jueves, 20 de marzo de 2008

La Setmana Santa a Benicàssim

Join the Klan, Save our land


El Dijous Sant Jesus i els seus col.legues feren el sopar d'empresa més famós que es recorda a l'història (almenys en la cristiana, ja que el sopar dels Omeies en 749 tambè és recordat en l'Islam), no ens quedà constància exàcta del menú, si algú imità a chiquito als postres, ni tan sols si feren cafè , copa i puro, i sense dubte no sabem qui pagà o si ho feren a parts... (el cert és que fora com fora Judas va fer un "sinpa" de proporcions bíbliques). Després la jarana pels baretos de Jerusalem i els més "gambiteros" acabaren fumant petes, prenent àcid i potant en l'hort de Getsemaní.

Tal i com mana aquesta tradició tant nostra, encara recorde els anys en els que el Dijous Sant imitàvem als clàssic i començava la marxa non-stop de 4 dies pel poble de Benicàssim , un via crucis de diverses estacions que acavava amb la crucifixió del nostre fetge i la resurrecció per menjar-nos la mona el diumenge ben entrada la vesprada. Era un ritual religiós estricte: entrada triomfal a Sant Hilari on les masses ens aclamaven amb rams i hosanes, preniem el ví amb cola consagrat (i que encara recorde en alguns dies de plutja a la gola), anavem a l'arrebato i al stop, i a la fí , les carpes vora l'aquarama que veien tancar la nit. Alguns lligavem molt amb les madrilenyes (com Juan Montolio i jo, va, i Rubén un poquet també...) , d'altres no lligaveu gens, pero la festa la teniem tots.
Ja fa uns anyets que aquesta festa a Benicàssim ha canviat. Ja no és només per la zona ZAS sinò que pareix ser que el món es regeix per modes i en estos dies de Setmana Santa el silenci s'apodera de la ciutat i ja no pareix quedar rés de el "desenfreno" d'abans... la nostra ciutat, com d'atres, morirà sepultada pel silenci de veïns , multes i policia local.


silenci dic? NO...

A algun llest, d'aquestos tan "mamons" que la nostra localitat produeix i exporta (tan sols hi ha que veure al regidor d'ARB per saber a que m'estic referint...), se li va ocorrer de fer una tamborada a l'estil "turolense", tant impropi de la nostra cultura valenciana. Aquestos éssers armats i vestits amb robes ceremonials "nazarenes" es pasejen impúnement pels carrers, en grups organitzats , una mescla de Carlinhos Brown i David Burke i que damunt tenen la "histriónica" indecència de descriure com a festa tradicional, amb respectives subvencions i publicitat. Espirtualitat enllaunada, genocidi cultural premeditat una vegada més pels sectors més ràncis de la població i amb la benedicció d'una parròquia que, una vegada més, s'apunta a l'artificialitat en tal de demostrar el seu poder de mobilització.
Supose que a Jesús, Pere, Joan i demés l'últim que vullgueren sentir el dia de resaca és a un tipo d'aquestos tocant el tamboret junt a les beates, i amb tota seguretat telefonarien a la Centuria Romana Local per a que multara a aquesta gent que atenta contra la Zona Acústica Saturada de la part més "inn" del vell Jerusalem.

El voodo en la plana alta una costum que semblava aliena...


PD. Xiquets ací tot se val: Elige tu tradición, monta una cofradia y las subvenciones caeran del cielo...

No hay comentarios: