Roberto "Il Divino" Baggio, giocchiamo comme mai per vincere comme sempre...Tots sabeu que soc un fan absolut del futbol italià. Obviament no es tracta de la preciocitat en el joc, ni amb el toc i brillantor que despleguen els seus virtuosos jugadors. La meua admiració es dirigeix cap a l'intensitat en el joc, l'imprevisibilitat i la sang freda envers el deventatge i sobretot amb la passió que jugadors, tècnics i aficionats viuen aquest esport.
Ben culpable són els vespres al Celeste de Messina junt amb el grans Oystein i Ervin, on disfrutàrem dels giallorossi de Totó Zampagna, Storari, Zoro, Coppola i el petit napolità Ametrano (encara recorde com rugia el celeste quan després de marcar el 3-2 de la remontada contra el Ascoli aquest davanter s'agafà al travesser per celebrar-ho amb l'afició) a la sèrie B. Pero el cert és que la meua admiració ve de molt abans.
A l'any 1982 Italia guanyà el mundial de Espanya, amb classe i contundència, amb jugadors com Bruno Conti, Altobelli, Serena, Scirea, Tardelli o el gran Paolo Rossi, màxim golejador de la copa del món amb 6 gols.
Als anys 80, el golejador italià per excelència era el jugador del Internazionale Alessandro Altobelli, ja en Espanya pero sobretot en el mundial de 1986 i en l'Euro de 1988, on Italia per contra no acabaria de quallar i recolliria unes discretes actuacions.
El Milan d'Arrigo Sacchi en les darreries dels anys 80 i començament dels 90 catapultà una nova generació de jugadors italians : Donadoni, Costacurta, Maldini, Baresi, Tassotti , els anomenats "Inmortals de Sacchi" (alguns realment de veritat ja que Maldini encara segueix jugant i Costacurta es va retirar l'any passat!) que juntament amb estrelles extrangeres com Gullit, Van Basten i Rijkaard feren el Milan el millor club del món. Competint al scudetto amb clubs que atravesaven un gran moment com el Napoli de Maradona i Careca o la Sampdoria de Vialli i Lombardo (dos jugadors que serien molt important en la nazionale), i als eterns rivals, Inter i Juventus.
Aquest bon moment es traduí a la selecció, un 3er lloc al mundial Italia 90, on foren eliminats per l'Argentina de Maradona, i on es construí la llegenda de Totó Schilaci, un jugador del Messina (cappocanonieri a sèrie B) que fou màxim golejador del campionat, juntament amb els rocosos Walter Zenga, Ciro Ferrara, Bergomi i amb un mig camp que mesclava la contundència d'Ancelotti i Baresi amb la màgia d'un dels meus jugadors preferits: Roberto Baggio.
Mentres, a la série A, la Juve de Trappatoni i els "invencibles" de Capello al AC Milan marcaren el futbol europeu dels 90, tot i altibaixos, amb una fornada de jugadors de primer nivell com Albertini, Pagliuca, Zola, Benarrivo que juntament a un equip sólid conquistaren el subcampionat del món en 1994 amb el propi Sacchi de seleccionador, perdent a la final als penals amb el rocós Brasil de Parreira.
La segona meitad dels 90 amb la decebedora eurocopa de 1996 pero amb uns jugadors que començaven a moures d'italia i competir en altres lligues. Vialli jugaria al Chelsea i Zola al Middlesbrough, pero el cás més evident és el de "Bobo" Vieri que en només una temporada demostraria en el Atlètic de Madrid com és un davanter italià de veritat.
En el mundial de 1998 a França, després d'una magnífica fase de grups, amb Roberto Baggio incombustible i amb Vieri i Di Baggio impresionants, Itàlia seria eliminada als penals per la França de Zidane i companyia en quarts de final.
França també seria la responsable de la derrota azurra en l'eurocopa del 2000, en una emocionant final on els "bleus" capgiraren el marcador en l'ultim minut. L'equip de Dino Zoff, profundament renovat i amb jugadors com Del Piero, Totti, Inzaghi , Toldo, Cannavaro i els incombustibles Maldini i Albertini, deixà un gran nivell i només la mala sort evità que s'endugueren el campionat.
La mateixa generació però deixà un mal gust de boca al ser eliminada en 2002 per Korea en vuitens de final del camionat del món, quan tot apuntava a uns quarts de final contra Espanya.
L'eurocopa del 2004 és, sens dubte, el pitjor resultat del azurri en molts anys, amb un equip envellit i amb jugadors que no estaven compromessos , va ser eliminada en la fase de grups després d'un sospitós empat entre Suecs i Danesos a l'últim partit, que retornà a Cassano, Del Piero, Totti i companyia a casa massa prompte. Massa jugadors tècnics en un equip que està destinat a lluitar i a sofrir.
Serà en el 2006 , inmersos amb la greu crisi de compraventa de partits al Calcio, quan la nazionale azurra traurà la casta i amb partits agònics es plantarà en una final contra la seua béstia negra, la selecció francesa. Luca Toni, Totti, Toldo, Zambrotta, De Rossi, Pirlo, Del Piero o herois nacionals com el palermità Grosso i Inzaghi, campions del món per mérits propis. I ja van 4 mundials, una estrella més en la maglia azurra.
La mirada del tigre, quan pense en el davanter que necesiten el barça i el castelló pense justament en açó...I tot aixó perquè? Doncs bè, la veritat és que en Espanya qualsevol pot ser periodista (Cento, tú eres comunicador, per sort) i sobretot periodista esportiu. També pareix ser, que al canal que emiteix el futbol l'única premisa que s'ha de complir per a ser comentarista és ser espanyol a "ultranza", encara que no tingues ningun criteri esportiu. I aixó que la selecció dels espanyols aquest any, sense personalismes i amb un seleccionador implacable, dona moltes bones sensacions. Sensacions d'alguna cosa diferent, d'una manera de treballar més planera, que la premsa espanyola ha tirat per enterra després de guanyar a Suecia i (literalment) riures dels rivals per antena. Ara vindran els dies, "y tiempo es tiempo" de treure videos de la colçada de Tassoti, de com Italia guanya als últims minuts, com són de "fulleros" i tants i tants tópics sobre els italians que demostren, per sort o per desgràcia, el marcat complexe d'inferioritat que el "españolito" unilingüe profesa cap als nostres veïns, especialment cap als italians.
Realment no crec que comparen mai els grups que li toquen a Italia en les eurocopes i els mundials i l'intensitat en la que juguen des d'un primer moment. Tampoc es poden argumentar en la suposada "mà negra" dels italians en quan a arbitratge, hi ha de tots els colors. El cert és que a aquestos periodistes se'ls ha vist el "plumero" quan s'ha sabut que Itàlia serà la rival a quarts... Potser guanyen als italians, sens Pirlo i sobretot, sens Gattuso, les opcions dels espanyols creixen... tot i que Cassano i Materazzi tampoc són jugadors per a no tindre em compte. Aleshores a aquestos cretins no se'ls podrà sentir. Els jugadors espanyols, que sense Guti ni Raul semblen inclús més profesionals, s'ho mereixerien. També el seu tècnic, que ha sabut torejar i aguantar al brunete mediàtic madridista i "por mis huevos toreros" se'ls deixà a Madrid. El diumenge ho veurem, jo no enganye a ningú i suportaré als meus amb la camiseta posada.
El "Troll de Livorno", Lucarelli membre del PCI, l'últim golejador comunista. A Itàlia tot és possible...Recorde el meu tercer dia a Messina, quan m'havia reunit al bar "Arcobaleno" en Cesare Batisti, per veure el Barça-Inter juntament amb un grup de "juventistes" (que obviament anaven a favor del Barça) i Cosimo, el propietari del local, sense coneixer-me de rés em digué: "Gli spagnuoli pensate che qui, in Italia , non sapiamo gioccare. Che siamo furbi con le regole e che vinciamo sempre con la fortuna in facia". Amb el meu italià de 3 dies li responguí: "Sí, questo pensano loro, gli spagnuoli". Cosimo va riure i comprengué desseguida a què em referia i digué orgullosament : "Ma agli spagnuoli sempre li fregamo con la nazionale"... mentres el Barça marcava el tercer gol davant del deliri de tots els asistents.
Ja fa temps que no torne per Messina, pero m'agradaria fer-ho prompte. Entre molts llocs i molta gent que m'agradaria retrobar està el "Arcobaleno" (que dir que vaig veure molts partits allí, entre els quals l'eliminació de Barça, Madrid i València per part de la Juve i l'Inter), i sincerament m'agradaria dir-li a Cosimo ... "Vedi, caro amico, che avevi raggione. A questa gente sempre la fregate perche non sanno ne vincere nepure essere sconfitti. Questa è giustamente la cretinità che mi fà urlare adesso e sempre: Forza Italia e avanti azurri".
No podia tancar el post sense una foto del gran Toto Schilacci, forza Italia e forza Messina...
20 comentarios:
home, gràcies per lo de comunicador!
Diumenge viuré enfundat de blau un dels partits més esperats per mi. Des del 94 que encara m'estic rient de Luis Enrique plorant com una criatura i ensangrentat, d'aquella era jugador del Madrid i feia més risa encara. Tassotti jugón!
Partit esperat però el viuré amb por. La història em diu que Espanya no m'ha de fer patir, que sempre hi haurà corees, grècies i frances disposades a deixar-la en ridícul, però realment té bon equip enguany, en un Villa que el vendrem per 50 kilos mínim.
No estarà Pegamento Gattusso, el meu jugador preferit, ni Pirlo, la classe italiana. Però com a bon romanista confie en De Rossi i Aquilani... que van eliminar el Madrid de la Champions.
Fratelli d'Italia, tutti insieme... AVANTI AZZURRA!!
Míchel, te dedicarem la victòria, moniato!
Que els déus del futbol us escolten, oh supporters dels blaus (futbolísticament parlant, ja m'enteneu).
Signat:
Soci 445 del Castelló.
Per cert, sobre la darrera enquesta, jo em demanaria una que no està en el llistat, 'Evasión o victoria' on, encara que ja sé que igual morir, morir, el que es diu morir, no mor cap alemany, ix Pelé i Stallone fa de porter i això, què voleu que us diga, no és poca cosa.
Jo preferisc que guanye qui diga Paco. Oh, gran custodi dels abonaments que ens obriran les portes del Cel del Metal a Saragossa, la teua paraula sera ordre per mi!!! Azzurri ó rojos?? Toni ó Villa?? Buffon ó Casillas?? Testiculina ó tiki-taka?? Parla ja, oh Déu del Rock!!
Princep Blai dixit
lo de "evasión o victoria" jure que ja ho havia escrit i finalment ho vaig llevar, per a mi, un dels millors films de la 2ona guerra mundial... Pelé i Ardiles no són rés davant la panxa de Michael Kane... i les mans de Stallone en la seua millor interpretació després de Rocky...
La verdad es que el futbol es un deporte de contrastes. La que en teoría es la selección que mejor ha jugado siempre, esto es, Brasil, ha ganado 5 mundiales, y la más trapalera, rácana y ultradefensiva futbolísticamente hablando, ha ganado 4. Cuatro!!! Dios sabe que antes prefiero que me salga un grano con la cara de Escrivá en salva sea la parte antes de que España gane el partido del domingo, y que los italianos me caen simpáticos por mediterráneos y por tipets, pero hay que reconocer que un partido de Italia es al fútbol lo que Joyce es a la literatura: considerado uno de los grandes, pero infumable con avaricia. Espero pacientemente el segundo round de los azzurri...
Como buen admirador de Capello te honra tu comentario, echar personalidad ante patriotismo rancio es algo que no todos pueden decir en los dias que corren. Ya veremos que pasa.
Soy Capellista por una cuestión de corazón, del mismo modo que tú eres maradoniano y de River... y Milanista...y de Panathinaikós. Ya veremos. Esperemos por nuestro bien que no gane España hoy
Por cierto, una vez más, no puedo dejar de admirar la erudición de la que hace gala Pau en temas absolutamente intrascencentes y estúpidos, estériles en el incremento de su fama y fortuna. Si esa cabeza se pusiera al servicio de la humanidad...
entoces la propia humanidad pediria mi cabeza. Homni soit qui mal hi pense...
Puntalicemos, era milanista en detrimento de otras opciones que ahora estan presentes en serie A: el Napoli y el Palermo (el Messina esta en serie B por desgracia). Mi simpatia por el Panathinaikos es absoluta (recuerdo que tú, gañan, tienes una camiseta del Olimpiakos...), la del River la comparto antinatura con una simpatia al Boca (por lo de maradoniano, vaya) asi como el Liverpool y el Newcasttle en Inglaterra, el PSG en Francia, el Bayer Leverkusen y el Werder Bremen en Alemania, el Galatasaray en Turquia y el Ferencváros en Hungria...
En el eje del mal pues se situan (a parte del Real Madrid y otros peninsulares) todos los equipos Belgas, Suizos, Austriacos, el Lazio, el Olimpiakos, el Kipest, el Hansa Rostok, el Catania, el Reggina, el Hamburgo, el Stugart y posiblemente el Nantes y algunos equipos franceses insulsos.
Sabido es que no podria decir la alineacion de ningun equipo ni seleccion si no es la del ejercito estadounidense delante de las playas de normandia el 6 de junio del 44 (incluidas las 2 divisiones aerotransportadas que ya estaban dandose tortas desde la noche anterior)y cosas asi, pero el princep benicense solicita de mi humilde persona para estos temas en los que soy profano. A toro pasao... (que yo solo suelo leer esto de lunes en lunes) me da igual quien hubiera perdio (que no ganao), si los de aqui cerca, bien: nos costaran menos dinero porque se vuelven a casa antes y ya podremos hablar de cosas como abstenciones de zetapero pa alargar jornadas a 60 horas (en lugar de negativas) o de que el gasoil a pesar de haber caido 4 pavos el barril (segun oi hace un par de dias) sigue a un minimo de 130€/l en las gasolineras (vamos, cosas de la desaceleracion y demas)-ademas de no haber tenido que aguantar los pitidos de euforicos mongos por toda ferrandis salvador a deshoras- o de cosas mas importantes aun como si Manstein debio alargar la batalla de kursk despues del 12 de julio; y si los de mas alla son los que pierden, pues igual de bien ya que esa gente mas que a jugar a futbol viene a trabajar, se diga lo que se diga, cosa que no me gusta (y no entro en valoraciones). Nada señores, pa quien le guste 4 dias mas de futbol; si aun fuera de Evasion o Victoria con Iker Stallone...
joder paco, eres tiquismiquis hasta en los posts... maldito funcionario
ya queda poco para Zaragrado...
Vaya par de freaks que estais hechos. Veis tanques por todas partes. Y creo que la humilde concurrencia de éste blog había decidido, por mayoría simple, la forma de denominar al señor(?) Marrupe( ver encuestas a su derecha) Ruego al señor moderador se abstenga de usar eufemismos para referirse a nuestro lechoso camarada, y use el término elegido democráticamente en una de sus encuestas.
Los 12 del patibulo, los 12 del patibulo, ma' que sou previsibles i avorrits!!! Si a eixa peli ja en moren un bon grapat d'alemanys, frikis!!! No resulta molt més glamourós caure en servei a la pàtria a "La Gran Evasión", en la q, per cert, no mor ningú????? Així pots dir q ets el número 1 en algo, encara q siga ... en morir.
Princep Blai dixit
Mientras siga siendo el guardian de mi entrada para el "monsters" deberé de llamarle como guste...
la encuesta se hizo para salir de dudas, alguien que trabaja en el INE deberia tenerlo asumido.
Pd. Steve Mc Queen no mata ningún alemany? Ho revisaré, pero si és així hi hauria de donar-li un premi a Blai per FRIKI!!!! ... i castigar a Frank i d'altres que diuen saber de la 2ona Guerra Mundial.
Steve McQueen, oh gran Steve McQueen, és aquell pres que se passava mitja vida tractant de fugir i, l'altra mitja, tancat a l'habitació a soles, incomunicat, jugant amb la piloteta. Memorable la persecució final, ell amb la moto i els nazis olorant-li el cul, fins arribar a la frontera amb Suïssa(????, crec), i volta a la presó. I sí, si la memòria no em falla i a pesar de que apareix Charles Bronson als crèdits, no maten ni un fill de la Deutschland. Això sí, de presoners aliats cauen un cabaç ... fugen sols 3 de tot un regiment.
Princep Blai dixit
A mi que me dices de contar muertos, ya me moleste en contar los de la vieja de El Asesino y flipe colores (empezaban a salir chinos y aquello parecia el war in middle earth, y morian con la misma facilidad que los orcos, algunos hasta 5 veces!), no recuerdo que el mcqueen matara a nadie (que es lo mas probable), pero tampoco que no lo hiciera.
Ademas, entre malos y malvados me quedo con ninguno y no me he votao por principios; y no me extraña que no maten ningun aleman, si los guardianes parecen medio lelos!, aunque ya se sabe que lo mas florido no estaba en los servicios de tierra de luftwaffe (a quien correspondia la vigilancia de prisioneros de la RAF y la USAAF, al menos en la realidad, en la pelicula no me ruboriza reconocer que hace tanto que la vi por ultima vez que no me acuerdo).
Y no se que tiene que ver la estadistica con las votaciones envenenadas esas que se gastan por aqui.
Y despues de consultar con autoridades en la materia he de decir que si, palma al menos un boche: gestapo en estacion, si te gusta ser ese es cosa de cada uno.
No me puedo creer lo solazadas que son vuestras vidas si teneis tiempo de repasar películas más viejas que el atún para ver si mueren o no alemanes. A la obra os ponía yo, mangantes
Publicar un comentario