Questa l'Italia che non si spaventa...

El cinema italià, el millor d'europa amb diferència.

Ha tornat a guanyar Silvio Berlusconi les eleccions legislatives a Italia. Supose que ja ho haveu sentit tots. Després del vol.latil i descoratjador govern del senyor Prodi, torna Il Cavaliere a ocupar la presidència del Quirinal. Els resultats són temibles, amb una participació del 80% la coalició PDL-Lega Nord- movimento autonomo del sud ha aconseguit el 46'8% dels vots mentres que l'ex-sindaco de Roma Walter Veltroni i la coalició PD-Italia dei nValori només 37'5% i per tant estaran en una inocua oposició.

A aquestes altures ja no descobrirem Berlusconi, magnat de la comunicació i ex-president, poc li pesa l'escandol en Sardegna on se'l va fotografiar acompanyat de putes en xandall, tampoc les seues intervencions masclistes als debats electorals i ni molt menys les declaracions incendiaries en favor de la guerra d'Irak o els escandols financers en telekom italia i en el futbol (recordem que, a més, és president del AC Milan). Totes aquestes coses no conten, per fortuna, en Italia. I dic aixó perque l'esquerra italiana ho ha fet tan "bè" en els darrers anys que han resucitat a aquest senyor dins el camp polític, per alguna cosa serà, sobretot si pensem que personatges com Umberto Bossi o Alberto Fini tornaran a ocupar càrregs directes de responsabilitat al nou govern. Per contra l'UDC, l'antic partit democristià (i màxim exponent de la màfia) veu com el tradicional camp de la dreta (i supose que el suport extra que d'ella prové) es mou cap a les coalicions d'ideologia disparatada del senyor "Berlusca". Si tot aixó ho lliguem a que pocs dies després de perdre les eleccions Berlusconi la policia italiana va deixar fora de circulació a Salvatore Provenzano, amb la següent reestructuració de Cosa Nostra àvida del suport económic paralegal del qual es nudreix ( estava veient els resultats a les demarcacions sicilianes i la coalició dretana supera el 50% a totes dues, mala noticia per als meus amics Sergio, Giusi i Paola) . Rés sorprenent, la veritat.

Que fàcil és ser friki i italià a la vegada

Mentres l'esquerra (recordem que als 70 el PCI va arrivar al 30%) realment te per davant uns anys molt complicats, ja no només de representació, sinó també de reestructuració. Semblava que Prodi seria un glop d'aire i una cara amable per les coalicions de "sinistra" (recordem que Itàlia, malgrat tot, és una república civilitzada i diversa on el parlament reflexa i expresa la seua pluralitat tant humana com regional) . A més si contem que el seu "star system" intelectual (com Eugenio Scalfari, Gino Strada o Umberto Eco) ja pasen dels 70 anys ben bè caldria renovar els principis polítics i estratègics per reflotar una progresia que fa olor a naftalina (i que em perdone el senyor Eco, al que admire profundament, en el càs que entre en aquest blog :-).
Es clar que l'esquerra espanyola no està per tirar cohets tampoc...

Els diputats comunistes italians més els espanyols estarien en minoria en aquesta fotografia