Let the Tibet Free...

Les tradicionals models daneses que m'acompanyen als viatges, ultimament, s'agafen festa

Encara no fa un any que el sr Sos, Guillermo i un servidor mostravem "porte torero" per l'altiplà del Tíbet. Un vitaje de 3 hores desde Chengdhu a l'aeroport de Lhasa (a 95 km de la capital) i una estància de 5 dies en plè mes d'Agost entre les montanyes més altes del món, a 3900 metres d'altitud. Una superficie dos vegades la d'Espanya i amb una de les densitats de població més baixes del món, el Tibet és un ¿país? mundialment famós per la seua cultura i per la seua csituació tant geogràfica com política.

Un viatge per recordar, es clar, que ens transportà a una regió i una ciutat de caire mític i indiscutiblement pintoresca. Aleshores ja sabiem distingir entre l'ètnia Han i els Yao, i ara podiem tambè contemplar a les diverses ètnies tibetanes (dic diverses perque resulta que hi ha vàries) pero fins posteriorment no sabriem diferenciar els habitans de la vall de Lhasa amb els Naxi, i d'altres, lo qual no deixa de ser un handicap per tornar algun cop i seguir explorant la bonica diferència que la raça humana ens mostra per aquells paratges.

La ciutat de Lhasa no tindrà més de 200.000 habitants, un Castelló a 4000 metres, i consta de dos parts clàrament diferènciades. La part nova és una ciutat Han erigida al voltants del casc antic, plena de comerços moderns i edificis gubernamentals. La part vella està formada per edificis de baixa planta o com a molt d'una altura, fets de pedra, plena de comerços tradicionals i amb dos complexos templaris que jerarquitzen l'urbanisme i disposició dels edificis: Barkhor i Jokhang, centres espirituals indiscutibles de l'anomenat budisme xinés.

Amb amics com Richard Gere quie necesita enemics?

Ni el mal d'altitud, ni la lentitud dels autòctons, ni la vagància del senyor Guillermo ens impedí recòrrer la ciutat diverses vegades , viatjar tímidament per la regió i tindre un mínim de coneixement no turístic (I'm not a tourist, I'm a traveller) d'alguns aspectes del Tíbet i la seua gent (que hagués sigut major en el càs que haguèssim pogut contactar amb un Tibetà amic de Sergio que estudiava a Castelló...).

Un país indiscutiblement blaugrana

El cert és que en el país dels "Yaks" no ens setíem com en Xina. Controls de carretera per part de la policia i l'exercit, un règim de movilitat limitat en permissos (que mai vàrem veure físicament pero si que els vàrem abonar) ens mostrava la delicada situació que atravessava el poble Tibetà envers d'un enemic i ocupant implacable i contundent. Els succesos dramàtics recents que està vivint aquella gent et fa pensar lo absurda i incompetent que ès la política internacional. Ser una regió conquistada i colonitzada per Xina i que l'aternativa siga un estat teocràtic dels Dalai Lama la veritat és que no augura un futur massa esperançador per al poble (als pobles) tibetants.

Res es pot comparar a fer 6 hores de cola per aconseguir tickets per a Potala

Pd. Tinc moltes fotos del Tibet i de Xina, així com 18 cd's de video gravats per mi mateix, i que sàpies que la próxima casa que puc visitar potser la TEUA ....