Qüestió de Fè

Els més savis del bar diuen que la fè pot moure montanyes i que tot és posible si es desitja de veres. Hi han més frases fetes célebres a remarcar pero tindria que prendre el cafè amb massa sucre per aprendre-les i se'm caurien les dents. (supose que ningú voldrà que això em pase)

Pos això, la fè és el que m'ha aventurat a fer un blog personal, o millor dit, fer-lo i actualitzar-lo serà una autèntica qüestió de fè per a algú que (vergonyosament) considera les matinades i el treball avans de les 12 com a crims contra la humanitat. Per això em dedicarè (espere) a escriure coses per la nit (quan el barça no jugue xampions o tinga raid en el WOW, vaja, els herois actuals som així).

Qui soc jo? Vaja, la majoria que llegeixen estes paraules em coneixen en realitat, i saben que no soc tan llest, tan valent, tan alt i molt més atractiu del que dic i escric. Pero això no lleva que em mostre al món cibernètic (ah, desde Tron a Matrix, veinte años nos contemplan) amb el meu pseudonim de tio pedant i no amb el meu nom real, per allò de donar un punt misteriós (per a qui li agrada el misteri) o per a demostrar a les meues amistats que puc ser molt més impresentable del que sol ser normal. Alguns es preguntaran, que vol dir "tropilla", i només aquells que varem compartir seient a les animades classes de David Ballester (sí , sí , Recursos II, jovenes jedis..) ho poden descifrar. Algun dia explicaré perquè, si escau, es clar.

Be doncs, supose que ací aniré contant cosetes tal i com se'm vajen acudint , per vencer a l'aborriment i la desidia que provoca l'inactivitat forçada, per compartir bobades amb la gent que ho considere i, el més important, per demostrarme a mi mateix i als demés que puc fer alguna cosa més que vore pelicules xineses i menjar pipes.

Espere escriure promte.

Puszi.

El tropilla.