En certes ocasions, al llarg dels meus 5 anys d'exili a Barcelona, el meu company de pis i amic Cento es referia a les festes de la Magdalena com un temps en el que "hi ha bula papal, tot se val". D'altres, com el meu amic Eduard (un Benicassut que no surt al llibre), afirmen que "la magdalena és l'única setmana en la que els castellonencs aconviden a algo i si no vas s'enfaden". El cert és que per a les persones que no pertanyem a una gaiata (val que siga soci del Cd Castellon, val que tinga Colla, pero per ahi no pase... no podrie mai més mirar-li a la cara a Sant Antoni) la magdalena són 9 dies de desenfreno si teny 17-20 anys , 6 dies de desenfreno si tens 21-26, 5 dies si pases els 27 i estàs en bona forma i dos caps de setmana si tens més de 30... és una festa feta per la gent, que deambule pels llocs de costum i fà les coses de costum, tan se val si tinga 17, 25 o 40 anys... i el cert és que la magdalena és una gran festa a la monotonia i al inmovilisme. Tot deu ser com la magdalena pasada per a que siga típicament magdalenero, i perque al cap dels anys les imatges magdalenenques es confonen en sus sol e indatable arxiu (algú de vosaltres, oh coetaneos, se'n recorda de les magdalenes de 1995, 1997 o 2003?).
Un altre aspecte de la magdalena és que la gent pot fer i vestir especialment el i com li rote. Recordem que el barret de palla i les camisetes de colla (algunes especialment "elegants") es duen amb dignitat siga quina siga l'hora, el contexte o la edat i sexe del que la porta, "està de magdalena" diran tots.
El soroll nocturn, eixe gran amic d'alguns castellonencs, que tant critiquen a l'estiu en el meu poble (sobretot en zones de la platja) i que és relativament i desigualment permés provinga d'on provinga. Recordem que algunes colles i llocs tenen especial bula per part de l'ajuntament mentres que d'altres estan baix vigilància SWAT al més mínim sospir. En aquest tema sempre he cregut que la culpa no es sols de les lleis més o menys restrictives, sinò de la sociabilitat de la gent que no està disposada a cedir ni un sols moment de disbauxa en prò de la seua própia frustració vital (ho diu algú que al llarg de 4 anys va soportar com sa casa tremolava tots els matins per obres i com cada any a l'estiu ricky martin, georgie dan i d'altres canten sobre el seu armari tots i cadascú dels éxits estivals, i que mai varem possar ni una queixa a ningú). Supose, i algun dia extendrè les meues teories, que tot tè que vore amb aquest moment màgic en el que la gent esdevé , de cop i volta , de persones en aquells essers sinistres i misteriosos anomenats veïns, especialment colloners a magdalena. Si Joan Fuster reclamava en assaig el silenci, el tropilla (ja veus tu) reclama publicament i energicament combatir el silenci absolut que alguns pretenen proclaman dies del soroll absolut. En quin mal dia vaig decidir no fer-me donçainer...
D'altra banda, la magdalena és bonica perque veus a tota la gent que t'agrada veure (i a aquella que no també, es clar) en un ambient de festa incondicional que es difícil de trobar normalment , que no es tornarà a repetir fins l'any següent per la próxima magdalena, i que tant necesita (al meu entendre) la gent que habita en la capital de la plana.
Així doncs, espere que ens trobem de festa (jo almenys si que ho estarè) i que en parlem entre cacaus, cervessa i algunes cosetes més que engorden i no són bones per la salut... he he...
pd Com que les imatges no tenen que vore gens en la magdalena? É posible, pero ja sabeu que magdalena tot s'hi val?... :-P
Que tingueu bones festes i feu bondat!
5 comentarios:
La transmutació de persona en veí... una idea encara poc explotada pels mestres del terror i la sci-fi...
Mmmmm, això fa que pensar...
algun film de serie B nordamericà crec recordar que alguna cosa deia d'aixó (una peli antiguisima de tom hanks o de jim carrey, crec). A més l'anglesa "Hot fuzz" també tè una linea al respecte... pero en clau sci-fi no...
Gràcies per citar una de les meues frases més cèlebres. Ara mateix no sé si em referia a l'Aplec, però és ben certa.
Hauries d'afegir: "i dura un cap de setmana per la gent que viu fora i que està estudiant encara que no tinga ganes". El segon concretament.
Què faré jo, oh domine, el dissabte a les 12 del migdia en ma casa i no al primer molí? En senyal de protesta, ompliré de pells de tramussos el terra del saló (total, net no està).
Ah, i sí que és la frase de Magdalena. La de l'Aplec, l'altra gran cita imperdible, és "allò que passa a l'Aplec es queda a l'Aplec, ningú passa comptes després".
Sèneca em diuen alguns, mira tu.
a algú que conec, quan estudiava a París, li ven enviar una "caixa magdalena" per correu, plena de tramussos, cacaus i altres viandes magadaleneres (incloent música).
Ara són altres temps i en els mercadona hi ha de tot aixina com la música la pots descarregar. Si no tens magdalena és perque no vols... m'han dit que per ahi per la Floresta hi ha un cofradia de la mare de deu del Lledó composa de castelloners exiliats (veridic), parla amb ells i fes una romerieta per collserola...
:-P
pd. ara me fas dubtar de la frase, aplec o magdalena... tant se val, el resultat és el mateix.
Ie tio, en Collserola hi ha senglars, i a mi em fan por. Cert és que en la Romeria hi ha algun garrulo, però vaja, no és el mateix.
De totes maneres, com sóc castellonero però tinc ben poca genealogia (la geperudeta també em posa) a la magdalena fa anys que no em veuen. Ho sent, sé que més d'un tradicionalista carlista del ravalet me mataria, però és lo que hay.
Tranquil, baixe dijous, després d'haver disfrutat al camp nou en els gols de... bé, millor me calle que després lo escrit queda.
Bones festes!
Publicar un comentario