I si.... It aterroritzara als xiquets de Benicàssim? (I)

La ciudad de los festivales alberga un mal primigènio

Aquell estiu de 1991 era molt calurós, i una colla d'amics desfaenats feien malesses en l'antic "Termalismo", ara abandonat. Es tractava d'un grup de diversos xiquets: Fran un blanquinós extremeny nouvingut; El princep Blai, un personatge curiós i extrovertit; El tropilla, un jove atratiu i esportista; dos bessons (el malvat i el simpàtic) , que els agradaven molt els llibres i dibuixar; El templat, el més jovenet de tots; i un tal Iñaki, que només pensava en mamelles i ties en pilotes. (Sí, ja ho se, en l'història original hi havia una tia, que després es torna sexualment molt liberal, pero aquest seria un món de Stephen King! ja ho posa en el títol IT en BENICÀSSIM, benvinguts a la realitat).
Ja feia un any que l'ajuntament havia tancant el centre de talasoteràpia i colles de xiquets, homeless i d'altres vandals l'havien saquejat de dalt a baix, emportant-se les coses més insólites i destrossant sense sentit l'abundant mobiliari i utensilis mèdics del centre. A mig vespre, la falta de llum li donava a l'edifici un toc sinistre que encantava als més joves, i feia que les incursions al seu interior foren del més excitant.
Després d'una estona a la teulada fent curses de cadires de rodes rovellades amb els demés, Fran es separà del grup per a buscar plaques de plom (pretenent alguna cosa com fundir-les per fer figuretes del warhammer) i es dirigí cap a la primera planta de l'edifici. A l'arrivar a la zona de les piscines, on la verdor de l'aigua i la blavor de les pareds es reflectaven en la pell pàlida del jove, sentí una veu que el saludava.
- Hola. -diguè la veu.
Fran es girà de cop i veiè el que pareixia un "clown" amb un globus a la mà, a pocs metres de distància.
Es sentí un crit i les rises dels xiquets que corretejaven pel terrat s'aturaren de cop. Blai es dirigí corrent cap les piscines, i els demés el seguiren ràpidament. La sala de les piscines estava desserta, ni rastre de Fran. De cop el templat es fixà en l'aigua que ja no estava verda, sino vermella, roja de color sang, i els xiquets s'asustaren. De repent, una figura emergí de l'aigua, era un "clown" de cabells taronja i nas roig, anava vestit amb una disfressa llampant i duia un globus a la mà.
- Buscais a vuestro amigo -digué el clown amb tò sarcàstic- está aqui abajo, flotando. Aqui todo flota; y cuando vengais vosotros, también flotareis, mu ha ha ha ha (risa estrident mostrant les afilades i monstruoses dents).
Cal dir que els joves ja feia temps que corrien muntanya avall, si algú els hagués cronometrat s'hagueren enregistrat divesos rècords mundials de velocitat, fins que arrivaren als segurs apartaments Acapulco.
Obviament l'escena no va ser descrita a la policia. Qui els haguera cregut?Ramón de Venta, el comissari, etnia altres coses de què ocuparse. El cert és que tampoc encontraren rés, la sang, fran i el clown s'havien esvaït com per art de màgia.

El bessò malvat sempre mirava els monstres del mòdul quan Blai no estava, i el demés... doncs... tambè

Al llarg de les següents setmanes no es parlava d'altra cosa baix de l'arbre de "Acapulco", tot eren històries que havien sentit parlar a uns i d'altres sobre veus que parlen des de les aixetes i les canyeries, d'algunes piscines d'apartaments on havien desaparegut xiquets en els darrers temps. Un vespre el bessó simpàtic aparegué corrent des de la porteria amb un llibre vell i groguenc a la mà.
-Mirad lo que he encontrado en casa mi abuelo! -digué triomfalment.
Es tractava d'un diari personal d'un home que havia treballat al ferrocarril i contenia numeroses informacións de diaris i còpies de gravats antics. El llibre parlava d'un ens, antic com les colomeres, que habitava en els claveguerams de Benicàssim des de temps inmemorials, i que cada 28 anys atacava als nens. En els gravats, provinents al pareix ser d'eixe llibre de Cabanilles que mai va ser editat i que parlava justament dels essers sobrenaturals del regne de València, ja mostraven imatges d'un "clown" monstruós que menjava infants i parlava castellà.
(tots quedaren en silenci una bona estona).
- Jo ja l'he vist algun cop -va dir el Templat- en el meu bloc hi ha un home al cinqué pis que em convida a "flotar" cap a dalt amb el que pareix un globus a la mà, pero jo el veig en forma de d'ex-regidor d'hisenda del PP.
- Aixó és un altra cosa -digué Blai amb autoritat- hi han més ens en Benicàssim més perillosos que el "clown", antics com les estrelles, que dormen aletargats en el temps i l'espai...
- Humm - exclamà pensatiu El tropilla- també diu el llibre que el perills d'essers amb veu aflautada, ridículs com el clown... aixó explica el perquè de Mawro concejal d'ARB... Són culpables d'infanticidi, de canibalisme i cultes ancestrals a la parroquia i al terme...
- I a més, també diu que el clown és el culpable de que els xiquets d'Orpesa siguen tan burros i no estudien! - exclamà triomfant el bessò malvat. (asentiren tots amb el cap)

De sobte Blai s'incorporà i exclamà amb tò greu:
- Siga el què siga aquest monstre hem d'acabar amb éll! Aci posa un antic rite indi per contactar amb els esperits que ens guien cap al camí de la victòria. El monstre tè que morir!! Venjarem a Curro!... perdó... Venjarem a Fran!!!! (un Visca el Princep Blai! es sentí des de Acapulco fins a Princicàssim).

El rite "powhow" dels Poncas que habitaven la regió, però era conegut en argot com "El rito del Chud" i consistia en trobar el camí espiritual tancantse en un clot o una habitació i inhalant fum de romer en gran cantitat (més tard aquestos joves experimentarien en altres rituals més il.lícits, pero aixó és un altra història) i interactuant amb les visions que el gran esperit del Chud els mostrava. I així ho feren, en l'antiga caseta que utilitzava Chaparra per a guardar revistes porno (i que Iñaki coneixia molt bè) situada en un descampat a pocs metres del Poble Sec*. Finalment, alguns veïns alertats correren cap al solar i tragueren als extenuats moniatos de dins del clot. Tan joves i ja fumant porros, es sentí dir a una vella des de l'atra punta del carrer.
Els xiquets, una vegada recuperats, es reuniren de nou baix el pí d'"Acapulco" per compartir experiències.
- Yo he visto tetas como carretas! - digué Iñaki excitat- la solución pasa por coger 5000 pelas e ir al JB**, a ver que pasa.
- Pos jo he vist tios en bigotet que ballaven en mallas maciste, seguit de ninjes amb caputxes sols i pirates molt piratons - afirmà greument el Templat.
- Yo no he visto nada -digué confós el bessò malvat- pero me vinieron ganas de chupar el azufre de los ladrillos para complemetar el efecto.
- Pues a mi me ha pasado algo muy extraño -exclamà el bessó simpàtic- Nos he visto a nosotros dentro de 15 años, en un pueblo pequeño de montaña, con un tipo con gafas que tenia un "mauser", borrachos como cubas mientras otro tipo muy personaje tocaba la guitarra debajo de una sombrilla de frigo y bebia ponche aguado. (es sentí un ooooh general)
- Aixó és imposible -protestà el Tropilla- d'ací 15 anys serem uns tipos exitosos, rodejats de dones i càrregs fixos dins de l'institució educativa i universitària, i a més aixó no importa... jo he vist un entramat laberintic de tunels, foscos i plens de merda, i una llum amb un cubil on dorm una bestia octopoda...
- Jo també he vist aixó un moment! - digué amb ansietat Blai- i després una tortuga pasejant per unes palmeres cap un edifici gran i ficant-se fins al cul de licor...
- La sequiota*** i el carmelitano! - cridaren tots.
- El monstre viu en el laberint de la Sequiota i se'l pot danyar amb moscatell.. o almenys aixó pareix indicar el somni... - la lògica de Blai s'imposava un cop més.

El PP municipal dispost a treure candidats d'on siga per a les llistes electorals

El plà era senzill, el Tropilla i Blai anirien a comprar llanternes i bateries, el templat s'encarregaria de fabricar aparells de guerra i el bessó malvat junt amb Iñaki es farien passar per belgues infiltrant-se en un grup de visites a la destli.leria. Tot funcionà perfectament.. i el bessò simpàtic? doncs aquells vespre feien Roma contra Roma en canal 9 i es va quedar a casa fins que s'acavà el film.
A mitja tarda ja estaven preparat i llestos per emprendre el camí a les clavegueres de la Sequiota. Formaven un grup compacte, recorden que en les partides de rol mai ningú volia anar primer... estigueren hores que pareixeren dies pels passadisos, i extenuats pensaren que ja seria de nit fora, en la seguretat.
De sobte una veu torbà el sepulcral silènci que els envoltava, una veu càlida i sensual digue simplement... hola.
Recordem que els nostres herois són una colla de pre-adolescents jugadors de rol, i davant tenien l'imatge que més els torbava i aterroritzava... una rossa impresionant vestida amb un bikini minúscul que els cridava... Venid aqui guapos....
Tots es quedaren estupefàctes, tots? No... Iñaki es llançà com una bala cap a la rossa monumental quan de repent es va apagar la llum de la pila que portava a la mà el bessò simpàtic. Es sentí un crit aaaaaaaaaargh! i el silènci.
Quan el templat engegà de nou la llum tots seguien en els mateix lloc, i en el terra es podia divisar un fil de sang.
-Han matado a Nacho! - digué el templat.
- Hijos de putaaaaa !!!! -exclamaren tots en coral.
El templat mogué la llum nerviosament i quan enfocà al bessò simpàtic es quedà blanc com el cul de Fran... Un monstruos "clown" amb les urpes afilades i les dents gegants el cap del pobre xiquet que no s'en havia adonat fins a aquell moment. Tots cridàren i es mogueren confusos menys el pobre bessò que veia la mort tan prop... fins que una mà imprevisible tragué una ampolla de licor daurat "made in Benicàssim" mortalment sense dosificador i llença el seu contingut dins la boca del clown... el princep Blai, imprevisible com sempre, havia calculat bè la jugada.
El crit de la bestia es sentí desde el voramar fins la curva, de la torre Sant Vicent fins la Font Tallà, així com la velocitat en la que es desfeia el clown era directament proporcional a la velocitat de fugida del joves travesant les clavegueres, creuant el Fartxa i apareixent, plens de merda, en la porta de casa el Tropilla. Tot s'havia acavat.
Que dir que el còs d'Iñaki no es va trobar, i la policia local va arxivar el càs amb una extranya pressa, venien les eleccions i gobernaria en minoria Esquerra Unida amb un jove candidat de pels rissats . Els fenòmens paranormals, com veieu, no s'acavaven. Sobretot quan en l'inauguració d'un nou tram de clavegueres aparegueren , de sobte, centenars de globus...

Aquesta volta no va fer falta recurrir a kristofferson, pero a saber que ens aguarda en el futur...

* El Poble Sec és com es denomina popularment el Barri Juan XXIII, pujant per la carretera del Dessert. Tambè es coneixia com la "Pequeña Rusia".
**El JB, per als que no sou de Delaware, era l'antic club de putes ubicat on avui està el Sal i Sal.
*** La Sequiota era l'antic barranc que a principis de segle XX partia Benicàssim, actualment (i ja fa temps) es convertí en una claveguera destinada a drenar l'aigua que baixa de les montanyes.

PD. Els noms i personatges que apareixen en aquesta història són producte de l'imaginació, i qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència.