L'altre dia un amic meu em deia una frase que m'ha fet pensar: "No son buenos tiempos para pensar diferente". Supose que encara menys per a expresar que penses diferent. El segrest de la revista "El Jueves" l'estiu passat, el juí (reobert per cert) contra Rubianes per alló de "España es una mierda", la bomba en el teatre de Leo Bassi, l'assasinat per joves espanyols d'un antifeixista al metro de Madrid, l'apallissament del concejal del Bloc en Russafa, les agresions amb navalla de dos joves a Castelló per part de joves espanyols, la bomba a la seu del Bloc a València el darrer 9 d'octubre (també a la seu d'ERPV), l'intent d'agressió del concejal del Bloc al Port de Sagunt, l'assalt i intent d'incendi de la seu del Bloc de Benicàssim (ja és el tercer cop) , la detenció i llinxament d'una amiga meua per part d'un municipal a Castelló, junt a d'altres coses que no conec i que millor potser que no conega. Fets puntuals, diran alguns, pero de fets puntuals de vegades s'escriu la història. Mana qui mana a Castelló i València, diran alguns, pero la veritat és que després d'anys de militància al Bloc Jove puc assegurar que les poques vegades que ens hem sentit insultats i agredits en els nostres drets ha estat per part de gent socialista. Curiositat.
Que passaria si a l'esportista de la dreta el sotmeteren a una campanya de desprestigi professional i persecució ideològica com s'ha sotmés al de l'esquerra per participar en una selecció nacional no-catalana? Potser els catalans serien intransigents i protofeixistes?
Cada cop es veu més clar que anem dirèctes cap una nova etapa d'autoritat, pero d'una sensed dictadors de carn i ós, sinò de la consciència colectiva que viu dins de la comoditat de la gent. Una dictadura de la majoria constitucional, de la no-violència, del bon rotllo i l'aborregament, dels veïns egoistes, de la consciència paternalista, de la tolerància limitada a no tolerar l'intolerable, a no alcançar l'incalcançable, a dir de tot menys el que no és pot dir, a pensar en tots els colors menys en aquells que no ens agraden, a plantejar només les coses que ja tan sols ens han vingut plantejades. Una societat sense sacrifici, que poseeix les eines d'anar més enllà pero que es sent segura dins de casa i li aterra mirar enfora.
Si tienes que hacer humor, más vale que cuentes uno de Lepe con acento falso andaluz, porque si no...
El final d'aixó és facilment predecible: reforma constitucional "a bombo y platillo" amb la cara de Felipe VI en portada d'un referendum d'eixos sí o sí que molen de veritat, a l'estil constitució europea pero en "rojigualda", amb fernando alonso, Perez-reverte, Villa, Raül, Aragonés, Amenabar, Bisbal i Rodolfo Chikilicuatre en el càs que faja falta o estiga viu, i sobretot amb tots aquells babaus que els heu rigut les gràcies aplaudint i que no us haveu donat conter que "Constitución, Constitución, Constitución" no són tres paraules, sinó una de sola repetida tres vegades la qual, val a dir, alguns ja no creiem gaire que signifique rés de rés.pd. "Ves a cagar" sí que són 3 paraules, les que deuria dir el lehendakari al conjunt en general de l'espanyolitat...
7 comentarios:
Gran article... Una curiositat: d'on i quan és la foto de l'aguilutxo...? És impagable...
Miquel.
el subnormal d'arizmendi quan era sub21, supose que guanyaria algun títol con los "rojitos"...
La meva humil opinió: El aborregament de la gent, no es una cosa nova. Ja fa molts anys que viu aquest territori. I sense cap defensa a la selecció, si en quant al futbol, igual de aborregament pot ser vore chikilicuatre en eurovisió, que comparar el futbol amb la política. Alguns que van vore eurovisió no hauran vist ara la eurocopa, per a mi, més respecte te eixa gent, que els que veuen el futbol perque esta de moda i per:
"ver la selección porque me siento españolista y odio a los nacionalistas"
"Ser del barça o del atlétic de bilbao porque no vull ser españolista"
N'hi ha molta gent aixi (açó també es aborregament, per a mi)
MARSELLA ESTIU 2007 MUNDIAL DE RUGBY
Aixó es lo que tot el mon va anar a vore un mundial de rugby(sport). Mai he vist jo una afició (a nivel mundial) tan respetuosa cap al SPORT i als equips que van guanyar amb el seu joc. Del territori espanyol n'hi havia molta gent aficionada, alguns son simpatizants dels all blacks (el millor equip del mon de rugby), altres son de gales, irlanda... I també n'hi havia gent que sense tindre cap equip favorit, era i es aficionat al RUGBY.
L'equip de rugby de Castelló es va fer una foto a un mitin (en campanya) pq els tenien que donar diners(que no han aplegat), es cert que ens fan falta. Però a tres persones de l'equip (jo era una) ens van dir quatre coses per no donar suport al club. No me faig una foto com a jugadora de rugby, en cap mitin polític. Vaig a fer sport, a jugar a rugby.
Açó vol dir que no per vore un mundial, no per reconeixer que un equip a jugat bé (siga la selecció que siga) tens que formar part d'una marea d'aborregament. Politicament no m'agrada el PSOE. Futbolisticament, reconec que la selecció espanyola ha jugat molt bé, i no te que vore una amb l'altra. Aragonés (es imbècil, si) però ha fet molt bé el seu treball.
Me quede en lo positiu d'un sport, lo bé que ha jugat un dels meus futbolistes favorits XAVI. Del record d'Arconada, del que molta gent se preguntarie. Perque Palop porte eixa samarreta?
De lo bé que m'ho vaig passar portan la contraria als amics animant a la "marea roja" que ere Rusia (que sapiguen els aficionats que gràcies a Koeman, Albelda no jugava, jajaj).
I nomes ha faltat una cosa, vore la cara de Raul i Guty, que en dos setmanes no eixiran de casa jajajajjajajjajaja.
En el moment de cel.lebració de la selecció, crec que Xavi i Puyol, podrien haver tret una bandera del barça, com ho van fer amb la del vilareal. Ja que son professionals que han fet molt bé el seu treball i poden cel.lebrar els exits com vullguen. La selecció té una bandera, en ella sobren aguilutxos, bous, i demés coses rares, com tb sobren les autonòmiques(en el seu lloc ja se tenen les del propi equip). Que estem en una eurocopa de futbol i a la gent, als mitjans de comunicació i als polítics no se els te que fer cas. A mi tota la grada de polítics (siguen els que siguen)i els reis, me sobraven ahir en un encontre purament futbolístic.
PD Ves a cagar? "A LA MIERDA" com diria el il.lustre F.F.G. Al conjunt de aborregats que no tenen pensament propi i una personalitat amb les seves pròpies idees.
No es pot comparar el rugby i el que l'envolta amb el futbol, és un altra història, almenys en països on el futbol és inmensament majoritari.
Fins ahi tot correcte. En islandia, portar una bandera pel carrer i donar suport a la selecció islandesa no té gaire secret. Tot són islandesos i encara que tinguen que replenar un estadi amb ovelles i que el resultat siga Islandia 0 - Lituania 10, no passarà absolutament rés, l'apacible vida islandesa seguirà el seu curs. Si algun islandés juga amb dinamarca, als hoolingans infernals de reikiavik els dona exactament el mateix, així com sí la seua millor estrella se'n va de vacances després d'una temporada dura en l'hamburg, l'olimpiakos o el celta, i rebutja jugar un amistós de la seua selecció amb Finlandia o Estonia.
Ara bè. No es pot negar que aqui el futbol és un altra cosa. El 86% del share televisiu, el rey d'Espanya i la familia, el president del govern i nels ministres, els esportistes d'èlit d'altres esports, tots el mitjans de comunicació i , of course, milions de persones celebrant amb banderes espanyoles (constitucionals, pre constitucionals i enbouades, tan se val) un triomf esportiu.
Jo, per sort, mai havia vist tanta espanyolitat junta.
I la veritat, em donaria igual si es tractara certament tansols d'un partit de futbol.
Per cert, ser del Barça o de l'Athletic de Bilbao (possiblement els meus equips preferits) no impliquen idees preconcebudes, si tots els socis i simpatitzant del Barça a Catalunya foren independentistes exigiriem "de facto" la independència, i anar en contra de la selecció amb tot el teatre inclós, per a mí, implica almenys una mínima reflexió personal.
Aquesta vesparada escriuré un post al respecte, vaja, que açò em pot quedar molt llarg...
Per cert que no pensava escriure sobre el tema "roja", i el post aquest no tracta sobre aixó, pero crec que mereixerà la pena dedicar unes paraules ...
(per si s'ha entes aixi) En cap moment he dit que TOTS el simpatizants d'aquestos equips (athletic o barça), siguem tots independentistes, o que vegem el futbol per una qüestio política. En este cas inclourie a mon pare (athletic) i a mi (barça), com a molts altres amics, que veiem el futbol perque ens agrada.
Però si n'hi ha gent, per desgracia, que viu el futbol des de el punt de vista polític i no son pocs, no els agrada ni tenen idea de futbol. També n'hi ha que veuen la selecció i el madrilisme com anar en contra dels nacionalismes.
En quant a tot el teatre que n'hi ha voltant tot açó, lo que tenim que aconseguir als que ens agrada el futbol es que "ens done igual". En el mundial de Rugby n'hi haurien autoritats, jo no les coneixia i em donava igual, vaig disfrutar dels partits. Ahir vaig vore dos seleccions que van jugar un bon partit, una final de Eurocopa (donava igual que fora espanya, que rusia, que alemania o turquia). Ere una final i les autoritats (al menys a mi) me donaven igual.
En quant al share televisiu, es la feina que tenen i quan son cadenes privades tenen un negoci que mantindre. En proporció de habitants, la TV3 fa lo mateix amb el Barça. I Canal 9 es el pitjor de tots que pareix que no hi ha un altre equip que no siga el València. I a més Canal 9 des de el punt de vista professional es patètic, i estem parlant d'una entitat pública.
Aixó és justament el que vull fer entendre, gent que ni tan sols segueix el futbol ahir era el dia d'estar davant de la tele i sortir a celebrar-ho. El perqué, doncs perque són espanyols , independentment que siga el que pase i qui estiga jugant, com juguen i com guanyen. Ahí es separa el futbol com a esport i concepte (22 tios pegant-li a un baló) del futbol de seleccions nacionals. Tot i aixó ja postejaré en motius dels jocs olímpics perque la redirecció concepté en sí és molt més marcada i greu.
El perqué gent catalana i basca, i d'altres llocs com aragó, canaries, valència o galicia , en menor medida, estiguen en contra de la selecció té a veure amb una reacció (no exclusivament futbolística) contra la llei de l'esport. La qual no ha permés que seleccions nacionals sense estat participen en competicions oficials, el càs del hoquei català fa 3 anys va ser per denunciar-ho al tribunal de l'haia.
Publicar un comentario