Ia, Ia! Yogh-Sothoth...