Ara va de bò...

Vaja, ja és divendres, tan sols queden dos dies de magdalena i encara que el còs ja comença a fallar la veritat és que està siguent una setmana de crack. Aquesta nit aniré a la famosísima colla el Magre, com ha estat habitual en moltes magdalenes. Pero aquest cop serà un poc especvial, ja que serà l'última magdalena de Laura com a soltera (he he, ho tenia que dir). Moltes felicitats per a d'ells i espere amb deler la boda, la despedida i demés festes...

Ja quasi tots s'han passat per la Rilisss i la veritat és que hem fet curt d'existències alcohóliques, demà ens tindrem que veure l'aigua del water. Llastima que Miguel ha estat un poc de baixa forma, els 32 ja asomen i pesen molt (verdad David?).

Bè, jo vaig a dormir la mona que encara queden 2 dies i no val a vadar. Encara queden mons per descobrir...



pd. per cert, avui és el concert del Bloc Jove al carrer San fèlix, sí sí molt prop de la Rilisss, tot queda en casa vaja... espere que allí ens veiem.

Grans Mites: El catch de canal 9.

Per desgràcia poques vegades he vist canal 9 amb asiduitat. Em lamente pel fet que la majoria de vegades que ho he fet és per a veure futbol o films (en castellà, això si), i perque el 90% de programes de "producció pròpia" m'han donat sempre vergonya aliena i, a més, quasi mai m'he sentit identificat com un d'eixos valencians de la "televisió de tots els velencians".

Ja no és tan sols el fet lingüístic (un servidor s'ha fet un fart de veure la RAI i rtlhun), ni tant sols la nefasta inclinació política (nefasta per mi, es clar), es tracta d'eixa manca d'originalitat, d'eixa falta d'estil propi que rebossa el canal autonòmic valencià. Vint anys existint i mai m'he engantxat a un programa, mai he comentat amb els amics rés original del canal, mai he disfrutat dels seus locutors i presentadors... mai? No es cert...

Correrien els anys 1992-93 , si crec recordar bè, i alguns dels alumnes del institut Miquel Peris del Grau de Castelló , cada divendres i amb cara d'haver dormit poc (ens llevavem a les 6'15 els que erem de Benicàssim) comentavem amb satisfacció les correries i les aventures dels lluitadors de la WCW que sortien cada dijous a la nit de 12'30 a gairebè les 2 en canal 9. Era el "catch" o lluita lliure que, en aquells temps, va disfrutar d'un cert moment de glòria i , cosa increible, canal 9 es va mostrar una de les pioneres d'aquell espectacle a la televisió.

Que tenia el catch de canal 9? Era més espectacular? Era més emocionant? No, el seu secret tenia un nom, una veu , un geni: era el catch de Paco Nadal.

Sí, aquells que sou més joves el recordareu per femaes com el "Paco, Paco, Paco", com a comentarista de partits de 2ona B o tal volta per l'imfame "Amunt València i Macho Hercules" junt a Julio Insa. Realment fins a que no va fer ningun d'aquestos programes mai li havia vist la cara, tan sols era una veu en off, rotunda, contundent, sarcàstica i 100% valenciana.
M'agradava i encara guarde en la memòria els colps més caràcterístics d'aquest esport a l'estil Paco Nadal: "patà" voladora, pica d'ulls, "patà" als collons, cadira elèctrica, l'helicopter... tot protagonitzat pels estrafalaris lluitadors de la WCW. Era curiós com alguns, Paco, els pronunciava i traduia bè : els doom (dos negres de 2x2), Jim "estaca" Duggan (un tio barbut en cara de males puçes) o Midnight Express (dos rossos oxigenats que donaven volantins). Pero d'altres semblaven més extrets de la factoria Paco Nadal com "el maneta" (un gros amb una ma dibuixada a l'esquena que sempre perdia), "el farina" (un tipo flac amb un mocador al cap que tiraba faria als ulls), "el porquet" (un personatge barbut que ensenyava la dentadura dels seus contrincants a les cameres). "l'ardilla" (castellanisme inclós, era un tipo que tenia cara d'esquirol) i d'altres els adaptava com al famós Rick Flair "el noi de la naturalea".

Sens dubte els meus preferits eren una parella de samarros peluts amb barret de coronel i gabardina estil sudista que portaven una bandera conefederada, el nom d'aquestos dos era realment "The faboulous freebirds" però per a Paco Nadal sempre varen ser "Els Pardals Lliures de Minnesota". Realment no se d'on va treure el nom, pero al llarg de molt temps vaig pensar equivocadament gràcies a Paco que Minnesota era un estat del sud (quan realment és i era part de l'Unió, i van vestir de blau a la guerra civil). Supose que a Paco li era igual i que comentava aquest espectacle amb la serietat que s'ho mereixia per a fer-nos disfrutar que, realment, és el que importava.

Mai més vaig veure la lluita lliure, ni la wwf ni ninguna d'altra. Realment no m'agradava i en castellà em semblava ridícul, amb gràcies forçades i una falta alarmant d'eixe sacasmé destructiu que només els nostres, els valencians, poden disparar.


pd. Paco Nadal també va introduïr al seu programa la lluita lliure femenina comentada per éll, pagarie per tornar a veure'l.

KNOCK OUT al segon round...

Bè, com era d'esperar, ja no estem per a les voràgines d'abans i el tercer dia de magdalena toca descansar... De moment ha començat dureta, i alguns ja vos haveu passat dper la Rilisss per a fer-vos una copeta i xarrar una estona. El dilluns, dimarts i dimecres no estarem oberts (no Miguel, no Party) pero el dijous a tope tres dies que queden. Allí ens veiem...


pd. La direcció exàcta és Carrer Forques, en el que fà cantó l'ovella negra.

Nou fixatge de la COLLA RILIIIIIIS

Bè, noticia sense precedents, aquest any he fitxat per la Colla Riliiiis , formada entre d'altres per Juanjo i Miguel Salvà. Per a entendre la notícia, i que els deus em perdonen per les comparacions, és com si un equip format per Paul Gascoigne, Paul Ince, Romario i Maradona fitxaren a Tabares per a formar part de la davantera... seré resulton pero vorem si arrive a l'altura...


Estem al carrer San Jose o carrer Horcas, vaja ara no se, en el que fà cantó l'ovella negra, per a entendre millor l'explicació. Supose que estarem en cap de setmana i a partir del dijous, entre setmana no em busqueu, he he...

Visca la magdalena i la colla Riliiiiis ...


pd. Un servidor no es fà responsable dels danys i perjudicis que les i els personatges que acudeixen puguen rebre per part d'esser pertanyens o afins a la nostra organització. :-P

Tres Reyes (la vesió que David Rusell mai va aceptar)

Supose que sobraran paraules, pero aci deixe unes fotos del meu primer encontre amb el dessert (havia sobrevolat el del Gobi, pero això no val, i el dessert de les palmes, docns... no) del sahara prop de Tozeur en Tunissia. Com veieu acompanyat per les habituals models brasilenyes en les que faig gairebè tots els viatges.

I a més , tambè varem pujar en dromedari qual Gordon de Khartoum o T. E. Lawrence ...


Dic primer contacte amb el dessert perque pense anar més vegades, Jordania, Arabia, Egipte... ens tornarem a encontrar ...

La veritat és que el senyor Victor Sos cada vegada fa millor les fotografies, pero amb models tan templat i atletics com el de la fotografia de dalt és realment difícil que queden malament...
:-P

El Tropilla, Tallarn Liutenant.

pd. "Los mejores no vendran por dinero, los mejores vendran por mí"
Thomas E. Lawrence de Arabia

MAGDALENA FESTA PLENA!!

En certes ocasions, al llarg dels meus 5 anys d'exili a Barcelona, el meu company de pis i amic Cento es referia a les festes de la Magdalena com un temps en el que "hi ha bula papal, tot se val". D'altres, com el meu amic Eduard (un Benicassut que no surt al llibre), afirmen que "la magdalena és l'única setmana en la que els castellonencs aconviden a algo i si no vas s'enfaden". El cert és que per a les persones que no pertanyem a una gaiata (val que siga soci del Cd Castellon, val que tinga Colla, pero per ahi no pase... no podrie mai més mirar-li a la cara a Sant Antoni) la magdalena són 9 dies de desenfreno si teny 17-20 anys , 6 dies de desenfreno si tens 21-26, 5 dies si pases els 27 i estàs en bona forma i dos caps de setmana si tens més de 30... és una festa feta per la gent, que deambule pels llocs de costum i fà les coses de costum, tan se val si tinga 17, 25 o 40 anys... i el cert és que la magdalena és una gran festa a la monotonia i al inmovilisme. Tot deu ser com la magdalena pasada per a que siga típicament magdalenero, i perque al cap dels anys les imatges magdalenenques es confonen en sus sol e indatable arxiu (algú de vosaltres, oh coetaneos, se'n recorda de les magdalenes de 1995, 1997 o 2003?).

Un altre aspecte de la magdalena és que la gent pot fer i vestir especialment el i com li rote. Recordem que el barret de palla i les camisetes de colla (algunes especialment "elegants") es duen amb dignitat siga quina siga l'hora, el contexte o la edat i sexe del que la porta, "està de magdalena" diran tots.

El soroll nocturn, eixe gran amic d'alguns castellonencs, que tant critiquen a l'estiu en el meu poble (sobretot en zones de la platja) i que és relativament i desigualment permés provinga d'on provinga. Recordem que algunes colles i llocs tenen especial bula per part de l'ajuntament mentres que d'altres estan baix vigilància SWAT al més mínim sospir. En aquest tema sempre he cregut que la culpa no es sols de les lleis més o menys restrictives, sinò de la sociabilitat de la gent que no està disposada a cedir ni un sols moment de disbauxa en prò de la seua própia frustració vital (ho diu algú que al llarg de 4 anys va soportar com sa casa tremolava tots els matins per obres i com cada any a l'estiu ricky martin, georgie dan i d'altres canten sobre el seu armari tots i cadascú dels éxits estivals, i que mai varem possar ni una queixa a ningú). Supose, i algun dia extendrè les meues teories, que tot tè que vore amb aquest moment màgic en el que la gent esdevé , de cop i volta , de persones en aquells essers sinistres i misteriosos anomenats veïns, especialment colloners a magdalena. Si Joan Fuster reclamava en assaig el silenci, el tropilla (ja veus tu) reclama publicament i energicament combatir el silenci absolut que alguns pretenen proclaman dies del soroll absolut. En quin mal dia vaig decidir no fer-me donçainer...

D'altra banda, la magdalena és bonica perque veus a tota la gent que t'agrada veure (i a aquella que no també, es clar) en un ambient de festa incondicional que es difícil de trobar normalment , que no es tornarà a repetir fins l'any següent per la próxima magdalena, i que tant necesita (al meu entendre) la gent que habita en la capital de la plana.

Així doncs, espere que ens trobem de festa (jo almenys si que ho estarè) i que en parlem entre cacaus, cervessa i algunes cosetes més que engorden i no són bones per la salut... he he...

pd Com que les imatges no tenen que vore gens en la magdalena? É posible, pero ja sabeu que magdalena tot s'hi val?... :-P

Que tingueu bones festes i feu bondat!

L'hora del pensionista

Esto es todo amigos... Ens diu adeu (o no) l'última figura política que quedava del segle XX, no entraré a valorar la seua obra i milacres que supose que hi haurà per a tots els gustos, pero si a dir que espere que la gent de Cuba tinga una transició política lliure, pacífica i digna. Espere també que la gent que conec d'aquesta nacionalitat puga tornar a casa i reencontrar-se amb les seues famílies sense por i sense ningun problema, siguent conscient de la gran responsabilitat que tenen a partir d'ara. Bona sort.

pd. al comandante li recomane jugar al dominó o als escacs, repós i molt d'aire lliure, que pareix ser el que es respirarà a partir d'ací poc a l'illa :-P

Ystoria castellonensis

...tal heran e tal fizieron aquellas gentes de Castulo Vechio Magdalenensis en achel tiempo del reverenciado Rei Don Jaimeh.

Residian e mal bibian aquellas gentes en tal locho, arando sus eriados campos e pastando sus animales, capras et vobis, por las escarpadas laderas de la magdalena. Eran gentes de buen acer e buen guardar, celosas de sus bienes e temerosas de Dios nuestro senyor. Su numero crecia en desmesura, no mas dado a la candidez e fogosidad de sus embras si mas no a las bellezas que de lejanos e hecsotiqos paises de eçte alli se congregaban.

Diose una noche que un pastor, mientras paciguaba su bestiar, vio qual fogon una luz nella motanya, e este, aunque tentado de llamar a los monicipales pues oras completas se acercaban e no era ya tiempo de algarabia, fue vencido por su curiosidad e acercose con temor para contemplar de cerca tal fecho. Namas yegar al sito maravillose, pues se trataba de un lledoner ardiendo qual focho no lo consumia mai. La luz de tal milacro cegole a buen pastor que arrodillose y una voz que provenia del cielo hablole: "Postrate ante el senyor e crede".

El pastor pues ombre de buen creer era, maravillose e alabo a nuestro senyor por tal milagro. La voz de nuevo hablo: "Reune a tus congeneres e veçinos, congredad vuestro bestiar, cerrad buestras alqueries e marchad a la plana, pues tal cosa ordeno e me es plaçentero"
"mi senyor" respondio el pastor "tales gentes son celosas de sus bienes e oscura lengua hablan, difiçiles de congregar e mas aun de guiar tal fatigoso e lungho camino"
La voz qual atronante tono respondio airada "hombre de pocha fe, abla a tus veçinos e convinçente seras pues yo ablare por ti".
Tal hiço el pastor que congrego a todo ombre, toda embra e toda bestia bajo rocal e nel momento de hablar sintio la fuerça de su senyor que hablo convinçente y asi dijo "gentes de castulo vechio e maçias, dios ha hablado e dijome que deberemos abandonar questo locho e marchar a la plana per fondar vila" la duda invadio a las gentes pero el pastor siguio ablando fermemente "pensad pos que el senyor nos anima, marcharemos infatigables donde el nos mande".
Hicieron caso los aldeanos e todos sus bienes congergaron e cargaron abandonando el locho mas no sin antes contruir hermita y llamarla magdalena, con la firme convichçion de tornar cada anyo con sus mehores galas en romeria.
Largo e tortuoso era el camino e grandes calamidades sufrieron , la duda se sembro e multos se fermaron entre los umedales "no avançemos, fermemonos e facemos vila en esta marjal" y alli se detuvieron. El pastor temeroso hablo al cielo e imploro "ves senyor que hasen caso de tu palabra, e aqui ferman fondando apartamento e incordiando".
El senyor le respondio "hombre de poca fe, bien ya pense en castigarlos. Escoge a aquellos mas pios, y reparte estas blusas negras , estos panhuelos berdes e estos gorros de paja, e asi abran de veçtir los que quieran seguir a sus senyor, los que asi no viçtan seran castigados con la consagraçion del anatema". Açi hiço el pastor que repartio tales ropas a aquellos que quiçieron açeptarlas. Tal fue la ira del senyor que no quedo ni uno de vivo de entre aquellos que no le siguieron.
La romeria siguió su camino entre penalidades e fatiga, ataviados con tales ropas e alegres en su ànimo pero ambrientas en sus cuerpos e sus bestias. El pastor volvio a implorar al cielo: "mi senyor famelicos eçtamos e sedientos por la fatiga e el camino".
Y el senyor les respondió "ombre de poca fe, ves esos tramuçeros e cacahueros? pues solo con mi palabra los hare abundantes i saçiareis el ambre, veis aquella fontana seca? pues solo con mi palabra la hare manar de miçtela e licor divino, para apagar vueçtra sed".
El pastor dio graçias e lloro "Asi pueç mi senyor a un estamos cançados e el camino es largo e tortuoso".
Y el senyor le respondió "Aun dudas de mi palabra, hombre de poca fe?. Mira aquellos canyares, corta canyar para proporçionar baçton e apoyo a los peregrinos" y volvio a deçir "mira que soy bondadoço e hare llover viandas para que en el camino no os falte yantar". Y asi llovieron gran cantidad de rollos, e los peregrinos los ataron alegres a sus canyas e prosiguieron su camino entonando e cantando una confusa letra "xorrocoxoc...." en su oscura lengua.
E fue eçta la que ofendio a Dios, pues tal numero de blaçfemias contenia que sus divinos oidos sangraron e este se dirigio al pastor: "gentes desagradeçidas, asi es como ofendeis al que bien os haçe? Yo hare con mi palagra maldiçion. Que vuestra oscura lengua se confunda se la llame de muchas formas, que solo podais hablar en ella entre vosotros peregrinos, e cuando vuestros hijos e hijas, e bestias ya sean domesticas o selvajes la escuchen oigan solo palabras en caçtellana lingua, mas plaçentera a los oidos de dios. Tal es mi palabra". Y açi se hizo. "Y para conmemorar eçte dia y entrar en terreno sacro dignamente construireis gaiata, de muchas formas e muchas luces, que os guiara por el camino oscuro haçia la tierra prometida".
Y asi hiçieron, las diecinueve tribus construyeron dieçinueve gaiatas i en la plana entraron, ataviados con sus pertrechos, con su desçendencia e bestias, para fundar vila. Una de las tribus se dirigio a la costa, pueç gente marinera se trataba e fundo alqueria para honrar a san piertro. Las demaç se repartieron por terme, rafalafena, san roc, cor de la çiutat, ribalta, fadrell, ect...
Y esto complajo a nueçtro senyor.
Tal es y tal hiçieron los que se llamaron habitantes de Caçtellon, de sus venturas y desventuras e sus relaçiones con otros lochos ya hablara harto y tendido este humilde historiador, que tal oyo estos fechos e açi los conto. Por la gracia de nuestro senyor jesucrist, la vergen del Lledon, por sant Blai e San Roch. Annus castellonensis 757 . VITOL!...




pd. Fragment extret de la Cronicha general del antich, real e ovlidat Regne de Castelló del insigne Paolus Josephbus Favrando, protonotari benicensis.

Un país més a la festa: Felicitats Kosovo

Més estats (aprovats democràticament) s'uneixen als existents, pareix ser que rés és sagrat i que les esències inmutables es rendeixen a la realitat maleable. Quan més siguem més riurem (encara que igual açò acave com el rosari de l'aurora, que tè tota la pinta).

Per unes hores gaudeixen de llibertat i estes hores ja no les podrà esborrar ningú (algú se'n recorda del 6 d'octubre de 1934?) :-)

The Plain of the Dead (La romeria del zombies. trad lliure)

maginem, només per un moments que es produira un atàc Zombie a Castelló. Que? Que no és posible? Menys provable és que IU mane a l'ajuntament, la diputació o el parlament i mira la canxa que els donen...

Imaginem-nos doncs, que els difunts més recents (i d'aquells més antics, pero amb més dificultats) tornen a la vida per menjar-se als vius, que tranquilament habiten en la "bonica" capital de la plana. Com seria l'invasió? Que fariem? Hi haurie posibilitats de sobreviure?

Supose que el succés (que seria produit per diversos factors antiecològics que no nomenaré) començaria de nit, com és habitual en aquestos succesos, i el focus inicial seria el cementiri municipal, posant en perill en primer moment a la gent que viu i treballa pels voltants. A part dels cotxes que s'aturarien en les rotondes per a curiosejar, les primeres víctimes de l'invasió serien els habitants veïns de l'UJI i l'Escola oficial d'Idiomes (lo siento Juan, estas muerto) aprofitant-se que aquesta gent va a treure el fem serien atacats pels mostres infernals famolencs de carn humana viva.

En aquestos primers moments tots sabem que ni cundiria el pànic ni es donaria l'alarma, els veins de Castelló només s'alteren en horari de prime time televisiu quan la música d'algun local està un pel alta i els zombies, per a desgràcia de molts, són animals semi-reptants i silenciosos no constiuint així motiu de disgust decibèlic. Els crits de socors del infortunats tampoc alarmarien a ningú, per desgràcia vivim en una societat on els crits de socors ja no són el que eren, sobretot si aquella nit hi haguera un partit de Xampions.

Tenim, doncs, que ningú s'assaventaria fins a que els morts vivents (i els nous morts vivents, tots sabem que una mosegada amorosa d'un zombie converteix irremediablement a un altre esser viu en zombie) alcançarien ja l'hospital, el nou castalia, la guinea i el corte inglés sense que ningú es donara conter i/o les autoritats conegueren la noticia.

Ara bè, la situació començava a ser seriosa quan els primers morts vivents arrivaren al Ribalta (en el càs que aquest encara existira) i s'escamparen per les rondes, creant d'una vegada el pànic i el caos entre la gent del centre, que buscaria consell en el que diu la televisió. Les cadenes espanyoles estatals encara estarien donant els gols de la xampions (i si el madrid guanya els repetirien fins l'aborriment), Antena 3 alguna serie espanyola d'eixes infumables que pretenen ser d'humor i que no mereixen ser interrompides per una simple alarma zombie en una ciutat de provincies, Canal 9 parlaria de les llistes pseudolegals d'ANV i de les magnífiques obres que realitzaran en el cap i casal amb diners dels contribuents algunes empreses amigues dels que manen, i la Troncha i Josety? be, deixeu-me la llibertat d'imaginar un atàc zombie on ja han sigut devorats a les primeres de canvi (si a la llarga no estarà mal i tot...).

Siga com siga arrivarà un moment en que les autoritats tindran que respondre i donar senyals de vida (mai millor dit, je je) i ho faran, inevitablement en una roda de premsa a diverses bandes:
- El PP: llevarà gravetat a l'asumpte dient que tot es tracta d'una estrategia catastrofista del Psoe, la situació està controlada. Carlos Fabra culparia a la SER directament d'extendre bulos i noticies sense fonament (comissions il.legals, nepotisme, atacs zombies, corrupció...ect).
-El Psoe: donat la seua iniciativa i valia per afrontar les crisis a Castelló, començaria la roda de premsa amb un hora de retard (just quan els zombies ja estarien entrant en el cortefiel) i demanaria inmediatament la dimissió de tots els càrregs de govern local i provincial (cosa molt útil en moments de crisi).
-Els de IU: ah? eixos existeixen a Castelló? Bé, supose que Conxa Amorós, seguint estrictament la disciplina del seu partit i veient la situació, demanaria el dret de vot per als difunts amb no més de dos anys de podriment (todo vale senyores, todo vale para el 5% estatal, segur que molt zombies voten ecosocialista) i culparia al PP i al BLOC de Nomdedeu per firmar pactes conjunts amb forces infernals de Satan, Belzebú, Saruman i Skeletor al mateix temps, prometent-se comisions i despatxos.
Supose que amb el temps perdut d'aquestes rodes de premsa, tots serien devorats dins l'ajuntament i els zombies ja estarien en les tasques alimentant-se d'aquells mangantes que van de farra entre semana (Guillermo, ya eres zombie).
Que què faria el BLOC? Bè, com a homes d'acció que són a Castelló supose que es prepararien per a la defensa de la població i per a coordinar la posible evacuació , aquells que van ser veterans a l'indoxina i entrenats en Argel s'aventurarien en la "zona zombie" de més enllà del carrer enmig per trobar humants amb vida i , cal remarcar, que els càrregs elèctes municipals ex-agents del mossad i ex-mercenaris en Angola protegirien amb la seua vida a la bona gent de mestrets, una vegada més abandonats per aquells que manen i per aquells que reneguen. O no seria així? (si vos pareix partidista aquesta interpretació llegiu el meu perfil personal, jo no enganye a ningú, i deixe que els integrants del colectiu de castelló postejen per a dir ells mateixos què farien).
Amb les autoritats eliminades i el 55% de la ciutat invadida pels zombies la situació es lo suficientment greu com a pensar que encara es pot salvar la vila. Hi haurien zombies per tot arreu. Els veins del centre sortirien tots de colp amb els cotxes 4x4 i els Bmw i similars per les "grans avingudes" de Castelló, que sens dubte es colapsarien en qüestió de segons i els seus tripulants serien devorats pels morts vivents com si s'obriren llandes d'olives farcides. Els zombies lentament pero amb fermessa arrivarien a la maria agustina i a palmeretes (Miquel, Victor i Javi teniu una posibilitat d'escapar, si haveu aparcat cap a la sortida de castelló es clar, si hem de confiar en la vostra forma física... ja esteu morts), per l'altra banda la fadrell ja és zona afectada i els zombies es dirigeixen per la Yolanda Casalduch cap al Peri 18 i les afores de la ciutat . Raül, tu ho tens bè, agafa el camió i tens dos posibilitats: anar cap al sud on les dones i el clima són càlids i sensuals o bè agafa la nova ronda i anar cap al Grau, on es coordinarà la defensa desesperada (i on tens posibilitats de morir o convertir-te en zombi), tu decideixes.

La reacció! ah, si, tampoc els essers humans som tant borregos que ens deixariem menjar alegrement pels morts vivents. Pensem doncs que la part nord-est de la ciutat i el disticte marítim són les zones més allunyades de l'infecció i per tant la gent que viu allí (gran part de nacionalitat romanesa) ja estaria avisada del que pasa. Aquesta gent junt a aquells afortunats que han aconseguit escapar falcaran les barricades en l'avinguda del mar (i leandre a formentera, juas juas..), més enllà del Carrefour , on ja és GRAU.

Sí amics, el dia de la romeria del zombies es coneixerà tambè com el dia en que la cooperació entre Rumanos, Graureros i militants del Bloc defengueren la ciutat i la terra contra les hordes del infern, els autèntics herois i salvadors de Castelló. Mentres els pocs municipals que queden coordinarien l'evacuació pel camí del serradal direcció a benicàssim on els supervivents podran descansar en el seus apartaments. És cert que ni tan sols els zombis s'aventurarien per alguns camins del grau i aquesta seria la seuan perdició, a camp obert i amb aquestos dos colectius de veins com a enemics intractables (pensem que els romanesos, sobretot els de transilvania, ja estan acostumats a succesos similars i que els grauers han tingut sempre que tragar amb massa coses per a que una simple plaga de zombies provinent de Castelló els doblegue) els zombies tenen les de perdre. La batalla seria dura, pero la victòria segura.

Y que quedara de la ciutat? no serà aquesta l'hora de tornar-la a reconstruïr el centre per fer-lo més accesible i afrontar amb posibilitats una emergència com aquesta? El nombre de gaiates es reduïrà de 19 a 2 (la de rafalafena i la del Grau)? Passarà a ser sant Pere la festa oficial de la ciutat? Aconseguiran els romanesos la clau de la ciutat (entregada pel nou alcalde, que tots sabem qui serà, veritat? ;P) ?

La resposta la tindreu algun dia amb : La romeria dels Zombies 2: malson d'estiu a Benicàssim.

Salut.

El tropilla.

COLEGAS

M'agrada el heavy metal. Ho deia quan no estava de moda i ho dic ara que Castelló pareix viure una edad daurada en quan a llocs on es pot sentir aquesta música d'herois, valquiries i distorsions.
Sembla extrany perque la gent ara ens veu com a persones formals (unes més que altres) , amb cabells curts i roba més o menys elegant, alguns amb hipoteques i xiquets, d'altres soterrats per la quotidianeitat de treballs monòtons i repetitius... pero a tots ens segueix agradant, a tots els que l'hem sabut entendre i l'hem tastat encara ens agrada.

No sé bè com va començar. Crec que la culpable va ser una cinta tdk amb el heatseeker d'acdc, killers d'Iron maiden o painkiller de judas priest... tan se val, ben segur que mai varem grabar a madonna o a mecano (no tornare a dir esta paraula al meu blog) damunt i apostaria que aquesta cinta original romàn mostosa en algun calaix del garatge, disposada a ser escoltada de nou quan el món estiga a punt d'explotar (en el càs que encara hi hajen reproductors, es clar).

Pero lo que de veritat ens va fer el que serem sempre va ser el coleguisme.Alguns van optar pels cabells llargs o molt llargs, d'altres mai varen pasar del model sota d'espases (es clar, un heavy tè que ser només sota d'espases), pero a tots ens agradava posar la nostra música a les festes (sobretot en les d'estiu en la casa d'algú que no mencionarè) o en la penya, quan en teniem. Alguns preferien a Metallica (fins el load) i d'altres a Manowar (sobretot el Thriumph of steel), consideravem a Iron Maiden els més complerts i el directe més admirat el Live after Death (si, si, en la làpida de la portada hi havien un epitafi de H.P. Lovercraft...). Erem heavys de Benicàssim, un lloc on es recordava el concert de Baron Rojo al 1986 i les destrosses ocasionades pel metall al poliesportiu. Erem heavys que anaven a tirar la basura, pasejavem al gos, jugavem a rol i lligavem gens als estius (i als hiverns).

Aleshores no podiem anar a castelló a sovint, pero el primer que varem fer quan tinguerem transport va ser anar al pub Manowar, únic representant del gremi aleshores. Allí no es lligava, tan sols es bevia i es sentia BONA MÚSICA.

14 anys després Castelló s'ha plenat de bars músicals de tendència heavy que a més han fet desapareixer (crush the infidels) llocs de pijos i modernuquis (juas) com l'octopussy o el ricoamor... a més la qüestió de sexes ha variat molt, i els i les joves es troven per igual en aquestos llocs. El heavy metal està triomfant en castelló, s'ha fet justicia.

I on ens trobarem els vells colegues per celebrar-ho en magdalena?... doncs als llocs on va la gent de 30 anys... al raspabar o al fourseasons.... ja sabeu que el món que els herois ajuden a forjar no està fer per a d'altres, no per als própis herois... mai la tragedia grega, bruce dinkinson i castelló havien estat tan prop.

El tropilla.

pd. observeu les fotos... i penseu... en que ens podem acavant convertint

Qüestió de Fè

Els més savis del bar diuen que la fè pot moure montanyes i que tot és posible si es desitja de veres. Hi han més frases fetes célebres a remarcar pero tindria que prendre el cafè amb massa sucre per aprendre-les i se'm caurien les dents. (supose que ningú voldrà que això em pase)

Pos això, la fè és el que m'ha aventurat a fer un blog personal, o millor dit, fer-lo i actualitzar-lo serà una autèntica qüestió de fè per a algú que (vergonyosament) considera les matinades i el treball avans de les 12 com a crims contra la humanitat. Per això em dedicarè (espere) a escriure coses per la nit (quan el barça no jugue xampions o tinga raid en el WOW, vaja, els herois actuals som així).

Qui soc jo? Vaja, la majoria que llegeixen estes paraules em coneixen en realitat, i saben que no soc tan llest, tan valent, tan alt i molt més atractiu del que dic i escric. Pero això no lleva que em mostre al món cibernètic (ah, desde Tron a Matrix, veinte años nos contemplan) amb el meu pseudonim de tio pedant i no amb el meu nom real, per allò de donar un punt misteriós (per a qui li agrada el misteri) o per a demostrar a les meues amistats que puc ser molt més impresentable del que sol ser normal. Alguns es preguntaran, que vol dir "tropilla", i només aquells que varem compartir seient a les animades classes de David Ballester (sí , sí , Recursos II, jovenes jedis..) ho poden descifrar. Algun dia explicaré perquè, si escau, es clar.

Be doncs, supose que ací aniré contant cosetes tal i com se'm vajen acudint , per vencer a l'aborriment i la desidia que provoca l'inactivitat forçada, per compartir bobades amb la gent que ho considere i, el més important, per demostrarme a mi mateix i als demés que puc fer alguna cosa més que vore pelicules xineses i menjar pipes.

Espere escriure promte.

Puszi.

El tropilla.