You know I'm not good...

Pillar cacho en el Raspa... casi que me demanare un altre cubata...

Un mes despres ja m'acostume al so de les mesquites quan, irremediablement, cau la nit a Jebbel Amman. Tire amunt per Rainbow street observant mentres paseje la gent com passa, l'olor dels locals de shawarma em conviden a entrar pero , errant, camine cap al downtown. No se molt be cap on vaig mentres pense i imatgine com maravellosa seria aquesta ciutat si la rossa d'Ankara haguera aceptat anar al cine amb mi a veure Hell Boy...

L'activitat comensa i aixo que es dissabte i dema hi haura que treballar. Dins el store Hakim sonriu al veurem entrar, ja em coneix des que acavara el Ramadan. Passeje pels estants replets de llaunes d'alguna cosa pareguda a la cervessa i enfile cap a l'estant de l'importacio. Hakim sap molt be on vaig.

El Jim Beam de la frontera ja reposa en pau i el jack daniels del duty free diu les seues oracions mentres Amy Winehouse i Ozzy Osbourne el conviden a l'infern. Aquesta setmana tornaran a ser set dies especials amb noms i cognoms, ja m'havia acostumat a castello a contar-los nomes de dos tot i pensant ja en el seguent divendres. Potser una festa, potser un viatge, el dessert ens rodeja pero dins la ciutat, aquesta lletja ciutat de pedra i pols, em sento segur i acompanyat, tres milions d'animes em rodejen.

No me haras ir al Four Seasons esta noche por las buenas, Torres...

Em toca eixir del local amb l'ampolla a la bossa, fins al taxi... assalaam ualeikum, saadhabu ila bab assamailia fi ja'mua al urduniia... el taxista palesti asenteix amb el cap somrient... auleikumu salaam, said, min aina anta?... i comensa una conversacio d indis que irremediablement portara a l'angles, encara es massa prompte per mes. Se que podria ser millor, pero "don't be hasty my friend"... La festa comensara a l'hora senyalada.

Tot i que tambe manquen algunes coses, son massa les que queden per descobrir i viure, sense billet de retorn i pensant seriosament contemplar l'arrivada de la primavera a Amman mataria per un treball, pero sobretot per un fosc local amb taules on uns vells expatriats melenuts plens de tatuajes desafiaren l'orient mitja amb versions de la cridens, ac/dc o ,si pot ser, Alice Cooper. Mentres la rossa d'ankara obriria el xampany, un servidor es fumaria un puro i diria allo de: "Me encanta que los planes salgan bien"... Tal volta en Tel Aviv aquest lloc existisca...

No es facil dir que no a certs vicis despres de tot...

Parlar massa no es propi de gent intel.ligent, i mes ara que s'apropa l'hivern i l'hora de les veritats ens dira qui som i que fem. Pero les intencions ahi queden i per sort en aquest pais, en aquesta ciutat, en aquesta cas, en aquesta anima, la nit no significa encara que es hora d'anar a dormir...