Un Ramadan per recordar

Con ese pelo, David Soul, muchos vampiros vas a cazar...

M'imaginaria una versio de "Que bello es vivir" en el mon arab en general si la meua ment poguera concebre a James Steward vestit com un sheikh i a Donna Reed amb vel, aixi com a Frank Capra dirigint-la en un Jebbel Amman nadalenc nevat fins al cim... lo qual segons diuen per aci es molt possible en decembre.

La veritat es que tan sols coneixia el mes de Ramadan per referents literaris i histories de turistes enojats per la manca de serveis al llarg d'aquestes 4 setmanes. Posem que a l'habitual seriositat dels arabs es suma una manca flagrant de regularitat horaria, manca de transport, mala llet general al llarg del dia, paralitzacio total de tota activitat per 40 minuts durant l'iftar i imposibilitat d'encontrar aliments decents fora dels exigus limits de les barriades cristianes...

I love Ramadan diriem els noctambuls... ja que per la nit l'activitat humana es dispara, vinga gent pel carrer, centres comercials i tendes obertes, la gent de bon humor... vaja, com viure en Salem Slot despres que marxara David Soul.
Jo vaig arrivar a Amman el 3er dia de Ramadan i fins fa una setmana l'he patit i disfrutat al mateix temps. Ahi queda l'imposibilitat de prendre certs transport cap al dessert de siria en l'aid, els preus hipertrofiats, eixes tres palisses que hem rebut al markis allugat football team per tipos arabes que no podien beure (11-1, 10-1, 6-1), el dia que ens varen prohibir l'entrada al krak des chevaliers a les 16h, la frontera de siria durant l'iftar... i tota una seri de peripecies heroiques com comprar vodka en una tenda en Amman a l'estil chicago anys 30, empalmar un divendres pels carrers d'Amman o cantar alcohol alcohol pels carrers de la capital.

Ramadan en la Vall, un altra manera de viure el Coran...

Living Ramadan, living dangerously...