LEGENDS

Obrint el periodic (digital, es clar) m'he enterat que Maradona sera seleccionador argenti. Com a fervent seguidor de l'esglesia maradoniana m'he alegrat en sobremanera.

I ho he fet just despres de cordarme les botes i posar-me la camiseta verd i roja que el meu equip de futbol sala llueix orgullosament en la canxa del madinat arriadiia de l'universitat de Jordania.

En nostre equip, pintoresc i poliglota, englova a un grup de jugadors de diferent origen:

1. Jesus Castanyo es un gran tipo, conegut com Aszus en el markis al-lugat, es un noi d'Albacete que estudia filologia arab a Granada. Tot un personatge baix els pals el qual, lluint orgullosament una camiseta de Casillas, es preocupa en sobremanera cada gol que reb (ja n'han sigut uns quants per desgracia, incloent un als 20 segons de partit).

2. Vicenzo, es un italia de l'Abruzzia petit pero bragat, llicenciat en Literatura Italiana a Perugia. Corre com un puta i no es queixa mai, de moment es el maxim golejador.

3. Miguel Angel Lucena. Un xavalet de Cordova estudiant de filologia arab en Granada. Ha jugat al seneca de porter en aquells anys en els quals fa ilusio jugar a futbol. Preocupat mes per la nutrida presencia de dones arabs a les grades que pel propi partit la veritat es que es un dels pulmons de l'equip.

4. Hugo Pedrosa. He de confessar que mai havia conegut un asturia abans de tan a prop, i aquest xaval de 20 anys m'esta sorprenent en sobremanera.

5. Murad Romanenko. Un circasia de 19 anys, campio de russia de ball llati, un personatge dins i fora del camp, on sempre va amb alguna (o totes) prenda del barsa. \

6. Nicola Perrazo. Un genoves de 26 anys, diu haver jugat en el Genoa quan era molt jove, la veritat es que es nota que sap tocarla pero s'ha de confessar que esta molt mes cremat que jo...

7. Rami, un estudiant d'espanyol de jordania. Li agrada el Rock and Roll i la musica heavy, tot i que la sol mesclar amb els sons mes disparatats i esgarrifisos. Jugant a futbol es un paquet, pero ens ha servit de traductor dels insults i anims que ens venen de la grada (i del propi camp).

8. Be, l'ultim jugador ja el coneixeu prou. Un valencia de 31 anys, que deia haver estat professor de secundaria algun temps. Dins la seua vida deportiva destaquen els 4 anys del Rangers i els de davanter estrella del Tremendo.

L'universitat de Jordania ens ha agrupat per nacionalitats i juguem un campionat contra altres paisos. En contra de la meua voluntat i davant del desencis d'italians, jordans i circasians, el nostre equip va passar a denominarse "Espanya" i no "Unio Europea", inclus han penjat una bandera i tot.

Aixi que, el vell jugador es veu defensant la bandera dels seus enemics, pero envoltat de nous amics. El sorteig ha estat molt crudel amb nosaltres, el primer rival va ser Argelia, i varem empatar 5-5 en l'ultim minut. Anarem perdent tot el partit i a falta de 4 minuts marcarem 3 gols per empatar in extremis.

El segon partit el jugarem contra els campions de l'any passat, l'Iraq, i ens pelaren 7-1. El mes destacat va ser la monumental tangana que protagonitzarem alguns dels jugadors (un servidor incluit) a pocs minuts del final.

I aixi arrivem a la vispera del 3er partit. Un face to face contra Arabia Saudi, jugant-nos la clasificacio. Amb un jugador borrat i un altre lesionat, el vell guerrer dels Rangers pren mes protagonisme de nou, com sempre, el 7 en l'esquena, que porta desde temps inmemorials nomes ell sap perque. Despres d'un paper testimonial als dos primers partits, la precarietat ens crida a la porta i es hora de treure l'orgull, l'epica i el coratge. Enfront tidran als fills de sheiks de Riyad i potser Medina o la Meca fins i tot, xiquets multimillonaris que golfejen a Jordania abans de tornar als seus palaus plens de luxe i esclaves filipines. Ben segur que al seu voltant dema veura els fantasmes de vells companys caiguts: Jon Foruria, Pep Querol, Juan Montolio i Ruben Cansino, els Villores Rangers; els esperits de Miguel Salva i Carlos Gonzalez amb la seua magia tambe l'acompanyaran; pero sobretot eixa figura groseta i fantasmal que amb una camiseta blava solia correr al seu costat, amb un 9 en l'esquena i una llegenda promocional en el pit, Tremendo Mundo, el soroll d'aquelles vesprades de sacrifici, lluita, triomf i gloria resonara de nou en les seues orelles, el vent segur que moura el seu ara escas cabell. Per un moment tornara a sentir la melena d'atres temps... la forsa de nou en les cames, la mirada del tigre... dema per la vesprada els muecins de la meca lamentaran una nova derrota... es l'hora de la veritat, l'ultima batalla d'un Villores Ranger.

El 7... el perque per fi desvelat...