domingo, 16 de marzo de 2008

Let the Tibet Free...

Les tradicionals models daneses que m'acompanyen als viatges, ultimament, s'agafen festa



Encara no fa un any que el sr Sos, Guillermo i un servidor mostravem "porte torero" per l'altiplà del Tíbet. Un vitaje de 3 hores desde Chengdhu a l'aeroport de Lhasa (a 95 km de la capital) i una estància de 5 dies en plè mes d'Agost entre les montanyes més altes del món, a 3900 metres d'altitud. Una superficie dos vegades la d'Espanya i amb una de les densitats de població més baixes del món, el Tibet és un ¿país? mundialment famós per la seua cultura i per la seua csituació tant geogràfica com política.

Un viatge per recordar, es clar, que ens transportà a una regió i una ciutat de caire mític i indiscutiblement pintoresca. Aleshores ja sabiem distingir entre l'ètnia Han i els Yao, i ara podiem tambè contemplar a les diverses ètnies tibetanes (dic diverses perque resulta que hi ha vàries) pero fins posteriorment no sabriem diferenciar els habitans de la vall de Lhasa amb els Naxi, i d'altres, lo qual no deixa de ser un handicap per tornar algun cop i seguir explorant la bonica diferència que la raça humana ens mostra per aquells paratges.

La ciutat de Lhasa no tindrà més de 200.000 habitants, un Castelló a 4000 metres, i consta de dos parts clàrament diferènciades. La part nova és una ciutat Han erigida al voltants del casc antic, plena de comerços moderns i edificis gubernamentals. La part vella està formada per edificis de baixa planta o com a molt d'una altura, fets de pedra, plena de comerços tradicionals i amb dos complexos templaris que jerarquitzen l'urbanisme i disposició dels edificis: Barkhor i Jokhang, centres espirituals indiscutibles de l'anomenat budisme xinés.


Amb amics com Richard Gere quie necesita enemics?


Ni el mal d'altitud, ni la lentitud dels autòctons, ni la vagància del senyor Guillermo ens impedí recòrrer la ciutat diverses vegades , viatjar tímidament per la regió i tindre un mínim de coneixement no turístic (I'm not a tourist, I'm a traveller) d'alguns aspectes del Tíbet i la seua gent (que hagués sigut major en el càs que haguèssim pogut contactar amb un Tibetà amic de Sergio que estudiava a Castelló...).



Un país indiscutiblement blaugrana


El cert és que en el país dels "Yaks" no ens setíem com en Xina. Controls de carretera per part de la policia i l'exercit, un règim de movilitat limitat en permissos (que mai vàrem veure físicament pero si que els vàrem abonar) ens mostrava la delicada situació que atravessava el poble Tibetà envers d'un enemic i ocupant implacable i contundent. Els succesos dramàtics recents que està vivint aquella gent et fa pensar lo absurda i incompetent que ès la política internacional. Ser una regió conquistada i colonitzada per Xina i que l'aternativa siga un estat teocràtic dels Dalai Lama la veritat és que no augura un futur massa esperançador per al poble (als pobles) tibetants.


Res es pot comparar a fer 6 hores de cola per aconseguir tickets per a Potala

Pd. Tinc moltes fotos del Tibet i de Xina, així com 18 cd's de video gravats per mi mateix, i que sàpies que la próxima casa que puc visitar potser la TEUA ....

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Podries penjar alguna de les fotos en que les models daneses us acompanyen, per que jo sols us veig a Victor i a tu... :P

El meu vot tipetic va per a Sebastián Bretones per "abolir per decret" la llei de la gravetat en un aplec, encara que el meu vot es pel que he sentit, ja que mai he tingut el plaer de estar al aplec i menys acompanyat de tan il·lustres personatjes

el tropilla dijo...

es nota que no has escoltat llegendes d'un tipo que va caure rodant per la montanya i el van trobar 1 hora després bebent cubata damonut d'una romiguera o quan portava una sombrilla de frigo amb una guitarra... i més i més coses

Anónimo dijo...

Ya sabía yo que esas niñerías saldrían a relucir...La historia no perdona!!!

el tropilla dijo...

Y más que se podrian contar, algún dia seré un libro abierto dispuesto a relatar detalles para quien los quiera leer...

Anónimo dijo...

Mucho de ha contado de esos hechos.
Gente que ha caido en hogueras, despeñados por barrancos, persecuciones del Mona, ambulancias recogiendo comatosos etilicos en El Campillo... Gargolas, Pollinos, errores de falta de orientación en el Eixample...
Exijo un articulo completo para cada personaje en este blog, donde se narren estas historias, es mas, abogo por colgar las fotos de la boda de Blai o los mensages SMS enviados por algunos al nacimiento de su primer vastago!!!
Solo entonces la sociedad estará preparada para esta votación!
Es nuestro deber hacer que la posteridad nos recuerde y poderles decir a nuestros nietos, señalando el blog: "Yo lo vi"

Anónimo dijo...

Si voleu tocar fondo veieu "el baile de las gambas crudas" i sabreu per que aquesta civilització està en plena espiral cap a l'infern XD:

http://es.youtube.com/watch?v=Ab9X0SuvrYo&feature=related

el tropilla dijo...

deu meu, pareix que temps massa temps lliure...

Anónimo dijo...

corrijo: Manuel bretones fue quien abolió la ley de la gravedad un par de veces y yo uno de los que le recogió -por eso digo, mas que nada- cuando aquella se negó a ser abolida, por eso matizo que entre los logros de tatan no esta el de abolir nada salvo aquella frase tan mitica que dijera nosequien: "te ganarás el pan con el sudor de tu frente"