El Dijous Sant Jesus i els seus col.legues feren el sopar d'empresa més famós que es recorda a l'història (almenys en la cristiana, ja que el sopar dels Omeies en 749 tambè és recordat en l'Islam), no ens quedà constància exàcta del menú, si algú imità a chiquito als postres, ni tan sols si feren cafè , copa i puro, i sense dubte no sabem qui pagà o si ho feren a parts... (el cert és que fora com fora Judas va fer un "sinpa" de proporcions bíbliques). Després la jarana pels baretos de Jerusalem i els més "gambiteros" acabaren fumant petes, prenent àcid i potant en l'hort de Getsemaní.
Tal i com mana aquesta tradició tant nostra, encara recorde els anys en els que el Dijous Sant imitàvem als clàssic i començava la marxa non-stop de 4 dies pel poble de Benicàssim , un via crucis de diverses estacions que acavava amb la crucifixió del nostre fetge i la resurrecció per menjar-nos la mona el diumenge ben entrada la vesprada. Era un ritual religiós estricte: entrada triomfal a Sant Hilari on les masses ens aclamaven amb rams i hosanes, preniem el ví amb cola consagrat (i que encara recorde en alguns dies de plutja a la gola), anavem a l'arrebato i al stop, i a la fí , les carpes vora l'aquarama que veien tancar la nit. Alguns lligavem molt amb les madrilenyes (com Juan Montolio i jo, va, i Rubén un poquet també...) , d'altres no lligaveu gens, pero la festa la teniem tots.
Ja fa uns anyets que aquesta festa a Benicàssim ha canviat. Ja no és només per la zona ZAS sinò que pareix ser que el món es regeix per modes i en estos dies de Setmana Santa el silenci s'apodera de la ciutat i ja no pareix quedar rés de el "desenfreno" d'abans... la nostra ciutat, com d'atres, morirà sepultada pel silenci de veïns , multes i policia local.
silenci dic? NO...
A algun llest, d'aquestos tan "mamons" que la nostra localitat produeix i exporta (tan sols hi ha que veure al regidor d'ARB per saber a que m'estic referint...), se li va ocorrer de fer una tamborada a l'estil "turolense", tant impropi de la nostra cultura valenciana. Aquestos éssers armats i vestits amb robes ceremonials "nazarenes" es pasejen impúnement pels carrers, en grups organitzats , una mescla de Carlinhos Brown i David Burke i que damunt tenen la "histriónica" indecència de descriure com a festa tradicional, amb respectives subvencions i publicitat. Espirtualitat enllaunada, genocidi cultural premeditat una vegada més pels sectors més ràncis de la població i amb la benedicció d'una parròquia que, una vegada més, s'apunta a l'artificialitat en tal de demostrar el seu poder de mobilització.
Supose que a Jesús, Pere, Joan i demés l'últim que vullgueren sentir el dia de resaca és a un tipo d'aquestos tocant el tamboret junt a les beates, i amb tota seguretat telefonarien a la Centuria Romana Local per a que multara a aquesta gent que atenta contra la Zona Acústica Saturada de la part més "inn" del vell Jerusalem.
jueves, 20 de marzo de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario