M'agrada el heavy metal. Ho deia quan no estava de moda i ho dic ara que Castelló pareix viure una edad daurada en quan a llocs on es pot sentir aquesta música d'herois, valquiries i distorsions.
Sembla extrany perque la gent ara ens veu com a persones formals (unes més que altres) , amb cabells curts i roba més o menys elegant, alguns amb hipoteques i xiquets, d'altres soterrats per la quotidianeitat de treballs monòtons i repetitius... pero a tots ens segueix agradant, a tots els que l'hem sabut entendre i l'hem tastat encara ens agrada.
No sé bè com va començar. Crec que la culpable va ser una cinta tdk amb el heatseeker d'acdc, killers d'Iron maiden o painkiller de judas priest... tan se val, ben segur que mai varem grabar a madonna o a mecano (no tornare a dir esta paraula al meu blog) damunt i apostaria que aquesta cinta original romàn mostosa en algun calaix del garatge, disposada a ser escoltada de nou quan el món estiga a punt d'explotar (en el càs que encara hi hajen reproductors, es clar).
Pero lo que de veritat ens va fer el que serem sempre va ser el coleguisme.Alguns van optar pels cabells llargs o molt llargs, d'altres mai varen pasar del model sota d'espases (es clar, un heavy tè que ser només sota d'espases), pero a tots ens agradava posar la nostra música a les festes (sobretot en les d'estiu en la casa d'algú que no mencionarè) o en la penya, quan en teniem. Alguns preferien a Metallica (fins el load) i d'altres a Manowar (sobretot el Thriumph of steel), consideravem a Iron Maiden els més complerts i el directe més admirat el Live after Death (si, si, en la làpida de la portada hi havien un epitafi de H.P. Lovercraft...). Erem heavys de Benicàssim, un lloc on es recordava el concert de Baron Rojo al 1986 i les destrosses ocasionades pel metall al poliesportiu. Erem heavys que anaven a tirar la basura, pasejavem al gos, jugavem a rol i lligavem gens als estius (i als hiverns).
Aleshores no podiem anar a castelló a sovint, pero el primer que varem fer quan tinguerem transport va ser anar al pub Manowar, únic representant del gremi aleshores. Allí no es lligava, tan sols es bevia i es sentia BONA MÚSICA.
14 anys després Castelló s'ha plenat de bars músicals de tendència heavy que a més han fet desapareixer (crush the infidels) llocs de pijos i modernuquis (juas) com l'octopussy o el ricoamor... a més la qüestió de sexes ha variat molt, i els i les joves es troven per igual en aquestos llocs. El heavy metal està triomfant en castelló, s'ha fet justicia.
I on ens trobarem els vells colegues per celebrar-ho en magdalena?... doncs als llocs on va la gent de 30 anys... al raspabar o al fourseasons.... ja sabeu que el món que els herois ajuden a forjar no està fer per a d'altres, no per als própis herois... mai la tragedia grega, bruce dinkinson i castelló havien estat tan prop.
El tropilla.
pd. observeu les fotos... i penseu... en que ens podem acavant convertint
9 comentarios:
A la llista d'herois te falte Pep Querol! que sempre lluite pel be!
Un salut des de Barna, d'aquell que viu al costat del Astromaricón... creador del armies de los no hombres
Cert és, Pep l'avatar etern. Ho tindré present...
per cert! si vols frikisme del xungo, baixat: Atomic cirkus! i sabras que son els shub niggurats.. aço es superior a una de zombies karatekes... Alone in the dark es una obra mestra al costat...
Per fi, un lloc on ens podem reunir los hijos del trueno.
Seràs seguit i observat, i que el domador (un malalt) no s'imagine coses rares.
Los Planetas s'han separat, però com deia Gaspart, "perdono pero no olvido"
Jo (com saps molt be) no soc gens "jevi", pero he tingut la "sort" de compartir la meua vida amb una "tropilla" (se'm permet utilitzar aquesta paraula?) d'enamorats dels peluts. Mentre les meues amigues sentien Alejandro Sanz, a mi em portaven a vore al "tio Rosendo" (amb qui compartisc aniversari:23F) i als ex-"Mari Cruz Soriano y los que le afinan el piano". La meua feminitat va quedar tocada per sempre. Menys mal que m'he casat amb un d'ells i no he de demostrar res... Supose que no en totes les bodes sonen els Led Zeppelin... Moltes felicitats per aquesta aventura "bloggera", Pau Josep...
isabel
has elegit bè casant-te amb un d'els nostres, ja voràs que som com el bon vi, amb els anys millorem força.
:-)
pd. I si damunt de heavy és borrianero, doble bò.
Pero si es borrianero y es Paco, la has cagado pero bien...
Paco es un gentleman, sacado de los mejores colegios britànicos (i borrianeros), de educación exquisita, sobrio en sus costumbres y noble en su porte. Si yo fuera la Reina ya lo hubiera investido Sir y ocuparia un lugar en la corte.
Que insinuas?
Tarde, pero posteo. La cinta en cuestión fue el "Ram it down" de los judas, y pa completar la misma tenia el killers de IM y alguna delicia mas que no recuerdo, pero me la grabé en la cara b de una de 90, no se si detras de un concierto de "crash diet" (el nombre antiguo de "arkanoid" y de los tiempos cuando gaven, angel y demás se dedicaban al versioneo metalero y no las cosas esas aterciopeladas de ahora)o algun viejo disco de templario, y por eso hago memoria.
Y el pelo corto es mas una obligacion que una devocion, que calvo y con melena...
Publicar un comentario