domingo, 2 de marzo de 2008
Eleccions a Espanya. Emoción , intriga y dolor de barriga
Pot semblar trist pero és així. Estic totalment desganat davant d'aquestos comicis, tot i que, com sempre, aniré a votar. Són eleccions d'eixes generals espanyoles, i com cada any que així toca la gràcia està en si guanyen els espanyols de dretes, els espanols d'esquerres i si els espanyols de la flauta i la plaça funcionarial (no ens enganyem, en Iu ja no hi han ni llauradors ni obrers de la metalurgia i lo de la falç i el martell ha passat a millor vida) arriven al 5 % per a continuar eixint en la tele.
La història del perqué no te gaire secret. Ja fa uns anyets (pos 13, si no em falla la memòria, ara en tinc 31) que vaig decidir que aquestes mans no aportarien ni un vot a un partit estatal i que en el càs que així fora la força dels deus de les taronges, la paella, l'orxata i demés divinitats que protegeixen tópicament la nació valenciana (aixina ens va , amb deus tan cutres) farien que se'm gangrenaren les mans i el piu només entrar al col.legi electoral. Pot semblar estúpid, pero jo, que soc un home devot, virtuós i temerós de les forces inexplicables de la naturalea, faig prou càs a aquesta superstició personal.
Cada dia que pasa, cada noticiari que veig o cada periòdic que puc llegir (sense adormir-me) estic més convençut que l'espanya de juan carlos y la cohorte real, el castellano de lengua no impuesta (haw haw), el real madrid i la lfp, fernando alonso, los triunfos de las categorias sub-16 de las selecciones de canicas, el jamon ibèrico y su peste porcina, el 1er país en trasplantes de pestañas, la dieta mediterranea sana y sin calorias, la gente bulliciosa y que no folla más de dos veces por semana, el primer consumidor de cocaina europeo, la virgen del pilar, la inmaculada y sus puentes nacionalistas (o nacionalespañolistas) de cultura filisteolaicoreligiosa, de sabina y aute, de ramoncin o mago de oz, de la cultura del buen rollo , la ñ y las bodas gays (que guais, que guais), el patriotismo enlatado vendido en el carrefour con una bandera nacional de oferta (la qual per deu, ja que no es poc cremar, tal qual seria bò pergar-li un moc) , las pelis dobladas al castellano por comododidad para teñir el egoismo y la incapacidad, de la izquierda indivisible, de la derecha inquebrantable, del raul a la selección (o no) y la eurocopa, de los españoles que quedan octavos en el marathon, de la historia guay de españa en fasciculos (1812, 1833, 1868, 1931...)...ect...ect ect... ja n'estic molt , pero que molt fart. I no pel fet esencial de la espanyolitat intrinseca i etnólogica, sinò per hipocresia i la falta de vergonya que té l'espanyol progre davant de tot aixó.
Els altres no ho tenen tan fàcil. Els espanyols de dreta tot i que ho tenen més clar, els costa més fer un discurs que no provoque la risa. A la llarga la españa que devia fer més por... eixa de franco, de las glorias imperiales , del sol que no se pone, de la disión azul, del Cid o de los últimos de filipinas ens acava fins i tot fent gràcia, fa riure per la seua retòrica caduca, sobada i desfasada. Aquestos agredeixen a la democràcia frontalment per destruir la diferència que no els convé, els altres ignoren o proscriuen aquesta diferència per fer que la democràcia la destrueixa corcant-la i asmilant-la fins fer-la desapareixer sepultant-la a base d'universals d'opereta, el nacionalismo es malo lo aprendimos en las tapas de los yoghurts (claro, todo nacionalismo que no sea el nuestro). Resumint España de la "formula 1" i els acudits del "aleman, el francés y el español" és molt més destructiva i perillosa amb la disidència que la de Felip V, el general Sanjurjo o Blas Piñar.
Es clar que, el diumenge guanyaran els de sempre, i un servidor després de votar i sentir-se agust de fer-ho als valencians que no eixiran, se n'anirà al castalia a menjar pipes i després es sentarà a vore els resultats davant la tele, amb una pizza i unes cocacoles. A la llarga, una nit electoral a les generals és com sentar-te a veure una superbowl o uns play-offs de l nba... uns tios estrangers que corren amb jugades assajades i donen espectacle... tan sols demanaria que en aquest càs també foren majoritàriament negres i que no gestionaren els nostres impostos ni destruiren la nostra cultura.
pd. Ja m'es casi igual, PPCC, Regne de Valencia o País Valencià... per salut pública, independència ja. :-P
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Dependiendo del humor, pediría poder comentar los votos. No se puede pedir clonar a ramonchu sin dar una explicación, o al menos tener una excusa que contarle a San Pedro y de la que quede constancia, que después piden recibo y no vale llamarse a iglesia
Por desgràcia, creo que no se puede hacer. O al menos mi habilidad informàtica no lo permite...
Veig a Pat Morita com al President ideal de la III República Aspañola: és xinorri, fot pataes i punyaes, té un elevat concepte del treball manual (mentrestant el facen els altres) i, per damunt de tot, està mort.
Què més es pot demanar...?
P.D.: Felicitats pel post, pa'l meu gust el millor fins ara...
No se porqué, pero antes de votar ya sabía que iría ganando el doctor Zoiberg...al que yo también he votado, por cierto...he he he...
Por cierto, patán, que 32 años no son nada para vivir rodeado de tan excelentes y maravillosos hobbits...aunque yo sólo tengo 31, al igual que el diseñador de este magnífico foro de interculturalidad y tipetismo.
el año que viene, sermon en la montaña, entrada triumfal en El Campillo y crucifixión en la ermita...
Estoy de acuerdo con "anónimo", es necesario dar explicaciones ¿quien puede resucitar a Troncho? Ni aunque te amenazaran con un mandingo...
Tindras la col·laboració de Templat per a que la gent pugui dir el que pensa (ja parlarem del tema quan baixe al poble)
Pin! Ball! que saludarien els Spaceballs...
espere amb deler els teus consells informàtics
Publicar un comentario