La noche de los socialpatriotas

Busca los numerosos signos españafascitas en esta foto (foto publicada por marca, hoy, para mostrar a la impoluta afición española).

19:30. Agafe el cotxe per dirigir-me a Castelló, on La Resistance ha acordat una trobada amb cervesses i menjar xinés per contemplar el partit final de l'eurocopa 2008 entre la selecció del espanyols i la dels alemanys. Una cua inmensa de cotxes es dirigeixen cap a la capital de la plana, per sort, tinc temps per arrivar ja que el partit és a les 20:45.

20:15. Finalment arrive a la mansión acordada i toque al timbre. Dos "mortifagos" m'obrin les portes on Lucius Malfoy (o si no acepten les comparacions literàries l'anomenarem Ciudadano X) i el seu gos (que anomenarem Gos X) m'esperaven per veure la possible victòria d'alemania i la derrota dels nostres enemics polítics. Tot i que hi havia possibilitat, Moriarty o el ciutadà Y, més absort en el seu negoci que en un esport que no li agrada, decicí no vindre al contuberni. La cervessa budwweiser, manualment elaborada pel zombi de Hoover i Donald Rumsfeld, no era una raò de pes i decidirem cridar al restaurant de fuman chu per a que Mao Tse Tung enviara al dolent Al Leong (sí, el "chino" del equipo A) ens portara la ternera con salsa de ostras malvadas, tallarins de l'eterna malicia i arrós xinés "lucha de clases". Hi havia que estar alimentats, tant en càs de derrota com de derrota dels altres.
D'altres personatges que m'havien expressat la seua maldad, per raons ben diverses que les nostres, feien tasques ben diferents: Darth Vader o ciudadano V tenia partida de rol i l'animava l'idea de la paella que li pagarien en el càs de guanyar la porra de conselleria, on havia apostat per alemania des del començament de l'eurocopa; Darth Maul o ciudadano D veia l'espectacle des de la Vall, on conseqüent a les seues idees apatrides i temerós d'una exaltació patriòtica sense precedents, canviava el paquet del seu primogènit mentres pensava en la victòria teutona que almenys el deixara dormir tranquil. No tinc notícies del comunicador enmascarat o ciudadano C, pero supose que estaria en algun laboratori malvat de la ciutat de Barcelona amb la camiseta alemanya enfundada, així com el dr Infierno o ciudadano J, que en algun lloc del grau faria força per la derrota inmisericode d'aquells que desde la grada pensaven en com portar al tribunal constitucional al seu lehendakari.

Nuestros planes de crear superfutbolistas comprometidos en los 80 a partir de genes de Rudi Voeller y Joan Fuster, que evitaran algo como lo de ayer, fracasaron como se observa en la fotografia.

20'45. Comença el partit, no sense abans les càmares del grupo prisa enfocaren i entrevistaren a Zapatero, Fernandez de la Vega, Ramon Calderón, Fernando Alonso, Juan Carlos de Borbón, la plaza "roja" de Madrid, y les parcartes de Tomelloso, Cuenca, Toledo, Soria y demés llocs del tercer món i la tercera fase per mostrar-nos com l' infinitat de banderes rojigualda, bous d'osborne, banderes franquistes, tipos vestits de toreros i amb ñ en la camiseta i rubies tintades enbotifarrades amb la "roja", ens separava als dos malvats asistents (e inclús al gos X) un parell de quasars antropològics de distància de la realitat social d'un estat, que amb molt mala gana hem de compartir.

No relataré el partit, pero sens dubte l'esglai de gos X quan Torres marcà el gol ja vaticinava una nit difícil, ajudada per uns alemanys que disten molt d'aquells Bremhe, Mathaus i Klinsman , d'un porter com Lehman que pareix una copia "falomir juegos" del gran Kahn (amb perdó del valència cf) que tantes nits màgiques ens ha fet viure.

21:30. Al Leong arriva amb el menjar i s'ens uneix al patiment Evilyn o ciutadana M, que contemplava impasible com Malfoy o ciutadà X i un servidor o ciutadà P llençavem insults al descans a totes les personalitat de la espanya guai en enfocaven en la grada.

La segona part és la mateixa història, desesperació per als dolents que a 3 minuts del final començaren a sentir les primeres explosions de joia de l'espanya constitucional i futbolística, davant la deseperació de gos X.

Per als asistents, que no haviem naixcut quan l'espanya de Franco guanyà l'Eurocopa del 64, era una nova experiència.

23:00h. Surto capcot de la casa i em diposo a gafar el cotxe, aparcat prop don estava La Nau, pel camí em vaig creuant els primers grups de Monguels amb banderes estatals i bous osborne. Una vegada dins del vehicle engantxe la ronda camí a castalia, desconeixedor que els socialpatriotes es reunirien allí per mostrar el seu orgull de vencedors. Si ja en grup de pocs semblen ridículs, en grans masses ébries he de confirmar que donen pànic. Vaig començar a creuar-me amb les primeres (no poques) banderes preconstitucionals i càntics de "viva españa" y "polaco el que no bote", mentres mirava de reull la bossa marró "invicta" que porto sempre (i que tenia en el seient del cotxe) on llueixo orgullosament l'aguila de la dinastia Piast amb l'anagrama brodat de Polska (junt a l'escut megafriki de William the conqueror). Esclar que els trets no anaven per ahi, pero em feia gràcia de totes formes.

Malfoy, val seguim el futbol vestits de gris amb guants i passamontanyes, perdent els nostres i a quasi Juliol, pero almenys posa la tele i guarda el transistor amb la COPE...

23:25. Ja arrivava a Benicàssim amb grans dificultats de circulació quan se m'ocorregué la brillant idea d'anar a la seu del nostre partit, del qual per cert, un parent molt pròxim meu és càrreg electe municipal, i que ja havia sofert 3 atacs en els 2 darrers anys per part de la gent que anit celebrava la victòria futbolística. Per sort la festa dels socialpatriotes no era darrere l'esglesia i es dirigien cap al sud de la ciutat, cap a la plaça de les corts valencianes.
Vaig creuar la Perez Bayer i m'encaminava cap a casa seguit el carrer Sant Tomàs, rodejat de grups nombrosos de veïns que celebraven com el seu país guanyava. Es tracata aquesta volta de cares conegudes, habituals del dia a dia, en molts cassos ebris i visiblement exaltats. Alguns instaven als vehicles a que sonaren les botzines . Ahí vaig començar a esgaliarme de debó. Aquella gent no era anónima, al igual que la persona que conduïa aquell Alfa Romeo 147 de 2000cc i 120 cavalls, pel cantó del Koppo aparegueren les primeres banderes preconstitucionals i per a més esglai davant del royalty vaig distingir (el que avui m'han confirmat) com 2 banderes alemanyes oficials des de 1934-1945, que juntament amb algunes nacionals portades per adolescents, pares de familia i dones majors, formaven part de la gran comitiva asistent, la qual ignorava a aquells grupuscles, fent-los així partíceps de la festa.
El carrer del Brayton i l'escola menudets cap a baix em va permitir sortir al bulevard pel carrer Colón, rodejant les Corts i entrant al meu garatge cap a les 23:55. Obviament el ciutadà P es negava a creuar amb el cotxe la massa de gent per temor a ser advertit , veïns de tots els colors d'espanya (com diu el ciutadà Palpatine al seu blog "lo més paregut a un espanyol de dretes és sempre un espanyol d'esquerres") que encara recorden d'aquell torracollons en quintos que discutia sobre portar banderes d'espanya, entre d'altres coses més recent, com ser membre d'un partit al govern d'inclinacions no massa amigables amb els socialpatriotes que allí es reunien. Mé s ancara quan en el periòdic "El País" havien publicat una enquesta on els portaveus dels grups perifèrics espresaven el següent: els bascos de "Spectra" es mostraven obertament partidaris de la derrota espanyola, el dolents catalans de MAD no s'expresaven per por escandalitzar als benpesants espanyols que desdejunaven amb el "pravda" polític de prisa i el "alcazar" esportiu de recoletos com a lectura estomacal, els demés grups maliciosos responien amb evasives.
Com a bon integrant i simpatitzant de la "internacional nacionalista de la peninsula ibèrica" agafar una via alternativa per a circular no em suposa un gran problema.

La tronada , que no la policia, acavà per disgregar el tumulte cap a 1:30 de la matinada i jo parlava amb "Caste" una elfa paladina de nivell 68 que corria pel Old Tarren Mill amb l'intenció de salvar a Thrall d'una mort segura a mans del humans de l'Alliance de Stormwind. El seu alter ego, un mig dolent anomenat Rasputín o ciutadà G, no havia variat la seua activitat cibernética per mols Torres que marcaren i molts socialpatriotes que desfilaren. Havia vist un partit de futbol mentres es dirigia cap al passat de Azeroth i prou.

I tú? perque no te n'alegres que guanye España?...

Aquest matí, tot i evitant la televisió he enxufat el mobil i he vist dos missatges. L'un del ciutadadano D on la seua dona sugeria socarronament que anasem junts a celebrar la victòria nacionalespanyola (del meu dni) , cert és que és de les poques persones que pot fer-me aquest tipus de bromes en aquests moments, jo amb ella aniria on fora (amb el significat més cast de l'expresió, es clar , i amb el permís del seu "característic" marit) i l'altre de Tierno Golluna o ciudadano T que desde Sabadell referint-se al que deu haver viscut a la seua ciutat proclamava: Purria espanyola. Cuanta raó tens, Mr T.

pd. La próxima vegada que els espanyols juguen una final aniré de vacances a algun balneari d'Hernani, Intxaurrondo o Renteria, ben segur que la meua salut mental ho agrairà.