I si.... El Cd Castellón fora un mite de futbol internacional

Mladenovic marca contra el Bayern en el Nou Castalia

Aquell vespre prometia ser màgic en l'Amsterdam Arena; la final de la Champions League 2007-8 estava servida. S'enfretaven els dos clàssics equips del futbol europeu, el AC Milan de Berlusconi amb 7 copes i el Cd. Castellón de Laparra amb 5 trofeus continentals. La fantasia dels italo-brasilers rossoneri contra la ferrea disciplina del "forrellat" de la Plana, dos equips i dos filosofies distintes que, una vegada més, es veurien les cares en una final.

El nou castalia abans d'esser substituït pel nou nou castalia arena, de 130.000 espectadors

La història, tot i que de vegades esquiva per als valencians, ja els havia enfrentat en 3 ocasions anteriors. El primer cop a la temporada 72-73 quan en Lieja els orelluts de Del Bosque i Causanilles guanyaren la primera "copa orelluda" tal i com es conegué popularment al futbol espanyol . Tardarien més d'una década els castellonencs en tornar a una gran final continental, seria a Luxemburg en maig de 1984 quan s'aconseguiria el somni de la segona copa, en un dur partit contra el locomotiv de mosú on els homes entrenats per Luiche i capitanejats per Arias guanyarien als soviètics 5-4 en la tanda de penals on Martinez Puig pasà al Hall of Fame de la FIFA. Aquesta generació marcaria un abans i un després en el futbol europeu, amb dos trofeus més, els anys 1985 i 1987, amb la bota d'or i baló de diamants Pedro Alcanyiz, l'internacional urugaià Cabrera i el porter legendari Emili. Justament en 1987 eliminrien al Milan d'Arrigo Sacchi en semifinals, guanyant-li la final 1-0 a tot un Borussia Monchelgladbach plagat d'estrelles.



Després seguiren uns anys de deriva Castellonenca en la Champions, lo que no evità que Milan i Castelló s'encontraren de nou a la final de la copa de la UEFA en 1990, amb el resultat de Milan 3 (Donadoni, Savicevic, Boban) - Castelló 2 (Lentini pp, Mladenovic). La crisi econòmica i el canvi de cicle feren que el Castelló només optare a guanyar alguna lliga o alguna copa del rei fins que en 1996 de la mà de Causanilles com a mister tornara a encetar-se un periode de gloria albinegra.
I així vingueren les copes de 1996 i 1998 , amb una plantilla plena d'internacionals com Tosic, Julian o Fermin. Destacaren també estrelles brasileres com Vaginho que amb la seua màgia marcà la diferència aquell vespre en Leverkusen quan el Castelló tombà 0-1 al Aarhus i s'endugue la quarta copa. També el 1-0 gol de falta de Corcoles dos anys després que donaria el triomf a Estambul contra el Az alkmar, i la cinquena i última (fins ara) copa de campions.

Altres equips de merda no saben el que és la llegenda i la glòria

Així doncs, el Cd. Castellón tornarà a lluitar pel titol 9 anys després en un temporada especialment brillant, campió de lliga i copa, després d'eliminar a Besiktas, Livorno, Ofi de Creta i Newcastle a les semifinals. L'equip contarà amb la recuperació del internacional argentí Tabares pero perdrà a Dani Pendin, lesionat la setmana pasada en el Brasil-Argentina, així com el sancionat Pedro. A la grada 25.000 albinegres vinguts no sols des de la Plana sinó també les penyes d'holanda, alemania, groenlandia i Zimbawe, entre moltes altres. El seleccionador argentí Walter Pelleti, el preident de la LPF Javi Sanchis, el seleccionador espanyol Ayucar, l'entrenador del chelsea Igor Dobrowolski, entre la gent del futbol; en el món de la política el president de Nigeria Nduka Ugbade, l'embaixador a l'ONU per Bosnia-Herzegovina Emir Music o el cantant d'ópera hispano-guineà Jose Luis Rondo, i exjugador albinegres mítics com Marcos Estruch, Bernard Barnjak, Diego Loscri, Igor Gurinovich, Raudnei, Mauricio Romero, Dragan Punisic, Michael Martinsson, Paco Salillas, Bozur Matejic, Jorge Dos Santos, Javier Sanchez Broto, o el comentarista de la CNN esports Dragomir Racic. Michel Platini, Joao Havelange i Juan Epitié de la FIFA comparteixen tribuna amb el rei d'Espanya Felip de Borbón, el president de la república italiana Fabio Berlusconi i el president de la generalitat Enric Nomdedeu. Tots ells per ha disfrutar del millor espectacle del món, un partit del Castelló...

Abans de guanyar la pilota d'or, Andrés Curiel va jugar al Castelló