Imaginem que James Bond fora funcionari a la generalitat, treballant amb plaça fixa a la Conselleria d'Afers Secrets i Espionatge de la Generalitat Valenciana, prèvia oposició es clar, tots sabem que en el govern Valencià no hi ha nepotisme.
La seua història solitària començaria fa algunes décades a la Ribera Alta. Jaume Bond Renau natural d'Algemesí, orfe als pocs anys de neixer, entraria dins dels plans d'entrenament de cossos d'èlit que el primer govern de la generalitat valenciana allà per 1982 va possar en funcionament per garantir la seguretat dels Valencians. Els seus primers destins de risc abans de convertir-se en un doble 0 varen ser molt diversos: a l'estranger en cos valencià de Pau enviat a Beirut, com a delegat de seguretat a la fira de la ceràmica de medellin i posteriorment com agregat militar a la fàbrica d'Avidesa a Angola; dins del territori nacional destaquen les perilloses misions antiterroristes a Moros i Cristians d'Oriola, una delicada missió de rescat a festes dels quintos de Villafamés i diversos anys de policia municipal a Almassora. Finalment M li va concedir el grau de 007 i la llicencia per a matar, i, inmediatament se li va assignar una importat missió anomenada Casino Royale, on un dels consellers corruptes del darrer govern socialista valencià disfressat d'artista fallero es jugava els quartos públics a una partida de poker en Monte Picayo junt a traficants de drogues, constructors i mercants d'armes de les comarques centrals, i alguns d'internacionals. La missió fou un éxit pero Bond pergué al que fou l'amor de la seua vida i jurà (com a bon valencià) que mai els sentiments, el poder i el sexe s'interposarien en el seu deure de salvar als valencians de la maldat i la corrupció.
Bond és un tipo alt, templat, fred i fadrí, amb eixa classe que desprenen els verdaders mascles valencians i amb aquest accent de valencianoparlant que irradia tanta sensualitat quan parla altres llengües extrangeres, discret en les seues formes i contundent en els seus métodes. No hi ha missió de la que no puga fardar, ni femella que no puga seduïr (llevat de Monserrat, una secretària de Figueres que treballa a la conselleria, que és més dura que una rajola), a més li agrada conduïr cotxes bons i vestir impecable com un senyor.
Entre les seues feines més destacades estan l'erradicació en El mañana nunca muere d' un satelit espia marroquí que volia gelar per mitjà d'un raig gegant tota la producció de taronges valencianes, especialment les navelines. També és responsable de la derrota del Dr. No, un enginyer bioquímic malvat que operava com a regidor de Izquierda Unida tombant propostes a l'ajuntament de Nules i, mentrestant, controlava una associació eco-socialista secreta anomenada Spectra (dins de la federació valenciana d'IU amb el nom de Verdes-Ecosocialistas) que tenia com a propósit crear un gas que convertira tos els edificis de la costa en arbres, i a tots els valencians no-ecosocialistes en mones. Bond s'enfrontà a aquestos malvats amd duresa fins conseguir quasi erradicar-los del mapa polític, fent que molts es pasaren al Psoe i lluitant a mort amb d'altres . També va intervindre en Nunca digas nunca jamas desbaratar l'amenaça dels grups terroristes alicantins que volien boïcotejar els Jocs Olímpics de Burriana disfressats d'atletes dins de la delegació Castellana (Bond aconseguí gran part de l'informació clau lligant-se a una per nadadora de Soria) . En la Operación Trueno salvà a les beates de Santa Barbara de les urpes d'una malvada cofradia de tambors aragonesos que havien invaït Picassent. En Licencia para Matar escoltà a la penya valencianista de Denia a la final de París. En Goldenye es va enfrontar a un president de la diputació amb un ull d'or que volia fer-se amb els negocis taulellers més importants de les provincies del nord per mitjà del nepotisme i l'extorsió. I finalment en Desde Rumania con amor ajuda a uns refugiats polítics de l'est d'europa a montar una cafeteria al Raval de Castelló.
15 comentarios:
quien quiera que haya dicho que Elsa "Ay cómo estás" Pataky es un petardo tendrá que vérselas conmigo en el campo del honor...y será un duelo de pinzas A MUERTE!!!
¿Doble 00? ¿es un 0000?
¿y es "casino royale"? ¿no es "Cansino Real"?: La historia de un miembro de la nobleza benicense que quieren secuestrar y llevar a sudamerica, a un pais donde la gente muere depauperada porque los camperoles estan en guerra contra una tiránica mandataria y se lucha a golpe de no dejar dormir a los vecinos con un puchero o dos que riete del carro sonico de los atreides en el dune2
'amos, digo yo...
tienes razón oh gran Paco tiquismiquis y funcionarial, corregido esta mi error...
Eh Casper, eres tan friki que no hace falta ni que pongas tu nombre a los comentarios. Mejor dejas los espacios "en blanco"...juas juas
es que asi le doy un toque de sensual misterio
Cierto. En todo caso, creo que el concepto de sensualidad unido al concepto "Curro" no deberían aparecer juntos en una misma dimensión, por la salud mental de millones de almas arrastradas a la locura por semejante blasfemia. Ehem...
chè
escolte!
este es el blog del Pistoles?
Hola Tropilla:
T'escric un comentari perquè el teu cosí m'ha dit que et fa ilusió...No res més. Que m'avorria i he estat llegint-te una estoneta..
Au!
gràcies, pero també podies dir-me qui eres...
:-P
La verdad es que para decir eso mejor no decir "na"...Pau, espabila, que estoy hasta la polla del 007. Cuelga algo eróticamente sugerente, no se, una foto de Alberto o algo. Y la próxima vez que le llames Paco a Curro, te demandaré...aunque creo que mi abogado no estará de acuerdo con mi justa reivindicación histórica, ya que es él...
Pensava que enviaria el comentari amb el meu nom però no ho vaig fer, coses que passen. Sóc Àlia, treballava amb el teu cosí Albert i sóc amiga de Cento de EPV.
Algo més?
hola alia, si et rodejes de gent com Cento o Albert és que deus ser bona persona (encara que Cento cada vegada és més "bandido" i el meu cosí més personatge).
Totalment d'acord amb totes les afirmacions que fas, sóc bona persona però, estàs segur que és per envoltar-me de esta gent??
no només, no només, pero ajuda
... Que el gordo sureño me la coma sensualmente de canto (no hay como utilizar un blog a lo chat, ah! la perpetuidad)
Publicar un comentario